La sentència: indignació i impotència

Aquest mes de novembre a «Serra d’Or» Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de la sentència del Procés posant-hi perspectiva i anant més enllà de les primeres impressions, i Bernabé Dalmau comenta un comunicat eclesial arran de la sentència. També entrevistem l’escriptor Jordi Cabré i l’assagista Antoni Martí Monterde, i visitem el Cau Ferrat de Sitges en el 125è aniversari com a casa taller i l’exposició «Maillol-Horvat» de la Fundació Vila Casas. Parlem de les «robinsonades» catalanes en el tricentenari de Robinson Crusoe i recordem Ricard Salvat i la seva contribució al món de l’escena. Tampoc ens passa per alt el festival de cinema de Sant Sebastià i el programa de BTV «Oh My Goig!», sobre com viuen la sexualitat els joves d’avui.

Joaquim Forn, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó durant la sentència contra el Procés.

Conversem amb Jordi Cabré i Antoni Martí Monterde

«La literatura és per a mi una manera de millorar, superar, entendre, gaudir i celebrar la vida.» Irene Muñoz entrevista Jordi Cabré i parlen sobre algunes de les seves novel·les, com Postal de Krypton, ambientada al cap d’any del canvi de mil·lenni, La pregària del Diable, sobre la bruixeria al Montseny del segle XVII o Rubik a les palpentes, sobre la crisi d’identitat sexual d’un homosexual. Digues un desig, Premi Sant Jordi 2018, és la millor obra que ha escrit «perquè és rodona, perquè em quadra tot, perquè té una complexitat molt senzilla, perquè té una ambició molt gran i molt entenedora alhora».

Xènia Bussé entrevista l’escriptor i estudiós Antoni Martí Monterde. Entre altres temes, parlen dels assajos París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla i Joan Fuster: la paraula assaig, en el qual trobem Josep Pla i Joan Fuster de bracet a moltes pàgines. D’altra banda, L’erosió és una mena de dietari assagístic de la seva estada a Buenos Aires i Rosario l’any 1998.

Activisme, idioma i «Sit and talk»

Gemma Altell defensa la mirada professional del món basant-se en l’activisme i la ideologia personal: «No concebo cap manera d’intervenir o de repensar les complexitats socials des d’una perspectiva no política, absent d’ideologia»; Ramon Pinyol i Torrents parla de la desaparició de l’idioma i reivindica que «s’ha de resistir i no defallir: ens hi juguem l’existència. Cal fer-ho, tanmateix, dignament, començant per tenir cura de l’ús que fem de l’idioma»; Jordi Sànchez crida al «Sit and talk» davant d’una democràcia espanyola que «s’està debilitant i en opinió dels més joves ha deixat d’existir. La classe política ja no els representa […] ha penjat el cartell d’absent i ha cedit tot l’espai a la política de l’autoritat».

Jaume Fabre rememora els 40 anys del diari «El Punt Avui» i fa un repàs d’altres diaris que també fan força anys, com el «Regió 7», i de les edicions en català de diaris com «Segre», «El Periódico» i «La Vanguardia».

«El món sobiranista està indignat i mobilitzat, però també molt dividit i sense directrius clares.» Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de les reaccions a la sentència, la posició política de l’Estat espanyol i es pregunta si algun dia les elits espanyoles reconeixeran «que hi ha un conflicte de naturalesa política que exigeix fer gran política».

Bernabé Dalmau comenta alguns punts del comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense que considera discutibles o matisables davant la complexa situació actual.

El Cau Ferrat i «Maillol-Horvat»

Planta baixa del Cau Ferrat de Sitges.

Celebrem el 125è aniversari del Cau Ferrat de Sitges com a casa taller d’artista. Vinyet Panyella fa un repàs de la història d’aquesta casa taller, com es va remodelar i dissenyar segons les necessitats artístiques de Rusiñol. També ens descriu els itineraris diversos de les col·leccions d’art, com ara la pintura, la ceràmica, la forja, l’escultura, la música i la literatura.

Àlex Susanna, comissari de l’exposició «Maillol Horvat» a la Fundació Vila Casas, explica el que hi podem veure: una exposició de doble autoria. El tema principal de Maillol és «la dona com a paisatge, el cos com a arquitectura. La dona com una inexhaurible reserva de formes. […]. Com a principi i final de tot» i Horvat l’interpreta a través de la seva càmera: «Horvat ens proposa una lectura circular de cadascuna de les obres de Maillol.»

Llibres i literatura

En el 75è aniversari de l’Associació de bibliòfils de Barcelona, Santi Barjau parla de la llarga trajectòria de l’entitat, que ha donat peu a dues exposicions i a un catàleg amb les seves principals realitzacions editorials. «Una ocasió per homenatjar els qui van saber mantenir la flama de l’amor al llibre en unes circumstàncies no sempre fàcils.»

En el tricentenari de la novel·la Robinson Crusoe, Guillem-Jordi Graells explica les traduccions i les «robinsonades» catalanes que trobem en el nostre panorama cultural. Per exemple, en Gaziel, Anna Murià o Aurora Bertrana al llarg del temps. Les primeres robinsonades catalanes les trobem en l’àmbit de l’escena, com la sarsuela de Josep Coll Robinson petit o el drama de Santiago Rusiñol Els nàufrags, i els nàufrags més recents serien els d’El Tricicle a la sèrie televisiva «Xooof!». En el camp de la narrativa en trobem en Vázquez Montalbán, Josep Vallverdú o Vicenç Pagès Jordà.

Xulio Ricardo Trigo ens ofereix la seva Tria personal, amb les novetats literàries més recents i interessants, seguida per les ressenyes i les notes de lectura de publicacions d’història i assaig.

Els llibres galàctics de Jaume Sisa

A més de l’habitual Discografia catalana recent, Miquel Pujadó parla d’Els llibres galàctics de Jaume Sisa, «una obra que ens permet conèixer no solament l’obra, sinó també la manera de pensar d’un artista inclassificable que va reivindicar com ningú el poder de la imaginació».

Ricard Salvat i la seva contribució al teatre… 10 anys després

Enric Ciurans ressalta Ricard Salvat pel seu treball, la seva trajectòria i el seu talent encara visibles si ens fixem en la nostra realitat teatral i cultural; Francesc Foguet analitza la figura de Salvat i planteja quin és el seu llegat i què representa avui la seva contribució a l’escena catalana. «Es va convertir en un dels pensadors teatrals catalans més rellevants i de més abast internacional.»

El Festival de Sant Sebastià 2019

Tariq Porter repassa els films que s’han vist al Festival de Sant Sebastià 2019, que recull el més destacat de l’any en pantalla gran: per exemple, El faro de Robert Eggers o Parásitos de Bong Joon-ho. Dins la secció oficial, hi havia dos films ambientats en la Guerra Civil espanyola, Mientras dure la guerra d’Amenábar i La trinchera infinita de Garaño, Arregi i Goenaga, i un de plena actualitat, La hija de un ladrón de Belén Funes, que planteja un drama familiar sobre una jove i les seves circumstàncies, magníficament dirigida i interpretada.

Joves i sexualitat a «Oh My Goig!» de BTV

Nina Valls parla d’«Oh My Goig!», un programa de BTV sobre com viuen la sexualitat els joves d’avui. Una de les coses que més els va sorprendre a les productores «quan van començar a indagar sobre els joves i la sexualitat va ser descobrir que era una generació no tan ben informada com pensaven.»

Llegeix el número sencer de desembre de «Serra d’Or» en paper o en digital!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació