Adéu a Quim Lecina

Aquest diumenge ens va deixar l’actor i director Quim Lecina. Cofundador del Teatre Lliure, Lecina va treballar en més de vuitanta muntatges, així com a nombroses pel·lícules i sèries de televisió. També va realitzar una important tasca docent a l’Institut del Teatre, al Conservatori del Liceu i a l’Escola de Teatre El Galliner de Girona. Va ser enterrat aquest dilluns a Rupià (Baix Empordà). El recordem amb tres actrius que van treballar amb ell en algun moment de la seva carrera: Imma Colomer, Anna Farriol i Berta Vidal.

Format en Enginyeria, es va iniciar al món del teatre amateur a l’Orfeó de Sants, va estudiar Interpretació a l’Institut del Teatre i va ser un dels fundadors, l’any 1976, del Teatre Lliure. Lecina va participar a diverses sèries televisives i pel·lícules, però la seva veritable passió era la música. Unida al teatre, va dirigir una sèrie d’espectacles de petit format sobre músics i poetes que van girar per tot el territori català. És el cas de El viatge, a partir de poemes de David H. Rosenthal, El gran circ d’Erik Satie, aquest últim amb Lecina en el paper de Satie, acompanyat pel pianista Daniel Blanch i la mezzosoprano Montserrat Bertral, o el recital musicat Big Will Shakespeare!!!, que es va poder veure, entre altres llocs, a la Biblioteca de Catalunya i a La Seca.

Les actrius i músics Anna Farriol i Berta Vidal van treballar amb el Quim en aquest muntatge i el recorden amb aquestes paraules:

«Aquell espectacle era un autoregal que es va fer per celebrar els seus 40 anys de carrera, i va ser un regal per a nosaltres. Jo no el coneixia personalment i recordo que em va impressionar molt quan es va posar en contacte amb mi. Una eminència! Quan el Quim notava una bona vibració amb l’altre, ja hi tenia una confiança absoluta. Sí, confiança absoluta amb la gent i amb la professió», explica Farriol. Les dues intèrprets destaquen la il·lusió i la cura amb què Lecina treballava tant el text com la música. «Tenia un gust musical exquisit, una gran passió per la música, en coneixia moltíssima, se l’estimava i n’escoltava molta. Sabies de seguida que estaves parlant amb un savi», diu Vidal.

«I que ningú el tragués de Rupià, el seu Rupià! Recordo uns bolos que vam fer a La Planeta de Girona. Vam dinar a Rupià, evidentment, a casa seva: bon menjar i bon beure per a una bona vida senzilla, autèntica i autosuficient, sense necessitat de grans comoditats. Ens va ensenyar el poble amb l’orgull de qui sap que viu al millor poble del món». Ambdues intèrprets coincideixen en la gran confiança i llibertat que deixava Lecina a l’hora de dirigir els actors. Farriol conclou: «Sempre recordaré el nus que se’m feia a la gola quan s’endinsava al monòleg del rei Lear en plena bogeria, o la tendresa que em despertava el seu Falstaff… Era el saber estar d’algú que ho ha viscut tot, a la vida i a dalt d’un escenari».

L’actriu Imma Colomer, una altra de les fundadores del Teatre Lliure, també ha volgut enviar-nos unes paraules en record i homenatge al Quim: «Aquests dies els cops de puny  a la panxa venen a cabassos. No en teníem prou amb tot el que ens està regalant la covid-19, com per a rebre notícies d’amics que se’n van. El Quim Lecina era un home de teatre, inquiet, engrescador de projectes, incansable. Al cap sempre li barrinava alguna idea. Un home que dels projectes en feia pa. Hi havia tres coses d’ell que em tenien enganxada: els seus ulls, els seus cabells rinxolats i, per sobre de tot, les seves mans. Unes mans obertes amb ganes d’abastar-ho tot, d’explicar-ho tot, allò tangible i allò inabastable. No l’oblidaré mai fent d’August Strindberg a La nit de les tríbades. Cada cop més ens anirem resignant a marxar, o a quedar-nos sols».

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.