Aina Moll, un reconeixement general

«Va sostenir que només l'oficialitat conjunta del català, el gallec i el basc, al costat del castellà, podia assegurar un plurilingüisme equitatiu.»

El traspàs d’Aina Moll i Marquès als 88 anys ha suscitat un gran nombre d’escrits, declaracions i actes en què s’ha volgut expressar un reconeixement generalitzat a la importància de la seva contribució al procés de normalització de la llengua catalana.

Com a filla més gran de l’eminent lingüista Francesc de Borja Moll, ben aviat es va inclinar pels estudis filològics, que va culminar amb el premi extraordinari a la Universitat de Barcelona l’any 1953. Aleshores ja s’havia iniciat en la recerca, acompanyant Manuel Sanchis Guarner —col·laborador estret de Francesc de B. Moll— en les enquestes de l’Atlas lingüístico de la Península Ibérica. Aquell mateix any 1953 va intervenir en l’organització del VII Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica a Barcelona i, gràcies en part als contactes que hi va establir, va ampliar estudis amb els romanistes més rellevants a les universitats de la Sorbona, Estrasburg, Frankfurt i Zuric. Ja havia començat la seva tesi doctoral sobre el parlar d’Eivissa quan el retorn de Sanchis Guarner a València el 1959 la va impulsar a rellevar-lo en les tasques del Diccionari català-valencià-balear —en què ja col·laborava i del qual va coordinar els dos darrers volums— i a ocupar-se de les col·leccions de l’Editorial Moll i dels cursos de francès a l’institut Joan Alcover.

La seva projecció pública davant la societat mallorquina la va convertir aviat en un referent de la recuperació lingüística, cultural i nacional. Va iniciar cursos de llengua catalana al seu institut, va intervenir en les activitats de l’Obra Cultural Balear i aviat es va convertir en un referent públic en la resistència cultural als darrers anys del franquisme. Va fundar el Grup Català de Sociolingüística (1973) i va participar activament en els debats interns de l’Àrea de Llengua del Congrés de Cultura Catalana i en debats públics sobre l’oficialitat del català, en els quals sostingué que només l’oficialitat conjunta del català, el gallec i el basc, al costat del castellà, podia assegurar un plurilingüisme equitatiu.

El 1980 va assumir la Direcció General de Política Lingüística. És interessant rellegir l’article que va publicar en aquesta mateixa revista l’octubre de 1980: «Línies generals d’un programa de política lingüística», en el qual, entre altres coses, plantejava uns principis per al compromís general amb el català i anunciava la preparació d’una llei lingüística que, tot i les dificultats, es va fer realitat el 1983 i va desplegar una acció de govern que seria referent per a moltes altres institucions autonòmiques.

Aina Moll, malgrat els obstacles, va saber aglutinar una clara majoria social entorn de la voluntat de plena recuperació del coneixement i l’ús del català. Durant aquells anys, es van establir uns fonaments sòlids per a la política lingüística i es va desplegar una xarxa de serveis lingüístics interdepartamentals, territorials i sectorials. Es van impulsar els llenguatges d’especialitat i la terminologia i es va crear el TERMCAT, que va acabar de consolidar el català com a llengua apta per a totes les funcions d’una societat moderna. També es va fixar l’atenció de tothom en un punt crucial: mantenir l’ús del català en les converses sempre que els nostres interlocutors ens comprenguin.

Després de deixar el seu càrrec el 1989, Aina Moll va tornar a Mallorca i es va implicar en una campanya interinstitucional i participativa de normalització lingüística. El 1993 va ingressar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en la qual va fer notables aportacions a la caracterització d’un model de llengua unitari i inclusiu amb la variació.

Aina Moll ha estat objecte de moltíssims reconeixements, molt diversos i molt merescuts, entre els quals la Creu de Sant Jordi o el Premi Ramon Llull. Hem de ser conscients de l’immens llegat que ens ha deixat i de la gratitud que li devem, i cal que sapiguem continuar la seva feina, sense defallir mai i amb la seva mateixa actitud persistent i cordial, fins a la plenitud lingüística, cultural i nacional dels Països Catalans lliurement units en la diversitat, com ella sempre va propugnar. Serà el millor reconeixement.

Aquest és un resum de l’article «Aina Moll, un reconeixement general» d’Isidor Marí, publicat al número de juny de 2019 de «Serra d’Or». Llegeix-lo en paper o en digital.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació