Toni Soler, un còmic sense etiqueta

Historiador de formació, Toni Soler s’ha fet un lloc a la televisió catalana des que, l’any 1998, estrenà el programa «Malalts de tele», juntament amb Albert Om i Rosa Andreu. Aquesta fou la primera etapa d’una llarga trajectòria humorística, consolidada, sobretot, amb el mític «Polònia» o l’actual «Està passant». Margot Mur l’entrevista, al número de febrer, de «Serra d’Or», per parlar de televisió, humor i política.

Els projectes de Toni Soler, a més de representar «el desig d’unir periodisme, literatura i història», contenen, també, una important càrrega satírica, basada en l’actualitat política del moment en el qual són concebuts. Ja fou així a l’esmentat «Malalts de tele», que va significar «la fama en majúscules» i es convertí en «un programa molt popular, amb un milió d’espectadors», els tres protagonistes del qual es trobaven per «comentar l’actualitat televisiva» i per parlar «de les altres cadenes de manera desacomplexada». A aquest primer programa, el seguiren «7 de notícies» i «Set de nit», que se centrava, per primera vegada, en «la paròdia d’institucions polítiques i governamentals que anaven de la Generalitat catalana a la monarquia espanyola». En aquella època, començà a treballar amb el Queco Novell i el Manel Lucas, els quals desitjaven «fer paròdia, sàtira política».

Tot plegat, acabaria desembocant, finalment, en l’exitós «Polònia» que, amb més d’una dècada d’història a la seva esquena, atresora un públic fidel. La fórmula del programa que «ha fet època a la televisió catalana» i que «ha ajudat a referenciar certs aspectes de la política, a crear un mapa mental català», rau en la mescla entre política i sàtira. «Trobo que totes dues coses són importants per a un país: tenir una classe política i tenir un programa que es riu d’aquesta classe política», explica Soler.

I, en un moment tan complicat políticament i socialment pel país, amb una tardor que «ha estat terrible des de molts punts de vista», Toni Soler ha reaparegut com a presentador a la televisió catalana al programa «Està passant», que ha significat, per a ell, «tenir un fill de gran, quan ja no te l’esperes». La unió entre «l’anàlisi d’actualitat i l’humor», que, en el cas de l’entrevistat, es «remunta als seus primers passos a la televisió», amb la productora audiovisual El Terrat, fa que l’«Està passant» es converteixi en una teràpia, «perquè hi ric molt», comenta el també periodista.

Toni Soler, en qui la lectura sempre ha tingut un paper rellevant en la seva vida i ha fet de l’escriptura el seu mitjà d’expressió, quan parla de l’humor, del seu ús, sosté que «la provocació per la provocació o per ofendre no m’agrada, no soc de fer l’enfant terrible. Ha de ser un humor adult, i si algú s’enfada, què hi farem.»