Amaia canta per Temporada Alta

El Temporada Alta vesteix Amaia amb un vestit groc i li fa cantar ‘Soy rebelde’ a l’espot promocional. El tema és la llibertat d'expressió.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

La rebel·lia i la llibertat d’expressió són els eixos temàtics del Temporada Alta, que tindrà lloc del 5 d’octubre al 10 de desembre a Girona (i altres poblacions properes). Pel ja tradicional espot de presentació del festival, Nanouk Fims ha fet un curtmetratge titulat La voz de España, on Amaia, la cantant navarresa guanyadora d’Operación Triunfo (i perdedora del festival d’Eurovisió) interpreta “Soy rebelde”, el mític tema de la cantant britànico-espanyola Jeanette. Un tema que va causar furor el 1971, que va ser acusat de propagar la rebel·lia i que va ser prohibit per als menors de setze anys. El mateix tema que Albert Pla va cantar, vestit de capellà en prostíbul de carretera, a la pel·lícula Airbag (Juanma Bajo Ulloa, 1997). Salvador Sunyer va afirmar, a la presentació del festival, que avui en dia Pla ja no podria fer aquesta interpretació.

L’escenari del Teatre Municipal de Girona va acollir la presentació del Temporada Alta, que enguany té una imatge dissenyada per l’artista valenciana Carmen Calvo: un cap de nina, amb els ulls embenats, a sobre d’un tamboret que té una pota més curta que les altres, falcada amb una caixa i un tros de fusta. Una imatge inquietant, que la consellera Laura Borràs veia semblant al famós ready made de Marcel Duchamp del tamboret i la roda de bicicleta, i cega com la justícia. L’espot de presentació del festival adopta la forma de programa d’inici dels anys noranta, amb ballarines d’estil Tele5 (de l’època Mama Chicho) i amb un presentador, Francisco José Ruiz García, a qui se li ha practicat una laringotomia. Això ens va fer pensar immediatament en Juli Cèsar (Trossos), l’espectacle que Romeo Castellucci va presentar al Temporada Alta 2014. El presentador de La voz de España parla per la tràquea. Apareix en escena Amaia, amb un vestit groc, i interpreta “Soy rebelde” acompanyada per una banda de músics en directe i tres ballarines. Nanouk Films torna a presentar un espot impactant, com ens té acostumats aquests darrers anys.

El primer espectacle del qual va parlar Salvador Sunyer va ser Calla, Hamlet, calla, una peça que el festival ha encarregat a la creadora gironina Carla Rovira (guanyadora del Premi L’Apuntador 2017). La llibertat d’expressió, la por creixent que tenim (o ens volen fer tenir), la censura de les xarxes socials i l’autocensura són els temes d’aquesta proposta, on Rovira i el seu equip reflexionen al voltant d’uns dels monòlegs més famosos de la història del teatre, el Ser o no ser. Temporada Alta ha trobat una fórmula, les (bones) xifres parlen per si soles, i Sunyer combina, un cop més un programa de companyies internacionals curulla dels millors noms del moment amb la creació contemporània i l’autoria catalana. De les poques coses que li podríem retreure a Sunyer, artísticament parlant, és que els darrers anys sempre venen els mateixos noms estrangers. Però quins noms! Thomas Ostermeier portarà la producció Im Herzen der Gewalt (Al cor de la violència) de la Schaubühne berlinesa; Alain Platel i Fabrizio Cassol, amb Les Ballets C de la B, duran Requiem pour L a Girona; Oskaras Korsunovas presentarà la seva versió de El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht; Jan Fabre serà a Salt amb el solo The generosity of Dorcas; el belga Guy Cassiers dirigirà a Lluís Homar al monòleg La neta del senyor Linh; o Jan Lauwers i la Needcompany visitaran Girona per primera vegada amb Isabella’s room, muntatge que es va poder veure el 2005 al Teatre Lliure, deixant servidor de vostès totalment meravellat (no sé si tornaré a veure’l, per no esguerrar el bon record que en tinc). I com a cirereta del pastís, Stefan Kaegi, un dels cervells privilegiats dels alemanys Rimini Protokoll, estrenarà a La Planeta Uncanny Valley, un espectacle protagonitzat únicament per un robot d’aspecte humanoide, amb el rostre i la veu de l’escriptor Thomas Melle. Actors de carn i ossos, tremoleu.

La creació contemporània serà present amb noms de casa nostra com Carla Rovira, Agnés Mateus (amb Rebota rebota y en tu cara explota) o la bentornada Angélica Liddell, que portarà la seva particular versió de Génesis 6, 6-7. Aquest espectacle de “la tigressa de Figueres” (si tenim en compte que Mónica Naranjo és “la pantera de Figueres”) es va poder veure la temporada passada als Teatros del Canal de Madrid, després d’una llarga temporada en què la Liddell no volia treballar a terres espanyoles. L’autoria catalana tindrà noms com els dels gironins il·lustres Llàtzer Garcia, amb No m’oblideu mai, i Ferran Joanmiquel, amb El color de la llum; Cristina Clemente amb Ventura, que ja s’ha convertit en un dels clàssics del Temporada Alta; Joan Yago amb el multipremiat Fairfly, i La Calòrica també estrenarà Els ocells; Marc Angelet presentarà Mili KK amb Jumon Erra i Immortal amb Alejo Levis. Com a mostra de la voluntat del Temporada Alta de donar difusió a la dramatúrgia catalana, tornen els Llibràlegs (ja en la seva quarta edició), amb textos de Marta Buchaca, Clàudia Cedó, Daniela Feixas i Carla Torres, i direcció de Leo Castro; i el Torneig de Dramatúrgia (vuitena edició), amb combats protagonitzats per Daniela Feixas, Mafalda Bellido, Paco Mir, Joan Fullana, Cristina Clemente, Roger Torns, Jordi Oriol i Marta Aran.

La dansa serà present al Temporada Alta amb noms com els de Marta Carrasco i la seva Perra de nadie, Lali Ayguadé i Guilhem Chatir amb Here, Diego Sinniger amb Liov, o Cristiana Morganti, una de les ballarines solistes dels Tanztheater Wuppertal de Pina Bausch, amb Moving with Pina. Pel públic familiar trobarem les propostes El senyor Petit, de Teatre a la Fuga, La llavor del foc, de Babou Cham i Carlota Subirós o el Viatge al centre de la Terra de Roseland Musical. Pel que fa a la música, al Temporada Alta conviuran Rosario amb El niño de Elche, Albert Pla amb Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida, Jay-Jay Johanson amb Clara Peya. Varietat d’estils per triar i remenar.

Preguntat, al torn de preguntes, sobre la dimissió de Lluís Pasqual al Teatre Lliure, Salvador Sunyer va explicar que aquest cap de setmana l’havien trucat dos periodistes demanant-li la seva opinió, i que li havien dit que els estava costant molt trobar gent de la professió que volgués parlar sobre el tema. Sunyer lamenta aquesta por dins de la mateixa gent del sector teatral i, sobretot, que s’està parlant molt del “qui” i no tant del “què”. Creu que estem perdent l’oportunitat de fer un debat seriós sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels teatres públics en la societat actual. “Hem d’aprofitar per pensar el futur del Lliure. Que no li treguin la seva independència i llibertat”. De moment només podem dir que el Patronat del Lliure tenia una reunió programada pel 14 de setembre, però s’ha avançat a aquest divendres amb caràcter d’urgència. Les males llengües diuen que la Generalitat vol nomenar un director, mentre que l’Ajuntament de Barcelona prefereix fer un concurs públic.

Yooo, soy rebelde porque el mundo me ha hecho asííí…

porque nadie me ha tratado con amooor…

porque nadie me ha querido nunca oííír…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació