El neofeixisme i la catalanofòbia

Un manifestant d’ultradreta fa la salutació nazi a Barcelona el dia de la Hispanitat | Foto: Reuters / Ivan Alvarado

A la monarquia hispànica, la seva tradició [la de la ultradreta] és molt antiga, sistèmica i molt anterior a la denominació de feixisme.

El creixement constant de la ultradreta (o neofeixisme) a Europa és un fenomen molt preocupant i perillós. A la monarquia hispànica, però, la seva tradició és molt antiga, sistèmica i molt anterior a la denominació de feixisme. Les dictadures espanyoles del segle XX ja la recullen en bona part. Umberto Eco, el 1995, amb el títol «Ur-Fascism», va publicar a «New York Review of Books» una detallada caracterització del feixisme que té avui plena vigència.

            Entre d’altres, donava com a trets inequívocs: el tradicionalisme, la irracionalitat, el pensament únic, el despotisme il·lustrat, la necessitat d’enemics interiors i exteriors, l’apel·lació a les classes mitjanes que se senten en perill, el valor de la massa davant de l’individu, el racisme, el masclisme…

            Comentem-ne algun. Per exemple, que el que compta és el poble (entengueu la «massa»), no les persones. L’estat de dret i les llibertats són conceptes relatius, sempre interpretables a favor del poder a través dels seus instruments de domini: judicatura, forces policials, mitjans de comunicació afins i ben pagats, etc. Com que vivim on vivim, no cal posar-ne exemples.

            En temps del franquisme era dogma que els espanyols no eren racistes. Quan van començar a arribar migrants no hispànics, però, ja va treure el cap el racisme. Naturalment, no havíem tingut el problema dels jueus, perquè els Reis Catòlics ja els havien expulsat el 1492 (i un segle després, Felip III va fer el mateix amb els moriscos). No trobeu en tot això una causa de la identificació entre pàtria i religió que tants mals havia de provocar en el futur? I encara una altra clau: la por de la diferència i de la discrepància. Si no hi ha jueus, ens cal un altre enemic. Des del segle XVI hi ha un crescendo, amb puntes de ferotge bel·licositat, amb un dels substituts de l’antisemitisme: la catalanofòbia. No crec que calgui ser més explícit. Del masclisme, en podem parlar un altre dia.

Article d’opinió publicat al número 719 de novembre de la revista «Serra d’Or».

Troba-la en paper o en digital!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació