Àngel Guimerà vist amb una mirada de gènere

Carlota Subirós dirigeix una posada en escena centrada en la mirada, on la llum i l'ombra adopten un paper fonamental.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Dijous s’havia d’estrenar Sol solet a la Sala Petita del TNC, però la companyia va decidir cancel·lar l’estrena i adherir-se a la vaga feminista. A partir d’avui comencen les funcions d’un espectacle que ens posa davant d’aquest text desconegut (per a la immensa majoria) d’Àngel Guimerà, un dels pares del teatre català modern. Carlota Subirós dirigeix una posada en escena centrada en la mirada, on la llum i l’ombra adopten un paper fonamental. Mirem-nos-ho.

“Quan vam programar Maria Rosa em vaig llegir totes les obres d’Àngel Guimerà (és una cosa que em va amb el sou)”. D’aquesta manera va iniciar Xavier Albertí la seva presentació de l’espectacle, afirmant que està segur que Sol solet passarà a formar part del cànon del teatre català. De fet, el text no s’ha tornat a representar des del 1904, i tant Albertí com Carlota Subirós asseguren que no han trobat a ningú que conegués el text. Subirós defensa portar a escena aquest text de Guimerà com una manera d’homenatjar “el llegat dels nostres besavis”, que van fundar el teatre català a principis del segle XX. La directora, que ja va oferir la seva lectura de Maria Rosa fa dues temporades, va acabar acceptant la proposta d’Albertí de dirigir Sol Solet per tal de continuar investigant de quina manera els textos de Guimerà ens poden seguir parlant a l’actualitat. “L’escena té lloc en un poble català, avui en dia”, escriu l’autor, acotació que Subirós ha portat al present. La directora reconeix que no vol repetir la mateixa operació que va fer a Maria Rosa. “M’agradaria fer un espectacle que es titulés Univers Guimerà”, va afirmar, perquè ha descobert tantes coses sobre l’autor que limitar-se a un sol text se li fa petit. Subirós també va elogiar Guimerà, home símbol, el llibre escrit a quatre mans per Albertí i Albert Arribas, que li ha permès descobrir aspectes de l’autor que desconeixia, com ara les seves nombroses ressonàncies amb Federico García Lorca.

“És una obra rodona, esfèrica, perfecta. No volia citar-la. Volia fer-la”. Subirós proposa un muntatge amb un dispositiu escènic que al mateix temps fa visible la mirada sobre l’obra. La foscor de Sol Solet és també l’absència de llum del calaix on estava enterrada, per tant el sol, la llum, és el leitmotiv de l’espectacle, contraposat a la soledat de tots els seus personatges. I és que el títol, Sol solet (així, sense coma) pot enganyar a més d’un: la reminiscència a la cançó infantil més popular en llengua catalana és només això, una referència, en un text que Toni Sala (que n’ha prologat l’edició) defineix com “un conte de por terrorífic”, que parla de la hipocresia a la família i a la societat. La directora ha rellegit el text amb una forta consciència de gènere, ha reduït els personatges originals a sis, i ha introduït dues figures noves: la llum i l’ombra. La primera és interpretada per la ballarina Laia Duran, també responsable del moviment, i la segona és Antònia Jaume (o Alba Pujol, segons les funcions), l’espectadora a dins de l’espectacle. “Aquest ha sigut un dels projectes més apassionants de la meva vida”, conclou Subirós, en un espectacle on la llum (signada per Carlos Marquerie) és un element clau, així com l’espai signat per Max Glaenzel.

Si bé l’espectacle que veurà el públic és una versió de Carlota Subirós de Sol solet, (amb Ferran Dordal com a dramaturgista), el TNC i Arola han publicat la versió original del text. L’actor Oriol Genís explicava a la roda de premsa que la directora ha demanat als intèrprets que creessin els personatges a partir d’ells mateixos, sense forçar la teatralitat, i que l’espai hermètic (sense portes ni finestres) del muntatge els obliga a filar molt prim. El triangle amorós que s’estableix entre Munda (Laura Aubert), Jon (Javier Beltrán) i Hipòlit (Roger Casamajor) conté les dosis de maltractament i masoquisme tan característiques de Guimerà, amb uns personatges que no saben gestionar les seves emocions.

“Per què no s’ha tornat a representar aquesta obra des del 1904?”, es preguntava en veu alta Xavier Albertí. Ras i curt: pel retrat que fa Guimerà de la sexualitat femenina, que el director va comparar amb la polèmica de l’estrena de l’òpera Carmen, el 1875. Es tracta del reflex d’una societat que tenia por de les dones, i que “o bé ofegava les Ofèlies o amagava les obres més fosques a l’oblit”. Albertí ho té molt clar: Àngel Guimerà és una figura clau del teatre català, però també un astre que va irradiar llum a tot el món. Gràcies a ell es va redactar el primer contracte a una estrella de Hollywood, tal com revela l’estudi de Sharon Feldman de l’adaptació cinematogràfica de Maria Rosa. Guimerà, la nostra estrella particular. O “Guimerà, el nostre contemporani”, citant a Jan Kott. Tenim la gran sort que ara ens n’arriba una obra (quasi) inèdita. No la desaprofitem.

Sol solet realitzarà una gira per diverses ciutats de Catalunya. Per a més informació i entrades podeu consultar aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació