Serra d’Or, 60 anys amb vosaltres

Aquest cop, no podem parlar de «Serra d’Or» sense destacar que, amb aquest número d’octubre, celebrem el 60è aniversari de la revista! I no podem deixar d’agrair a tots els lectors, els de sempre i els que ens comencen a conèixer, la vostra confiança i el vostre compromís que heu posat en nosaltres.

Comencem, doncs, amb una entrevista a Francesc-Marc Álvaro. Xènia Bussé li pregunta sobre el seu darrer treball, Assaig general d’una revolta, «un intent d’explicar, amb el cap fred, què va passar l’octubre de 2017 i d’on venia tot plegat». Segons Álvaro, «només un diputat es va atrevir a parlar dels fets. Antonio Baños va dir: “El plebiscit no s’ha guanyat”. Però tothom fa “com si” s’hagués guanyat».

Amb motiu dels 100 anys del naixement de Teresa Pàmies, Montse Barderi li ha dedicat un petit dossier amb un article sobre els seus inicis polítics i literaris; també parla de la important influència de l’entorn familiar en la seva obra. «Teresa Pàmies té una vida marcada per tres etapes molt diferenciades: la jove militant comunista, l’exiliada que ha perdut la guerra i l’escriptora que retorna a casa.» A més, podeu gaudir d’una tria de cinc fragments significatius de llibres seleccionats per conèixer millor l’escriptora.

Xavier Duran recorda el dia que va néixer el correu electrònic, l’any 1969: «Es va instal·lar el primer sistema per a transmetre missatges. I menys de dos mesos més tard, Kline va poder enviar dues lletres. Charley Kline declarà anys després que no havia tingut la sensació d’haver fet res especial.» També ens explica la història de l’@ i de la paraula email.

«Qui no conegui la història peninsular pot pensar que aquell casori fou un acte solemne amb una gran assistència de convidats i una gran pompa. Tanmateix, fou una cerimònia senzilla celebrada en el secret més absolut.» Josep Torroella explica el casament d’Isabel i Ferran i comenta les diferències polítiques i institucionals entre Castella i la Corona catalanoaragonesa, i com, anys més tard, es va implantar el sistema de govern castellà en aquest territori.

A les columnes d’opinió, Gemma Altell parla de la falsa llibertat d’elecció que ens dona el sistema neoliberal: «El sistema ens vol esclaus del consum per poder-se perpetuar.»; Ramon Pinyol expressa la seva impressió davant la presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona per part d’Ada Colau, i Jordi Sànchez parla de la riquesa creixent per a uns i la pobresa, també creixent, per a uns altres, i de la injustícia d’aquesta desigualtat.

Jaume Fabre recorda el primer Congrés de Periodistes Catalans, que va tenir continuïtat en unes Jornades sobre la crisi de la premsa, uns dies de reflexió col·lectiva sobre la manera de transmetre la informació del tot necessaris, especialment en els temps actuals.

A la secció d’art, Zeneida Sardà entrevista Gabriel Pinós, que ha agafat el relleu familiar en la direcció de la galeria Gothsland. Amb motiu dels 40 anys de la galeria, va organitzar l’exposició de Ramon Casas, que va tenir un èxit espectacular de públic. Ens explica quin és el funcionament de la Gothsland, què representa per a ell Casas en la pintura modernista, quin és l’estat de la qüestió de les galeries d’art i els projectes que té en ment per a la galeria. «El consumidor cultural és molt pobre perquè no hi ha una maduresa en aquest sentit.»

Montse Gispert-Saüch ens mostra un tast del projecte arquitectònic del trio d’Olot, RCR, que va guanyar el prestigiós Premi Pritzker el 2017. La instal·lació «RCR. El somni de la Vila», que podem veure a Santa Mònica, és «el segell d’una obra aparentment senzilla, elegant, minimalista, una abstracció poètica que es nodreix de la natura i de la influència de la cultura japonesa.» Ens endinsem, doncs, en el pensament arquitectònic més íntim de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.

A lletres, Maria José Orobitg ens acompanya per la història dels cognoms del poeta Salvat-Papasseit per a conèixer-ne les branques familiars, «ben arrelades al país, concentrades l’una a la Segarra des de l’edat mitjana i l’altra a la Ribera d’Ebre i gairebé segur de procedència àrab».

A música, Xavier Chavarria recorda el compositor Jaume Pahissa, «un estendard del Noucentisme musical» ara que es compleixen 50 anys de la seva mort. Chavarria reivindica aquesta figura i la seva obra, que continua oblidada i «la seva música incomprensiblement ignorada».

Miquel Pujadó, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, parla de quatre figures musicals destacades: Javier Krahe, el trio francès Chanson Plus Bifluorée, João Gilberto i Jordi Batiste.

A teatre, Enric Ciurans s’atura en el record del Teatre CAPSA, veritable institució de l’escena catalana del darrer franquisme, i de l’extraordinària actriu Anna Lizaran, que en la seva trajectòria reuneix alguns dels episodis més brillants del teatre català dels últims cinquanta anys: «Aquesta professió m’embriaga, surto a l’escenari a jugar i a seduir.»

A cinema, Tariq Porter ens fa tres propostes fresques i fora de tòpics: Aquarela, un vertiginós retrat de l’aigua i el seu poder, Utøya. 22 de julio, que recrea la massacre esfereïdora a Noruega quan un ultradretà va matar gairebé vuitanta joves a l’illa dUtøya, i La vida sense la Sara Amat, que ens descriu els episodis d’un estiu transcendental per a dos adolescents. També, Paco Poch fa, un any més, la crònica del Festival de Karlovy Vary i comenta algunes pel·lícules de diferents seccions, oficials o paral·leles.

A televisió, entrem a «El celobert», una creació de Lluís Gavaldà nascuda a l’emissora radiofònica iCat i portada a la televisió recentment. Joan Millaret ens explica com ha estat per a Gavaldà el pas de la ràdio a la televisió i quines són les adaptacions que hi ha hagut de fer. Es mostra molt content perquè «per fi TV3 aposti per un programa que valora la música popular com un bé cultural destinat a tots els públics».

Tanquen el número la «Tria personal» de Vicenç Llorca, les ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer en paper o en digital!