Montserrat Carulla. La veu transparent de la memòria

El 24 de novembre ens deixava Montserrat Carulla, una excel·lent actriu i una dona molt estimada al nostre país. Margot Mur ens regala una panoràmica de la trajectòria professional d’aquesta incomparable actriu de teatre, cinema i televisió. Però no es queda en la superficialitat, sinó que ens endinsa en allò més emocional que desprenia l’actriu, en allò més personal, en la seva essència, el seu activisme, i ens parla de tot allò que era capaç de transmetre la seva veu. En definitiva, ens acosta molt més aquesta magnífica dona, que «va deixar cinquanta anys de teatre, televisió i cinema impossibles de resumir en una panoràmica».

La dignitat d’un pres polític

Bernabé Dalmau ens ofereix una breu reflexió sorgida del món subconscient dels somnis. Es lleva decidit a escriure-la per deixar-nos les seves reflexions: «La dignitat d’un pres polític».

Bel Granya, cartografia illenca

Marta Nadal entrevista Bel Granya, estudiosa i poetessa badalonina que ha fet de l’illa de Mallorca l’epicentre de la seva passió literària i de la seva recerca, cosa que l’ha dut a ser nomenada, pels seus destacats treballs, assessora de l’Any Salvà que commemora els 150 anys del naixement de l’escriptora. En aquesta entrevista parla de la seva passió per la literatura mallorquina, del propi procés de creació poètica, de Maria Antònia Salvà, de les relacions entre escriptors mallorquins i catalans, de la història de la literatura catalana, i com aquesta inclou o no altres territoris de parla catalana… En definitiva, Marta Nadal ens regala una magnífica entrevista que aborda temes de caire personal i professional.

Març de 1951. De la vaga de tramvies a la vaga general

El dia 1 de març de 1951, Barcelona es despertava amb la primera convocatòria de vaga a Catalunya des del final de la Guerra Civil, l’anomenada vaga de tramvies. Des de la capital del Principat es va fer una crida a la ciutadania a no fer ús dels tramvies de la ciutat per les tarifes abusives que imposava la Compañía de Transportes de Barcelona en connivència amb l’Ajuntament franquista que, com a la resta del país, administrava misèria. Aquesta vaga parcial va desembocar en una vaga general que, finalment, va aconseguir una regulació dels preus que equiparava la ciutat amb la capital de l’Estat. Francesc Vilanova ens retrata d’una manera excel·lent aquest esdeveniment històric emmarcant-lo en el context social de l’època.

Alexandre de Riquer al segle XXI

El 13 novembre de 1920 moria a Mallorca Alexandre de Riquer, artista polièdric i home d’una gran curiositat intel·lectual. Bibliòfil, col·leccionista, animador i promotor cultural, polemista, pedagog, explorà els límits de l’art per endinsar-se en la modernitat. Fou, sens dubte, un artista trencador i polèmic, devot de la natura i de l’ecologisme que l’apropen a la contemporaneïtat. Teresa Costa-Gramunt ens en fa un complet retrat.

Opinió

Xavier Aldekoa, a «Univers Àfrica», ens regala una magnífica reflexió sobre el valor de l’interès per l’altre a través d’una història ocorreguda en un petit poblat de Mali, posant-nos de nou davant el mirall que reflecteix el contrast entre la interrelació social occidental i la d’altres cultures. Albert Beorlegui, a «Sic transit gloria mundi», ens parla del valor de les primeres pel·lícules produïdes, centrant-se en el centenari d’El Chico de Charles Chaplin, sobre les quals emfatitza un valor que va més enllà de l’estrictament artístic. Neus Tomàs, a «Fil a l’agulla», posa en valor la poesia i tot allò que significa el poema des de la subjectivitat i per a una llengua. Francesc-Marc Álvaro ens fa reflexionar sobre «Els antivacunes», un posicionament molt més estès del que podríem pensar, que ha estat fomentat per les declaracions d’alguns líders polítics mundials i que forma part d’un fonamentalisme global que abraça moltes més problemàtiques que aquesta, en contra de la ciència i de la raó.

Joan Maragall, el poeta que escrivia als diaris

Jaume Fabre ens parla de Joan Maragall, però ho fa des d’una faceta molt més desconeguda i no gaire reconeguda per la immensa majoria: el periodisme. Ens parla de l’obra periodística de l’escriptor endinsant-nos en el seu pensament en relació amb els successos de l’època en que visqué a través del llibre Obra i ideari periodístic de Joan Maragall, de Jaume Comellas, publicat a finals del darrer any, en el qual podem trobar força material inèdit. Així doncs, Fabre ens acosta la faceta periodística d’aquest rellevant poeta i escriptor.

Modernisme: cultura, producció, identitat

David H. Falagán ens mostra l’impacte que exercí —vigent fins avui dia— el Modernisme sobre la cultura i la identitat catalanes, i ens diu: «No existeix en el nostre context una manifestació cultural amb un patrimoni que tingui una riquesa, un interès cultural i un impacte productiu equivalent al que representa el Modernisme.» En aquest interessant article, David H. Falagán ens explica, des de l’exposició «Modernisme, cap a la cultura del disseny» que es pot veure al Museu del Disseny de Barcelona, un moviment que tingué un impacte que superà el terreny purament artístic, malgrat que és en aquest àmbit que es manifestà principalment.

2020. Un resum de l’any literari

En aquest article trobem una retrospectiva sobre aquells llibres més destacats apareguts l’any 2020, així com dels autors i autores que els han fet possibles. Veiem, resumidament, els mèrits i guardons que van obtenir les obres en els diversos camps, així com també el record d’aquelles persones que, malauradament, ja sigui de manera natural o per l’anòmala situació sanitària viscuda, ens han deixat durant el darrer any.

Bibliografia sobre música clàssica del 2020

Albert Ferrer Flamarich ens ofereix una retrospectiva de les obres que tracten la música clàssica més destacades de l’any 2020. Tot i la situació vigent, algunes editorials han tingut posicionaments valents i han tirat endavant edicions i reedicions d’obres amb marges de benefici molt escassos. Una de les obres més destacades de la qual ens parla és la biografia de Montserrat Torrent, elaborada pel periodista musical Albert Torrens.

A l’ombra dels cantants

Miquel Pujadó ens parla d’aquells músics que, lluny de moure’s per modes relacionades amb els cantants a qui acompanyen, han sabut trobar el seu univers a dalt de l’escenari i crear una autèntica complicitat amb un intèrpret, entenent i estimant el seu univers: «una cançó no només és música, però també és música». Miquel Pujadó ens en parla i ens en dona diversos exemples. Un dels més emblemàtics: Ovidi Montllor i Toti soler. Finalment, també ens ofereix quatre propostes de la discografia catalana més recent.

«Diumenge» de Joan Brossa, el darrer muntatge d’Hermann Bonnín

Diumenge, de Joan Brossa, estrenada l’abril de 2017, va ser el darrer espectacle que dirigí Hermann Bonnín, que malauradament ens va deixar el setembre de l’any passat. Bonnín, que visità les millors dramatúrgies del segle XX, però també la tradició pròpia, transportà el món poètic de Brossa als escenaris. Amb Diumenge com a eix central de l’article, Jordi Coca ens apropa aquest destacat director de teatre, actor i professor d’art dramàtic.

Reinventar-se o… Les sales de cinema en temps de pandèmia

Tariq Porter ens planteja una interessant anàlisi sobre la situació terriblement complexa que viuen les sales de cinema en aquests moments. Ens parla de les noves vies per les quals han optat moltes companyies per estrenar els seus films, girant l’esquena a les sales de cinema, i també del paper que aquestes podrien o haurien de jugar en la reactivació de la indústria. Amb tot, valora les inusuals estratègies adoptades per les sales de cinema per intentar sortir-se’n, com la projecció de curtmetratges o la reestrena de clàssics moderns.

Lectures

Per acabar, la «Tria personal» de Xulio Ricardo Trigo. Una ressenya d’Homenatge a Francesc Fontbona, a la seva erudició, dedicació i ofici, per Jordi Falagàs; una altra del llibre que analitza els estudis sobre Ramon Muntaner, cronista català que visqué entre els segles XIII i XIV, per Pere Guixà, i encara una altra sobre La transició a la democràcia a Gandia (1973-1983). Els moviments socials a La Safor, per Emili Selfa Fort. Les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas, tanquen el número de març de «Serra d’Or», que podeu trobar tant en paper com en digital!