Icones de la nostra publicitat, Casamada i Girona a Montserrat, «La bona persona de Sezuan» i Montserrat Abelló

El Museu del Disseny presenta fins al 31 de març una magnífica mostra sobre la publicitat en suports avui oblidats com la llauna, el cartró o la rajola.

Hem dedicat la secció d’art a l’exposició «El boom de la publicitat», que es pot veure actualment al Museu del Disseny, una mostra de publicitat en suports com la llauna, el cartró o la rajola que es podia veure entre finals del XIX i la primera meitat del XX. Daniel Giralt-Miracle ressegueix l’evolució que va fer la publicitat durant aquella època, amb quines estratègies aconseguia convèncer el client d’aleshores i parla de les tècniques, els suports i els àmbits en què la publicitat va resultar determinant.

L’ENTREVISTA. Teresa Juvé és pedagoga, escriptora i presidenta de la Fundació Pallach; de fet, és vídua de Josep Pallach, pedagog i polític. Als noranta-set anys, entrevistada per David Pagès, ens explica com van ser els anys d’exili a França i com, a la postguerra, va conèixer Josep Pallach i van començar una nova vida a París. Ens parla del seu compromís amb la Resistència francesa i amb l’educació en tots els àmbits, també en la política i la literatura.

El passat mes de febrer es va clausurar l’Any Abelló amb motiu dels cent anys del naixement de la poeta. Lluïsa Julià l’homenatja amb una reflexió sobre la incidència de la seva veu i de la seva activitat literària en el panorama literari català del segle XX.

«Como es inadmisible la actuación del profesorado marxista, lo debe ser igualmente la del profesorado catalanista; no seguirá en la Universidad de Barcelona catedrático alguno de los que colaboraron en la Universidad Autónoma; se llevará a ella profesores jóvenes de rotunda vocación españolista.» Aquest era el programa que les autoritats feixistes espanyoles havien previst per a la Universitat de Barcelona, publicat al diari monàrquic-franquista «ABC». Francesc Vilanova fa memòria de «la destrucció de la moderna, catalanista i democràtica Universitat Autònoma […] i la seva conversió feixistoide en Central».

A les columnes d’opinió, Gemma Altell parla de què representa per a ella «Ser dona cada mes de març»; Ramon Pinyol es pregunta si «Es repeteix, la història?» després de veure molts paral·lelismes entre els fragments d’un discurs de Jaume Collell de finals del segle XIX i una carta d’Unamuno de començaments del XX sobre Catalunya amb el moment actual. Pinyol conclou que «potser sí que la història es repeteix»…; Jordi Sànchez reivindica el fet «que les persones prenguin partit. Ningú hauria de témer una societat compromesa, exigent, participativa». I, de fet, és l’única manera d’aconseguir millores socials, progressos col·lectius…

Jaume Fabre parla de la informació sobre els accidents de muntanya abans i després del canvi de segle: «Les coses eren força diferents al segle passat, quan la massificació encara no havia arribat a les activitats de muntanya i els qui anaven a practicar-hi esports tenien una formació que ara no és habitual.»

Francesc Fontbona comenta l’exposició dedicada a la parella de pintors Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, que es pot veure al Museu de Montserrat fins al mes de maig. A la mostra s’hi analitzen els seus primers temps, als anys quaranta del segle XX, l’època menys coneguda de les respectives trajectòries, i se’ls posa en relació amb la pintura coetània.

A lletres, Joan Josep Isern publica el seu habitual resum de l’any literari referit al 2018, amb alguns fets rellevants relacionats amb el món de la literatura, els premis atorgats a obra nova, els premis de la crítica a obra ja publicada, altres guardons i honors i, finalment, les persones de la cultura que ens van deixar durant l’any.

A música, Xavier Chavarria segueix la sèrie de «Músics a París: amors i passions» amb Franz Liszt i Marie d’Agoult. Miquel Pujadó ha volgut compartir algunes descobertes molt interessants de CD i DVD cantats en llengües diferents del català, com per exemple, The Weavers, Paolo Conte o Luis Eduardo Aute.

A teatre, Enric Ciurans parla de La bona persona de Sezuan de Brecht, ara que es pot veure a la Sala Gran del TNC. A més de posar en valor la traducció de Feliu Formosa, i el muntatge i l’escenografia d’Oriol Broggi, amb un repartiment encapçalat per Clara Segura, recorda la posada en escena d’aquest text ja a casa nostra l’any 1966 al Teatre Romea, traduït per Carme Serrallonga, protagonitzat per Núria Espert i dirigit per Ricard Salvat, i també el 1988 al Teatre Lliure, sota la direcció de Fabià Puigserver, traduït per Feliu Formosa i protagonitzat per Anna Lizaran.

A cinema, Tariq Porter comenta tres documentals que creu necessaris en els quals els gitanos catalans són els protagonistes. Es tracta de «La Chana», «Petitet» i «Peret: yo soy la rumba». D’altra banda, Nina Valls, arran d’una entrevista amb Jean-Luc Godard, «una figura clau del cinema de la segona meitat del segle XX ençà», ens dona a conèixer el seu darrer treball, Le livre d’image, en el qual «no s’ha rodat cap imatge nova. Tot són imatges reapropiades, extretes de films clàssics o moderns, de pel·lícules conegudes o desconegudes, de films seus, de vídeos, de notícies, fins i tot provinents d’ISIS». Un film difícil de resumir, però que «s’ha dit que és una reflexió sobre el món àrab».

A televisió, Txell Llorens ens parla del documental que s’ha retransmès recentment per TV3 titulat Miquel Porter i Moix. La república de la llibertat i el bon humor, dirigit per Anastasi Rinos. Porter i Moix és un dels creadors del Teatre Viu, fundador de la Nova Cançó, membre dels Setze Jutges, diputat d’ERC, creador de COCICA i, sobretot, professor de cinema. Txell Llorens ens detalla el seu pas per cada un d’aquests àmbits i ens explica el seu compromís amb la política i la cinematografia.

Per acabar, Vicenç Llorca ens presenta la seva «Tria personal» i Teresa Mañà el seu panorama de llibres per a infants i adolescents, seguit de les ressenyes i notes de lectura sobre llibres editats recentment, i tanquem el número amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer en paper o en digital!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació