Pruden Panadès

Pruden Panadès

Autora d’ “Errata” (Pol·len Edicions) , “Un pot” (La PAGE), “Cosins de Tarzan” (Raig Verd), “Passamaneria” (Godall Edicions) i “Corró d’Amunt, quadern de notes” (Aj. de les Franqueses) , col·labora a la revista-llibre “Vallesos” i a Núvol.

Tipografies

És probable que aquella serenitat facilités el camí a la poesia d’avui, o a l’inrevés, la poesia dels nostres dies potser deriva d’aquella serenitat.

Entre aquests dos missatges han passat més de vuitanta anys, la distància temporal, però, subratlla algunes coincidències:  unes circumstàncies  històriques  de privació, per la força, de l’exercici dels drets més fonamentals, de segrest dels principis democràtics i la barbàrie ambiental com a amenaça.  Amb  tot, es diria que un mateix corrent cívic inspira els dos comunicats. Les seves idees nuclears, llegides una al costat de l’altra, es diria que proposen una fórmula plena de seny: serenitat i poesia.

L’opció exclusivament tipogràfica, l’austeritat cromàtica  i la confiança en l’expressivitat màxima de les lletres són altres elements comuns, però obeeixen a raons diverses. En el catàleg de l’exposició La Gralla. Arqueografia de la premsa dels anys 20 i 30 a Granollers, organitzada pel Museu de Granollers  l’any 1995, s’explica:

“És interessant comprovar, a la vegada, com algunes de les solucions tipogràfiques més contundents (…) van ser fruit dels moments de tensió propis de l’esclat de la guerra. Són els editorials del setmanari La Gralla dels darrers mesos de 1936. La dificultat que comportava la utilització de fotografies per il·lustrar el relat dels fets (…) i la necessitat de donar un caràcter d’urgència i d’importància a allò que s’explicava varen portar a confegir unes pàgines purament tipogràfiques que, d’entrada, trencaven amb l’estàndard gràfic habitual del setmanari i que, d’alguna forma, anticipaven l’ús dels missatges directes, representats amb lletres grans i gruixudes, que caracteritzarien el cartellisme de la Guerra Civil.”. Amb tot, la repetició de la paraula serenitat i els finals elegants de les e, nr i s de la tipografia GRECO (1924) reforçaven el desig de distanciament necessari en uns dies dramàtics.

També hi ha majúscules engruixides i repetició en el cartell que anunciava el dia de la poesia, el 21 de març, en plena celebració de l’any Joan Brossa, no per raons de restriccions tècniques, sinó per voluntat del seu autor Roger Vergés. Però limitar l’atenció als aspectes formals seria obviar el més interessant, les connexions entre els dos missatges.

De l’abast del significat del setmanari La Gralla i l’aportació de la impremta Garrell a la vida cultural de la ciutat, n’hi ha testimonis curosament estudiats i conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers. Alhora, és una excel·lent notícia que la poesia fos el motor d’una acció participativa al Mercat de Granollers i encara ho és més que la iniciativa sorgís de tres centres de secundària l’ Institut Marta Estrada, l’Institut Carles Vallbona,  i l’Institut Escola Municipal del Treball i que comptés amb el suport de les àrees municipals d’educació i cultura.

Sense aquella prescripció de serenitat no s’explica, avui, la renovada voluntat de fer arribar la poesia al carrer, en aquest cas, al mercat granollerí dels dijous.

Necessària com  mai, la paraula poètica en tota la seva diversitat, és l’antídot natural contra l’intent d’ofegar les paraules en el silenci, d’escanyar-les retorçant els seus significats, de censurar-les matusserament.

No és la primera vegada. Així ho explicava Ricard Creus (Barcelona, 1928) en el seu poemari 36 POEMES A PARTIR DEL 36

Ens van prohibir la paraula,
ni tan sols podíem dir:
-Bon dia tingui!
I amb les paraules van seguir els llibres
I fins ben grans
no vam poder tornar a llegir com cal. (…)
però en silenci
vam continuar escrivint
i de la paraula escrita en van néixer nous llibres
rebrots d’aquells que no van poder matar
perquè prohibir és com arranar la bardissa:
Les paraules es revolten i creixen més tendres
i enramen brancatges nous de paraules fortament arrelades.

És probable que aquella serenitat facilités el camí a la poesia d’avui, o a l’inrevés, la poesia dels nostres dies potser deriva d’aquella serenitat.

Una i altra ens poden ser útils avui.

Vet aquí el text del cartell Serenitat que teniu més amunt.

Serenitat!

«La millor defensa contra les malifetes de l’enemic és la SERENITAT.
SERENITAT per a fer front a possibles atacs aeris i per a no alterar la vida normal fent cues innecessàries.
Amb SERENITAT la gent no s’atropellarà davant perills fins ara imaginaris i tothom podrà proveir-se dels queviures que li són de més necessitat.
La consigna única, en aquestes hores greus que vivim, és aquesta:
SERENITAT!

Amb SERENITAT seran vençuts tots els obstacles, serà anorreat l’enemic i la revolució s’imposarà triomfadora».
La Gralla, 27.12.1936

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació