Ingrid Guardiola, per l’emancipació en l’era digital

Aquest novembre, Fèlix Edo Tena analitza el pensament d’Ingrid Guardiola a través del seu assaig L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície i el documental Casa de ningú. Guardiola s’interessa per les mutacions culturals esdevingudes en una societat digitalitzada: «El nou règim de la imatge ha modificat el lloc de l’espectador, que ha passat a ser un usuari o consumidor àvid.»

Entrevistem un dels historiadors més prestigiosos del país, Joan B. Culla, professor a la UAB, escriptor, ha impartit conferències, ha publicat articles i ha participat en mitjans de comunicació. David Pagès conversa amb l’historiador sobre els canvis en el periodisme i la política, una anècdota amb Josep Tarradellas i Pierre Vilar, el seu vincle amb Israel i el seu posicionament polític, entre moltes altres qüestions. «Si, segons diuen a Madrid, no hi ha majoria independentista, per què no certificar-ho en un referèndum i tancar, almenys per un grapat d’anys, la carpeta?»

Martí Duran explica com va arribar a Catalunya el parnassianisme, un moviment d’origen francès que tenia una clara voluntat modernitzadora. Jeroni Zanné n’és el màxim representant, amb una producció literària molt voluminosa i diversa, però, segons Duran, «la seva obra no ha tingut el ressò que es mereixia» tot i ser, l’obra poètica, «una de les formalment més perfectes de la literatura catalana». També parla del grup de poetes que va crear, una «Nova Plèiade» catalana, formada per Arnau Martínez i Serinyà i Pere Riera i Riquer, entre d’altres.

A les columnes d’opinió, Gemma Altell ens recorda la important tasca de renunciar a moltes de les nostres comoditats per a impulsar un món més sostenible; Ramon Pinyol parla del creixement de la ultradreta a Europa i diu que al regne d’Espanya aquesta tradició ve de lluny i creix des del segle XVI. Si abans l’enemic eren els jueus o els àrabs, ara ja fa temps que s’atia la catalanofòbia; Jordi Sànchez es pregunta si tots plegats, ciutadania i institucions, no ens hem anat adaptant resignadament a conviure amb qüestions socials molt importants que encara no s’han resolt. Creu que la indignació és el primer pas per actuar i treballar pels reptes socials.

Jaume Fabre reflexiona sobre la figura de director de diari i en fa un recorregut històric del darrer segle, i destaca Mañé i Flaquer, Rafael Delclós, Miquel Junyent i Rovira i José Luis Lasplazas i Santi Nolla, que són els directors que fins ara han exercit més anys el càrrec. «Fins a la Llei de premsa de 1964 no era obligatori fer constar el nom del director del diari en cada exemplar.»

Francesc-Marc Álvaro escriu sobre el poder, partint del llibre La política com a vocació de Max Weber, en què es diu que «el món està regit pels dimonis i que qui es posa en política, és a dir, qui accedeix a utilitzar com a mitjans el poder i la violència, ha segellat un pacte amb el diable». Aquesta idea, la relaciona amb les polítiques de Trump.

A la secció d’art, Montse Gispert-Saüch comenta l’exposició «Oriol Maspons, la fotografia útil / 1949-1995», una retrospectiva de la fotografia i la vida d’«un dels millors fotògrafs de la segona meitat del segle XX a l’Estat». Hi descobrim fotografies inèdites o poc vistes, triades entre 7.000 fotografies que han estat inventariades, restaurades quan calia i digitalitzades. «Un tresor per anar descobrint.»

Continuem per l’obra escultòrica de Jordi Alcaraz, que es caracteritza per reflexionar al voltant del concepte de límit. L’exposició «Nits», que aquests dies podem veure al Museu de Montserrat, ens endinsa en el món clàssic d’Alcaraz amb la intenció d’aportar llum i servir de porta d’entrada a un món artístic fascinant.

A lletres, Miquel-Lluís Muntané entrevista Marcel Riera, mestre i poeta que ens explica com va entrar en el món de la poesia, quins són els seus referents poètics i els elements que més sovint apareixen en la seva obra i quin futur creu que té la poesia catalana. «Escriure és una manera de mirar. Qui et llegeix veu allò que tu has observat a través de la teva mirada.»

Lluïsa Julià analitza la poesia de Roser Guasch, fonamentada en la natura, central en la poètica catalana. Comenta alguns dels seus llibres més destacats com La terra del record, Fulles de llorer o L’amistat de les pedres, «que destil·la l’amor a la terra i l’arrelament familiar a un temps i a una casa».

Eduardo Suárez explica el recorregut que va fer la novel·la Helena o el mar del verano de Julián Ayesta primer per Seix Barral a proposta de Joan Ferraté, que també la va aconsellar a Vallcorba, que la va publicar a Sirmio i, posteriorment, a Acantilado. L’article proposa que estaria bé que una editorial tan prestigiosa com Quaderns Crema la publiqués en català.

A música, Mònica Pagès commemora el músic Narcís Bonet, que ens va deixar el passat mes de gener. Fa un recorregut per la seva trajectòria vital i professional, repassant-ne l’obra musical i els seus referents principals. «El seu catàleg musical, que abasta tots els gèneres i que tan inspirat està pels poetes catalans i pels músics francesos, ha de ser la pedra de toc del que ha estat la creació musical a Catalunya a la segona meitat del segle XX», segons Pagès.

Miquel Pujadó dedica el seu article a Serge Reggiani, actor i cantant francès d’origen italià; als 15 anys de la mort, Polydor publica una esplèndida integral que representa una oportunitat per a conèixer a fons una obra completa.

A teatre, Jordi Coca parla de l’obra Krapp’s Last Tape de Samuel Beckett, un dels textos capitals del teatre del segle XX i en el qual «bateguen alhora l’humor, la desesperació de no reconèixer-se i un silenci esgarrifós». Un monòleg en què el protagonista s’acara a ell mateix a través dels enregistraments que ha anat fent en un magnetòfon amb motiu dels seus aniversaris.

Núria Cañamares escriu a partir d’una conversa amb l’actriu Sílvia Bel sobre la seva feina i sobre com viu i entén el seu món. El teatre és la seva vida i considera la televisió com un regal: «La televisió és un complement perfecte per a un actor. Econòmicament et dona seguretat i també un cert reconeixement públic perquè la gent mira més la televisió que no pas va al teatre.»

Per acabar, Anna Ballbona ens ofereix la seva «Tria personal», seguida del «Panorama de narrativa catalana» de Borja Bagunyà i de ressenyes i notes de lectura. Tanquen el número els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Tot això al número de novembre de «Serra d’Or», en paper o en digital!