Cal emparaular el món

Francesc Marc Álvaro, cap de redacció de Serra d’Or ha presentat la nova etapa de la revista, amb nous continguts i un nou disseny, que recupera la primera capçalera de Jordi Fornas, un tret distintiu de la revista durant molts anys. “Serra d’Or recomença per ser fidels al que ha estat Serra d’Or i el que és”, ha dit Francesc-Marc Álvaro, que ha tingut paraules d’afecte pels editors de L’Avenç, presents a la sala perquè dos dels seus llibres han guanyat avui premis de la crítica. Álvaro ha afirmat que Serra d’Or, una revista europea de cultura, ha de reinventar-se per connectar a fons amb les palpitacions del temps. “Hem de continuar servint als subscriptors de sempre i arribar a nous públics amb gosadia”. En aquest número es dedica el dossier central a la Intel·ligència Artificial. “El nostre objectiu es tornar a ser una àgora útil per la cultura catalana i per als Països Catalans per debatre amb mirada oberta i global”. El cap del consell de redacció de Serra d’Or ha fet referència als nous guardons dedicats al còmic i al còmic per a joves, que ha incorporat l’edició d’enguany dels Premis Crítica. “Era necessari obrir el ventall a un llenguatge tant important com el de la novel.la gràfica, que té a Catalunya creadors de primer nivell”, ha conclòs.

El nou disseny de ‘Serra d’Or’ reconnecta amb els orígens de la revista

El President Pere Aragonès ha intervingut a l’acte i ha afirmat que Serra d’Or dota la cultura catalana de continuïtat i la força per mirar al futur com qualsevol capçalera europea. “La comunitat de Montserrat no tracta la cultura com un secret tancat en quatre parets sinó que aquest coneixement el posa al servei del país amb les seves publicacions”, ha dit Aragonès.

Serra d’Or lliura els Premis Crítica 2023

L’obra El conte de l’alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narrativa 2023. L’autora ha dedicat al premi a la gent que es dedica a escriure i que ha viscut moments de dubte i de desesperació; El rastre nival (Pagès Editors), d’Àngels Marzo, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2023; Vicenç Pagès Jordà, amb Kennedyana (Folch & Folch – Navona), el Premi Crítica Serra d’Or 2023 d’Assaig; Lluís Feliu i Adelina Millet, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023 per Poema de Gilgamesh (Adesiara); i Sebastià Roig i Toni Benages Gallard, el nou Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Còmic per El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Editorial Males Herbes). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Marta Vallverdú ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Humanitats) per l’obra Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 (L’Avenç), un assaig sistemàtic i global sobre la florida i expansió dels moviments culturals antifranquistes en el marc dels Països Catalans. Un text que convida a una lectura aprofundida i al debat crític. El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2023 (Ciències) ha estat per a Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat (Anthesis Lavola), de Pere Colomer i Roma. La història d’una empresa internacional de serveis ambientals que va començar com un grup d’amics osonencs que feien educació ambiental i ha evolucionat fins a arribar a difondre coneixement i metodologia per resoldre problemes ambientals i treballar per la sostenibilitat del país i del món. És un bon exemple d’empresa amb ànima. I el Premi Crítica Serra d’Or 2023 de Catalanística és per a Irmela Neu per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891) (PAMSA). Es tracta d’un estudi rigorós i sistemàtic del concepte de llengua i nació en la Renaixença fet des de la tradició germanística i que ara arriba al públic català gràcies a l’impuls del P. Josep Massot i Muntaner.

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Anja Hilling Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2023 pel descobriment d’una veu nova de la dramatúrgia europea i pel risc estètic de plantejar la responsabilitat individual i col·lectiva davant la preservació del medi natural. R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2023 per una proposta immersiva en què la dansa fa de pont entre la tradició i el futur, i articula els elements escènics (llum, so, espai) amb contundència. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle d’òpera 2023 ha estat per a La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, una òpera comunitària i popular, que ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval amb la implicació de veïns i veïnes i professionals de les arts escèniques i de la mediació artística. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’aportació més interessant 2023 ha anat per a la Companyia Teatre Micalet per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València, tant de textos del repertori universal com de la dramatúrgia contemporània i de creació pròpia.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2023 Infantil ha estat per a Naïm (Piscina un petit oceà), amb text de Joan Rioné (Naïm Batruni) i il·lustració d’Alba Domingo. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 és per a El joc del penjat (Animallibres), de Josep Pedrals. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Coneixements) li ha estat concedit a Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons (Zahorí), de Cristina Cubells i Joana Casals. I, finalment, en aquest mateix apartat, el nou Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2023 (Còmic) és per a Dones de la muntanya (Pol·len Edicions), de Federica Ravera i Martina Manyà.

Premi especial a un home centenari

Per cloure l’acte, la revista Serra d’Or ha fet un esment especial a Josep Vallverdú, en reconeixement a la seva important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2023, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Joaquim Noguero, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Francesc Foguet, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Joaquim Noguero, Núria Ventura i Marika Vila. Els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, dissenyada pel joier Manel Capdevila.

En tancar l’acte, el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha afirmat que “els premis Crítica Serra d’or, els més antics en llengua catalana, posen en primera línia una llengua, i tota la identitat que una llengua protegeix. Ens fan veure que any rere any, la cultura feta en català continua: S’escriu, s’investiga, es fa teatre, es fa òpera en català, i fins i tot hi ha la vitalitat suficient per a entrar en noves maneres d’expressió literària, com el manga, que els premis d’enguany han reconegut per primera vegada”. El pare Abat també ha fet referència a la nova etapa que inicia la revista: “Serra d’Or fa que el català sigui l’instrument per a comentar la realitat, per a ajudar a crear cultura i crítica cultural. Molt especialment en aquesta nova etapa que hem anat començant aquest darrer any obrint-nos a altres espais i col·laboradors. Cal emparaular el món com deia Lluís Duch perquè només aquesta paraula ens fa capaços d’entendre’l i d’orientar-nos-hi. Per tant és necessari trobar les paraules noves per a les novetats del món. I cal emparaular-lo en català. Aquest és el repte. Tant de bo totes les realitats que sorgeixen, com les plataformes o la intel·ligència artificial, tinguessin presència de la nostra llengua”, ha conclòs.