Ara sí, Conxita!

S’estrena a la Sala La Planeta de Girona l’espectacle clown de Gisela Puntí Jofre i Pep Vila amb una protagonista molt especial: Conxita Català.

Núria Surrell

Núria Surrell

Periodisme cultural

Una dona tradicional, prudent, amant de l’ordre i la pulcritud més extrema, d’una edat avançada, amb una indumentària clàssica, detonant del seu tarannà. Aquesta és la Conxita Català, la protagonista i alter ego de la seva intèrpret, Gisela Puntí Jofre. L’actriu va crear aquest personatge l’any 2019 i a través d’improvisacions ha acabat sorgint el guió d’aquest espectacle en forma de monòleg. Ara sí! és una peça de la companyia Clown de Vida, amb direcció del guia espiritual i escènic de la Conxita, Pep Vila. Amb uns 50 minuts de durada, l’espectador coneixerà la vida, les peripècies i els trasbalsos de la protagonista i únic personatge de l’obra.

Conxita Català interpretada per Gisela Puntí Jofre a l’obra ‘Ara sí!’

La peça és un espectacle clown en forma de monòleg. A l’escenari, ben pocs objectes: una cadira de fusta i una taula vestida amb estovalles fosques i un brodat de punt. Aquest mobiliari tradicional va acompanyat d’una mitja dotzena d’espelmes repartides a les vores de l’escenari, amb pètals escampats per terra. I no, no es tracta d’una vetllada romàntica; anticipa el que serà la revelació de la Conxita: l’espiritualitat. Desencantada amb la vida, amb Déu, amb la fe, amb els seus valors de sempre i passant per un dol, la protagonista comença a relatar com s’ha capgirat la seva vida. La caracterització tan tradicional del personatge —la faldilla fins els genolls a conjunt amb l’americana, el coll engalanat amb un collaret de perles, el pentinat de cabells curts rinxolats de perruqueria i les sabates punxegudes de talonet que qualsevol de les nostres àvies podria portar— xoca completament amb el que surt de la seva boca; el desencant i desconcert que sent respecte a la vida és el que la portarà a emprendre el camí de l’espiritualitat. Que una dona clàssica, catalana, racional i prudent com és la Conxita comenci a creure en els xacres, a seguir les filosofies d’un xaman i a parlar d’obrir-se en canal i de buscar el tercer ull és on rau la comicitat de l’obra. El xoc d’aquests dos mons i la mirada crítica, escèptica i foteta en molts casos de la Conxita és des d’on l’obra pretén ser còmica i, fins i tot, surrealista. Perquè és en la incredulitat i en l’absurditat on sovint resideix l’humor.

L’obra es planteja en forma de monòleg. Durant la primera part, la protagonista explica tot aquest seu viatge espiritual, com va començar i els desencants i les anècdotes que va trobar pel camí. L’espectador es troba de seguida davant d’un personatge ple de vitalitat malgrat la seva postura sempre prudent i desconfiada. Conxita Català, tot narrant les seves aventures passades, també les interpreta. Aquesta primera part aconsegueix arrencar alguna rialla anecdòtica del públic, però els riures esclaten de debò quan l’obra, sense avisar i sense que l’espectador pugui preveure-ho, es converteix en una mena de xerrada de motivació, fregant els discursos d’autoajuda —i, perquè no dir-ho, posant a la llum la seva absurditat—, on la Conxita comença a explicar i a defensar com el món de l’espiritualitat li ha canviat la vida. Molt intel·ligentment, en aquesta segona part, l’actriu fa intervenir el públic, trenca completament la quarta paret i és aquí on es crea un clima de proximitat i on l’espectador se sent divertit i acompanyat amb les rialles pròpies i alienes.

La interpretació de Puntí passa per una important gesticulació i caricaturització del personatge; ja és sabut que l’exageració és clau a l’hora de fer riure. La desaparició de la quarta paret s’acaba portant més enllà: el personatge no mor en abaixar el teló (que de fet, no hi és). La línia entre el terreny escènic, interpretatiu, i el present de l’espectador es difumina, la Conxita Català continua viva després de l’obra, al món real, fora de l’escenari, i el públic pot acostar-s’hi. Puntí continua ficada en el seu paper sense escletxes fins al final.

Ara sí! de Conxita Català és, doncs, una reflexió feta des de l’humor sobre com viure un cop sents que els pilars i els valors que sustentaven el teu món s’han esfondrat. És la història d’una dona tradicional, de costums, que es converteix en una gran defensora de l’espiritualitat i que descobreix que mirar-se cap endins i obrir-ho tot —l’esperit, el cor, l’ànima, però també la llauna de cervesa, les olives, el pot de melmelada— li ha canviat la vida. L’obra fa una burla desenfadada dels llibres d’autoajuda i del món dels viatges interiors i introspectius, dels xacres i de l’espiritualitat, sempre des de l’exageració i des d’un cert punt d’ingenuïtat.

L’espectacle es va estrenar el passat divendres 27 de gener a la Sala La Planeta de Girona i farà gira per municipis com Maçanet de la Selva, Sarrià de Ter, Cassà de la Selva o Manlleu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació