L’impostor d’Argelers

Els impostors, la nova novel·la de Pilar Romera confirma la tornada d’una excel·lent narradora. Ho va apuntar el 2016 amb la notable Li deien Lola (Columna, 2016) i rebla el clau amb Els impostors. Abans, en una època de joventut, havia publicat novel·les com L’esperit de vidre o Dins la boira. La trajectòria de Romera confirma l’interès de veus que venen de l’Ebre o que hi tenen l’origen, escriptors com Miquel Esteve, Cinta Arasa, Josep Igual o Joan Roca Navarro, per citar només uns quants noms, tot i ser conscient de la injustícia que suposa.

El cas d’Els impostors és destacable atès que, després de Melodia d’una absència, de Joan Roca Navarro, és la novel·la d’autor ebrenc més important que ha caigut a les meves mans durant els darrers temps. Ens movem en la literatura dita de postguerra, històries que ens parlen de vencedors i vençuts que alguna vegada hem considerat com ja explicades. La literatura, però, té les seves pròpies dinàmiques i ens obliga a foragitar aquests pensaments quan l’obra excel·leix per damunt de la resta.

La novel·la de Pilar Romera ens parla de perdedors, sí. Són, no obstant això, tots els implicats, d’un bàndol i de l’altre, com si la vida repartís per igual i ens mostrés de nou l’enorme relativitat de la victòria. Els impostors, meravellosament documentada tant pel que fa als fets històrics com a l’escenari, la vella Barcelona del Paral·lel i el Barri Xinès, la Rambla o els carrers més antics, ens introdueix en un món de policies corruptes, estudiants compromesos, vedets, estraperlistes o camells de mig pèl. Ho fa amb una precisió quirúrgica que el lector agraeix perquè retrata magníficament una època, finals dels anys quaranta del segle passat, ja gairebé al tombant de dècada.

Però si l’autora sap introduir-nos tan bé en aquells ambients és també per la magnitud dels personatges que posa sobre el paper. El comissari Fuentes, fidel i corrupte alhora, la vella vedetPaco, el Miquel, la Dora i molts altres omplen l’espai amb els seus desigs, molts dels quals impossibles, sovint una oportunitat que els ajuda a continuar. Al lector o lectora els resultaran inoblidables per la profunditat amb què han estat tractats, per l’autenticitat que traspuen els seus anhels.

Els impostors mereix un lloc de preeminència entre les novel·les que han aparegut aquests darrers mesos. És una ficció que ens parla a través de la vida manifesta, que desperta la imaginació i ens retorna a una època plena d’éssers humans abocats a sobreviure de la millor manera possible. Ens diu també molt de Pilar Romera com a narradora amb futur, capaç d’empreses encara més estimables.

Article publicat al número de desembre de la revista «Serra d’Or». Llegeix-la en paper o en digital.