Per què algunes tipografies tenen serifs?

Els serifs, coneguts també com “gràcies”, són aquestes potetes que rematen els traços d’alguns tipus de lletres

Els “peuets” que tenen alguns tipus de lletra ens semben naturals i imprescindibles en alguns llocs, però només són el fruit d’un malentès cultural. Els serifs, coneguts també com “gràcies”, són aquestes potetes que rematen els traços d’alguns tipus de lletres. No formen part de l’estructura, no són ben bé el traç de la lletra sinó que són un ornament. Una forma de la que podríem prescindir, però que ens segueix semblant normal trobar-nos-la i que fins i tot fa que lletres com la “i” o la “l” s’aguantin millor dretes. Les veureu en la majoria de tipografies de llibres i probablement també les esteu veient ara mateix si llegiu això en un diari, una revista i potser en la pantalla de l’ordinador.

© Enric Jardí

Generalitzant molt (espero que cap tipògraf llegeixi això) podríem dir que les lletres que duen serif són les que anomenem “romanes”, no perquè vinguin directament de l’antiga Roma sinó perquè així els agradaria que hagués estat als que van inventar aquest estil, els impressors italians de finals del segle XV. Les lletres que van crear Nicolas Jenson o Francesco Griffo, a diferència de les tosques lletres de Gutenberg de tot just tres dècades abans, no copiaven l’escriptura gòtica sinó les formes de l’escriptura humanista, un estil cal·ligràfic de lletres fetes amb ploma que practicaven personatges com Petrarca en una època on escriure bé i fer bona lletra era el mateix. La lletra humanista era per als renaixentistes una manera idealitzada d’escriure com Virgili, encara que en realitat la lletra que feia aquest no tenia gaire a veure amb la humanista. Per començar, Virgili ni tan sols sabia el que era una minúscula.

Traslladar l’escriptura humanista a peces metàl·liques individuals d’impremta no va ser una tasca fàcil perquè els impressors italians van haver de triar entre les diferents maneres de fer les lletres que cada autor tenia i perquè, a sobre, l’escriptura humanista no tenia majúscules. Per completar aquest grup de caràcters es va fer una cosa molt pròpia del Renaixement a Itàlia: es van copiar les formes de la capital lapidària llatina, una lletra majestuosa de l’època imperial que es cisellava en pedra seguint les formes que prèviament s’havien traçat en pinzell. I aquí és on apareix el serif.

Les majúscules de pedra van passar al metall i amb elles, el remat característic dels traços de pinzell es va transferir a les formes de les minúscules. Això és el que coneixem avui com a lletra romana, un estil tipogràfic que ens sembla natural i bonic però que en orígen va ser una espècie de criartura del Dr. Frankenstein on es van unir lletres originalment dibuixades amb pinzell amb lletres escrites amb ploma. Una aberració que cinc-cents anys més tard a penes s’ha alterat i que en canvi fa que aquest tipus de lletra sigui gairebé l’unica utilitzada en llibres de lectura.

Que el serif prové del traç del pinzell se sap des de fa relativament poc.

Que el serif prové del traç del pinzell se sap des de fa relativament poc. De fet en molts manuals de tipografia encara s’explica que és un acabat que es feia amb el cisell per equilibrar visualment les lletres o per contenir l’aigua de la pluja. Però qui va descobrir el seu autèntic origen va ser Edward Catich, un sacerdot catòlic nord-americà que abans d’ordenar-se va treballar com a retolista i que després de diversos viatges a Roma durant els anys 50 va explicar la teoria del pinzell. Catich va estudiar especialment la placa que es troba a la base de la Columna Trajana en el fòrum de Roma i que data de l’any 114. Si teniu un Macintosh probablement trobareu disponible al menú de fonts una versió tipogràfica d’aquesta lletra, la famosa Trajan. Es tracta d’un fòsil vivent de 2000 anys. Se li han afegit lletres que els romans no teníen, com la “U” o la “W”, números i altres signes, però pel que fa a la resta és prou igual a la que trobareu a Roma.

Amb la revolució industrial la lletra tipogràfica surt del llibre i comença a fer-se servir també per a anunciar i vendre. Es necessiten lletres més grosses i vistoses i apareixen estils ornamentats i també lletres sense serif. Allò que ens semblava imprescindible, el serif que manté les lletres dretes,  és ara només una opció.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació