Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

10 llibres d’arts escèniques per aquestes festes

El teatre entra a la nostra biblioteca. I sense espectadors pesats que tussen o desemboliquen caramels!

El teatre no només es veu (i es viu), sinó que també es pot llegir. Aquests darrers mesos s’han publicat algunes novetats editorials que han d’estar a la biblioteca de qualsevol amant del teatre. I de les arts vives en general. Des de llibres dedicats a alguns dels nostres creadors més importants fins a textos teatrals o manuals de direcció escènica. El teatre entra a la nostra biblioteca. I sense espectadors pesats que tussen o desemboliquen caramels!

Iago Pericot. La llibertat de crear i viure, de Guillem-Jordi Graells (Institut del Teatre. Diputació de Barcelona)

Una conversa amb un dels escenògrafs més importants que hem tingut a casa nostra. Escenògraf, pintor, gravador, director d’escena i, sobretot, un artista que sempre va fer allò que va voler. Guillem-Jordi Graells reivindicava, a la presentació del llibre, la capacitat de Iago Pericot per reinventar-se. “Quan una cosa està feta, ja està morta”, sembla que era una de les màximes preferides de Pericot. La frontera entre la relació mestre-alumne i l’amistat més autèntica s’endevina difusa amb algú com en Iago, que va ser definit com una mena de “Merlí de l’Institut del Teatre dels anys setanta”, quan Hermann Bonnín va reinventar la institució amb la seva arribada com a nou director. Iago Pericot va morir el passat mes d’agost i a Núvol li vam dedicar aquest article.

Teatre reunit (2009-2018), de Josep Maria Miró (Arola)

Un dels dramaturgs catalans més traduïts (i representats) arreu del món, juntament amb Esteve Soler i Jordi Galceran, ha vist com Arola publicava aquest 2018 Teatre reunit, un volum de tots els seus textos. Aquí podreu trobar-hi tots els textos escrits per Miró des del 2009 fins al moment present, des de La dona que perdia tots els avions fins a Temps salvatge. Obres com ara Gang Bang (obert fins a l’hora de l’Àngelus), El principi d’Arquimedes, Fum, La travessia o Olvidémonos de ser turistas. “Aquest és un lloc bonic per viure-hi?” ens preguntava l’autor insistentment a Temps salvatge, que es va estrenar la temporada passada a la Sala Gran del TNC. La comunitat entesa com a fortalesa ètica, la por de la societat contemporània i la reivindicació del dubte planen sobre els textos de Miró, i converteixen aquest llibre en un volum imprescindible per entendre on es troba el teatre català contemporani.

Dramatúrgia alemanya contemporània. Teatre jove (Comanegra amb l’Institut del Teatre. Diputació de Barcelona)

Són alemanys, fan teatre per a joves i no paren d’estrenar a tot el món. Fa quatre dies hem tingut El rugit de la via làctia, de Bonn Park, durant únicament dues sessions a la Sala Beckett. Però a les nostres cartelleres ja estan familiaritzades amb autors germànics com ara Roland Schimmelpfennig, Sasha Marianna Salzmann o Rebekka Kricheldorf. Aquest volum aplega quatre textos: Qüestó d’honor, de Lutz Hübner (2005); Els boscos millors, de Martin Baltscheit (2010); Cap endins, d’Anja Hilling (2014) i El regne animal, de Jakob Nolte i Michel Decar (2014). Tracten temes com la sexualitat, la violència, els conflictes generacionals o la recerca de la identitat, explorant formes d’expressió, llenguatges i estils per apropar-se a la realitat de les noves generacions. Segurament algun d’aquests noms serà ben aviat als nostres escenaris.

Hermann Bonnín: El mètode de saber escoltar, de Jordi Coca (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

L’actor, gestor i director Hermann Bonnín és, també, un dels noms cabdals en la història de les arts escèniques a Catalunya. De la seva varietat d’activitats professionals en destaca la seva tasca al capdavant de l’Institut del Teatre, institució que va dirigir del 1970 al 1980 i que va viure, juntament amb el moment històric i social, el despertar del teatre independent i la mort del franquisme. Jordi Coca conversa amb Bonnín sobre teatre i vida, sobre L’Espai Brossa i sobre política cultural en aquest nou volum de la col·lecció “Converses” de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

Llibert, de Gemma Brió (Comanegra i Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

La col·lecció “Dramaticles”, editada per Comanegra i l’Institut del Teatre, ha editat enguany alguns títols nous, com ara hISTÒRIA, de Jan Vilanova o Un tret al cap, de Pau Miró. Amb Llibert, l’actriu Gemma Brió debutava en l’escriptura teatral amb aquest text sobre la maternitat, que va guanyar el Premi Serra d’Or 2014 i dos Premis Butaca. Des d’una postura altament ètica i política, Brió narra el naixement d’un fill i les posteriors complicacions mèdiques que, al final, acaben demostrant que el millor que pot passar-li és la mort. A Núvol vam entrevistar l’autora i vam parlar de l’espectacle en aquest article.

Albert Vidal: cos tel·lúric i mitjà videogràfic, de Maria Escobedo Caparrós (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

Actor i creador polièdric, format al costat de mestres com Dario Fo o Jacques Lecoq, i inventor de l’anomenat art tel·lúric, Vidal és un dels nostres artistes més inclassificables. Des de la cosmogonia de l’Home Urbà (1983), obra cabdal de la postmodernitat occidental presentada en espais públics i zoològics de tot el món, fins a Monk of Chaos and Mistresses of Earth i The Worshipper (1995) es traça l’itinerari d’emergència de la visió tel·lúrica de l’art que desenvolupa Albert Vidal a partir de l’obra Alma de Serpiente (1987). El fil conductor de la reflexió és la imatge que documenta el procés de construcció del «cos tel·lúric» a través del mitjà videogràfic, en un context crític que articula relacions amb els corrents de pensament de la psicologia postjunguiana, l’antropologia visual, la teoria dels media i el postestructuralisme. Converses, videografies i imatges de les seves creacions poblen un volum imprescindible per conèixer millor un dels nostres genis vius.

L’ofici de dirigir: manual per al teatre, de Katie Mitchell (Angle Editorial i Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

Aquest és un manual de direcció teatral que s’ha convertit en una referència indispensable als països anglosaxons. Katie Mitchell hi aporta unes pautes detallades i clares per al treball amb els actors, els diversos equips tècnics o el propi text dramàtic, a fi de generar un llenguatge escènic propi. De la directora britànica vam poder veure, a la passada edició del festival Grec, el seu muntatge d’Ombra (parla Eurídice), a partir del text d’Elfriede Jelinek. Angle Editorial ha publicat aquest manual de direcció, que consta de la traducció i el pròleg de Carlota Subirós. La directora catalana afirma, sobre el llibre: «Em va transmetre per primera vegada una visió completa i sistemàtica de la feina […]. En aquest sentit, el llibre sencer representa per a mi un veritable elogi de la claredat».

Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca, de Joan Baixas, Glòria Rognoni i Marina Baixas (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

Tal com afirma Glòria Rognoni, una de les autores del llibre, aquest volum “no es tracta d’unes memòries ni s’hi fa una anàlisi del seu treball. És una evocació poètica, delicada, potent. Són esclats de records, de vivències, d’aprenentatges… tant del passat com del present”. Joan Baixas és un dels creadors catalans que, mitjançant la pintura, els titelles i els objectes, ha portat els seus espectacles per tot el món. Fundador de la companyia La Claca, Baixas és conegut sobretot per Mori el Merma, l’espectacle que va crear amb la col·laboració de Joan Miró, el 1976. Artista incansable, la darrera creació de Joan Baixas que vam poder veure a casa nostra va ser l’espectacle Daurrodó, al Grec 2016.

La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht (Arola)

El pròxim mes de gener el TNC estrena La bona persona de Sezuan, el text de Bertolt Brecht que, amb direcció d’Oriol Broggi, protagonitzaran Clara Segura i Joan Carreras. Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat de recuperar aquest clàssic del segle XX, en la traducció de Feliu Formosa que Arola acaba de reeditar. La història de la Xen Te i el seu cosí Xui Ta és, en realitat, una faula sobre la bondat, ambientada en una Xina imaginària que li permet a Brecht aplicar totes les seves teories sobre el teatre didàctic i el distanciament. El text no es representava a casa nostra des del 1988, protagonitzat per Anna Lizaran sota la direcció de Fabià Puigserver. Anteriorment, Núria Espert s’havia posat a la pell d’aquest doble paper en un muntatge de Ricard Salvat al Teatre Romea, el 1966.

Teatre polèmic, de Santiago Rusiñol (L’Avenç)

Aquesta temporada el TNC ha dedicat el seu epicentre a Rusiñol (amb Els jocs florals de Canprosa i La niña gorda com a plats estrella de la temporada) i L’Avenç ha aprofitat l’avinentesa per publicar aquest volum de Teatre polèmic, que aplega sis obres del nostre bohemi més nostrat. Aquestes són Llibertat! (1901), Els jocs florals de Canprosa (1902), L’Hèroe (1903), El Místic (1903), El bon policia (1905) i La “merienda” fraternal (1907). Teatre popular, polític i còmic, superada la fase simbolista de l’autor, que connecta amb el seu temps i el seu país i que encara té moltes coses a dir-nos a nosaltres, pobres catalans del segle XXI.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació