La nit dels premis Núvol

La Nit del Núvol premia deu artistes amb molt present i, sobretot, futur.

Deu núvols per a deu artistes, tots menors de quaranta anys, que enguany han fet una obra extraordinària. Feia dies que ho anunciàvem i ahir, per fi, els representants de cadascuna de les deu seccions van atorgar els Premis Núvol 2018. Malgrat el canvi d’horari i de localització de darrera instància, amics, subscriptors, lectors, col·laboradors i nuvolaires, en definitiva, van omplir l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona per celebrar el naixement de la Nit del Núvol i un tancament d’any fructífer i immillorable: deu cares de present i de futur; un Premi Nacional de Comunicació; la revista anual, dedicada als presos polítics, i el calendari d’advent. “Som digitals, sí, però ens encanta tenir-vos tan a prop”, va remarcar Oriol Puig Taulé, mestre de la cerimònia.

Nervis i impaciència. Ja sabíem qui eren els guanyadors d’enguany, però els volíem conèixer. Ja intuíem quin aroma tenien la revista anual i el calendari d’advent de cultura, però volíem tastar-ne el gust i digerir-la. Per això, els assistents a la gala fins i tot van entrar a l’auditori abans d’hora. El resultat? Una gala familiar, propera, divertida i caòtica, amb tocs d’alegria i també punts de tristor.

Cent quaranta pàgines de tendresa, bellesa i estètica, plenes de textos, fotografies i il·lustracions de primeríssima qualitat dedicats als presos polítics, formen la revista anual de Núvol. Amb ella i totes les històries que recull va començar la gala. Acompanyat de Sergi Corbera, parella del conseller Toni Comín; Ignasi Termes, representant d’Òmnium Cultural, i Alba Sabater, col·laboradora en els tallers de cartes als presos, Bernat Puigtobella, editor de Núvol, explicava que la revista anual és una tria d’articles de temàtica atemporal que s’han anat publicant periòdicament al llarg de tot l’any, per plecs, amb l’objectiu de trencar l’aïllament que provoquen la presó i l’exili. Per tal de donar-los unitat, però, els textos han estat organitzats per presos, en funció del temperament i el pensament de cadascun d’ells.

Davant d’aquesta iniciativa, tant Corbera, com Termes, com Sabater només van tenir paraules d’agraïment per la tasca que fa Núvol. Tal com va dir Ignasi Termes, “l’escriptura és l’única forma que tenen els presos de comunicar-se amb l’exterior”, de manera que és transcendental que la ciutadania continuï enviant-los cartes i donant-los mostres de solidaritat. Alba Sabater explicava que al taller de cartes s’ha trobat gent que no n’havia escrit mai cap, gent que es posa neguitosa o d’altres que, fins i tot, tenen por de fer faltes. Per als presos, però, qualsevol acció és benvinguda. I per això Núvol els ha volgut obsequiar amb aquesta amalgama de cultura i idees.

Per altra banda, Puigtobella també va presentar la revista de desembre, un calendari d’advent ple d’obsequis i recomanacions culturals nadalenques. Entre tot un llarg seguici d’activitats, hi podem trobar el nadal a les sales dels museus, l’obra L’habitació del costat, dirigida per Julio Manrique a la Villarroel, o els Pastorets de Calaf i Granollers. “I t’has deixat de dir, Bernat, que també tenim el disc de la Rosalía”, va dir, entre rialles, Oriol Puig Taulé. I així tancava el primer apartat i començava el segon bloc de la gala, més animat, dedicat a l’entrega dels Premis Núvol. Cares de present i, sobretot, de futur. Escoltem-los.

Clàudia Rius, cap de redacció, va atorgar el de la secció de Galeries a Bernat Puigdollers per la seva investigació sobre l’art català de postguerra a L’equilibri possible, exposada al Museu de Montserrat. Josep Pedrals, premi Homo Fabra per Els Límits de Quim Porta, per la seva banda, va deixar bocabadat el públic amb un brillant i agut recital. Quina gràcia, quin estil, quin do de la paraula. Seguint la seva estela, Melcior Comes va recitar una glossa mallorquina i es va mostrar sentidament agraït. Guanyador del premi Punt de Llibre per Sobre la terra impura, Bernat Puigtobella té molt clar que la setena obra literària de Comes marcarà un abans i un després en la seva carrera.

També hem de tenir molt presents a la Maria Rovira i Ariel F. Verba, que, amb la seva gran websèrie d’humor, Es busca Oye Sherman, ho peten. O, com diria Joan Burdeus, marquen el que hauria de ser el futur de les pantalles en català. Per això, Núvol ha decidit atorgar-los el Premi Pantalles. I, a canvi, com a mostra d’agraïment, Maria Rovira ens va oferir un divertidíssim monòleg sobre conys, braços de gitano i catalans aris que va fer que la majoria esclafís a riure i que altres s’ho miressin amb cara de circumstàncies. Ja ho té això, l’humor àcid.

Més tímida, en canvi, la joveníssima Eva Fernández va recollir el premi Ruta de Jazz per Yo pregunto, una declaració d’intencions que evidencia que ja no és una promesa, sinó una realitat. I tot i que no hi van poder ser, el compositor Joan Magrané és el premi Castafiore d’enguany, per l’univers sonor que crea a Missa a 6 veus; Marta Massana és el premi El Web Negre per l’humor punyent que, segons l’il·lustrador KAP, hi ha rere el seu traç net i aparentment naïf i inofensiu, i la il·lustradora Marta Altés és el premi Sa Il·lustríssima, pel seu art per explicar històries tant per a petits com per a adults.

El cap de la secció L’Apuntador, Oriol Puig Taulé, va premiar la dramaturga Clàudia Cedó pel seu talent i la seva valentia. L’obra Una gossa en un descampat, que va triomfar la temporada passada a la Sala Beckett, és, segons Puig Taulé, “un cant a la vida i a l’amor sobre la maternitat”. Després de patir un part perinatal, Cedó va decidir escriure la seva experiència per compartir-la, i amb el teatre va aconseguir “el reconeixement social d’un dol que les persones que hem passat per aquesta situació necessitem fer”.

Per últim, el premi Calàndria 2018 va ser per un cantautor que, segons Gerard E. Mur, parla des del jo més íntim. Ferran Palau, va tancar la Nit del Núvol amb Serà un abisme, una dolcíssima cançó del seu tercer i últim àlbum, Blanc (Halley Records, 2018), que ha fet esclatar l’autor. I, de regal, va embriagar l’auditori amb la serenor de Tornar a començar. Només se sentia la seva veu tènue i la seva guitarra. Bé; la seva veu, la seva guitarra i tot Núvol. Que vinguin moltes més nits.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació