Serra d’Or entrevista Eva Piquer

Eva Piquer, que té la voluntat de «ser, fer i encomanar la cultura»

Entrevistem la directora i editora del magazín digital «Catorze», Eva Piquer, que té la voluntat de «ser, fer i encomanar la cultura» i que en poc temps s’ha situat com un referent dins del sector. També parla, amb Marta Nadal, l’entrevistadora, sobre la seva darrera novel·la, Evasions, un llibre il·lustrat per a adults. L’entrevista ens dona a conèixer aquesta periodista cultural a qui li agrada més parlar dels llibres dels altres que dels seus, i que diu que detesta els focus i li costa parlar per parlar: «Només estic bé en petit comitè, d’un en un. M’agrada fer entrevistes, […] però no m’agrada gens que me’n facin, m’aclapara la sensació que no tinc res a dir.»

Andorra, l’anomenat «país del Pirineu», amaga una realitat històrica, social i institucional sovint poc coneguda per a molta gent, malgrat que sigui una important destinació turística i comercial. Aquest reportatge ens ofereix una mirada àmplia d’Andorra aprofitant dues commemoracions que se celebren enguany: els sis-cents anys de la creació del Consell de la Terra, avui Consell General, i els vuitanta anys de la primera emissió de la que va ser la popular Ràdio Andorra. De la mà de quatre veus autoritzades com Susanna Vela Palomares, amb l’article «La consolidació del règim senyorial i polític: el Consell de la Terra»; M. Jesús Lluelles Larrosa, amb «Les ràdios andorranes i la reforma institucional»; Joan Massa, amb «La voluntat de ser», i Àlvar Valls, que entrevista el que va ser conseller general del Govern durant vint-i-dos anys i tres vegades cap de Govern, Òscar Ribas.

Tot seguit, revivim el passat a través de les fotografies de Baltasar Solà Guardiola, descobertes per la seva besneta, Sílvia Muñoz d’Imbert, l’autora de l’article. Acompanyat d’un reportatge fotogràfic testimoni d’una època, el text explica els records d’infantesa, com va ser la descoberta dels orígens familiars i les connexions amb les famílies Galí, Fabra o Llongueras a través de les fotografies, qui era exactament aquest fotògraf del qual sabem ben poca cosa i comenta algunes de les fotografies reproduïdes en aquest número, moltes de les quals de ben segur que us sorprendran i us faran viatjar en el temps.

Jordi Mata explica com el conflicte entre l’Alemanya nazi i Polònia va ser el detonant de l’inici de la Segona Guerra Mundial i el paper que van tenir altres països europeus, els declarats feixistes (Espanya i Itàlia) i el dels països que s’enfrontarien finalment a Hitler, com França i el Regne Unit: «Les grans democràcies europees ho tenien complicat per contenir els plans expansionistes alemanys en no gaudir de suports internacionals de relleu.» El gran desig de Hitler de conquerir i expandir l’univers alemany va fer que, per començar, s’apoderés militarment de països on hi vivia població alemanya amb l’excusa que aquesta era maltractada pel fet de ser-ho, com Txecoslovàquia o Polònia.

Enguany celebrem mig segle de la primera petjada humana a la Lluna. Xavier Duran ens recorda aquesta fita i tot el que va significar, alhora que explica els motius polítics i econòmics tant dels Estats Units com de l’URSS per competir per l’hegemonia en la carrera espacial.

A les columnes d’opinió, Gemma Altell parla de «La nova política i els intents de transformar»; Ramon Pinyol i Torrents opina sobre la deshumanització que trobem en els mitjans de comunicació, controlada pels polítics, i Jordi Sànchez reflexiona al voltant de la força de la no-violència: «L’urna, la papereta i la determinació en l’actitud no-violenta de més de dos milions de persones per protegir i usar aquestes urnes van ser suficients per a fer trontollar el gran poder de l’Estat.»

Jaume Fabre recorda la periodista Montserrat Minobis, que ens va deixar el passat mes de maig. Una figura clau dins del periodisme que va militar en defensa de la llengua i la cultura catalanes, en el feminisme i en la lluita per combatre la degradació de les condicions laborals dels periodistes: «Minobis va ser un dels no gaire freqüents periodistes que es plantegen la seva feina amb una actitud de servei sense fissures i a la vegada poc amiga de posar-se sota dels focus.»

«Aquella minoria de ciutadans que presten més atenció als assumptes públics no acostumen a ser més crítics: en general, són més partidistes.» Francesc-Marc Álvaro reflexiona sobre la polarització ideològica i les posicions rígides que trobem ens els debats públics, «una col·lisió de missatges sense marge per al dubte raonable […]. Polítics, periodistes i experts disputen unes batalles dialèctiques absolutament estèrils».

Encetem la secció d’art amb un article sobre l’obra de Montserrat Mainar, l’art de l’esmalt, tècnica que «treballava com ho feien els artistes bizantins i les famílies de Llemotges a l’edat mitjana». Aitor Quiney fa un repàs de la trajectòria de Mainar com a artista de l’esmalt i comenta una de les obres més destacades que ha fet: l’esmalt de l’altar major de la basílica de Montserrat.

A música, publiquem la Discografia clàssica catalana per al 2019 d’Albert Ferrer Flamarich, un repàs de la discografia clàssica catalana més interessant. Miquel Pujadó, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, parla del Dioptria de Pau Riba de fa mig segle, en què «va passar pel túrmix totes les influències imaginables i va saber sorprendre».

A teatre, Guillem-Jordi Graells ret homenatge a l’actriu Carlota Soldevila, filla de l’escriptor Carles Soldevila, que ara hauria complert noranta anys. Fa un repàs de la seva trajectòria en el món escènic, com ara la seva implicació a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en la qual fa d’actriu, de regidora, d’organitzadora de muntatges anuals del grup L’Alegria que Torna i esdevé patrona de la Fundació Cultural ADB, entre altres activitats relacionades amb el teatre.

A cinema, Tariq Porter publica una conversa a tres, d’ell mateix amb dues exalumnes de la Universitat Pompeu Fabra: Maria Castellví, coguionista de Júlia ist, i Clàudia Mera, amb una trajectòria en productores i distribuïdores com Paco Poch Cinema, Compacto o DocsBarcelona. Totes dues són directores de Reteena, Festival Jove Audiovisual de Barcelona, que ha aconseguit un públic jove i adolescent. Conversen del fenomen artístic de la creació de llargmetratges i de com es consumeix el cinema avui en dia per part dels més joves.

A televisió parlem amb Marta Grau, escriptora, guionista, professora de guió a la universitat i cap de guionistes de «Les de l’hoquei», una sèrie «protagonitzada per dones molt joves i l’han escrit dones d’edat similar, i això aporta realisme i una mirada genuïnament femenina». Ens preguntem pel camí que ha hagut de recórrer per arribar fins al moment de l’estrena d’aquesta «nova aposta de TV3 per la ficció feta a casa que demostra reunir els ingredients necessaris per a convertir-se la sèrie del moment».

A lectures, Teresa Mañà publica el seu panorama de llibres per a infants i adolescents del moment. Hi destaca llibres que enguany han obtingut alguns premis, com ara Naixements bestials, d’Aina Bestard, amb el Premi Crítica «Serra d’Or» de Coneixements, la novel·la Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline de Gemma Lienas, amb el premi El Vaixell de Vapor, o L’alè del drac, de Maite Carranza, amb el premi Joaquim Ruyra. A més, recupera alguns clàssics i fa una tria de les novetats més recents i interessants.

Tanquem el número amb la «Tria personal» d’Anna Ballbona, les ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número doble de juliol-agost de «Serra d’Or» en paper o en digital!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació