Jo dibuixo, tu dibuixes

Museu Picasso i Museu Frederic Marès al Barcelona Dibuixa 2019

Irene del Val

Irene del Val

Estudis literaris

Aquest diumenge 20 d’octubre ha tingut lloc el Barcelona Dibuixa i ens hem passejat pels vuit tallers que ha ofert el Museu Picasso i pel taller del Museu Frederic Marès, que s’estrenava aquest any al festival.

Entrem al Museu Picasso i ens el trobem a vessar de gent. Tots els tallers estan plens però l’ambient és tranquil i distès. Ens traiem les sabates i entrem al taller de l’Alicia Framis “Dibuixa el que no veus”. Ens donen un retolador de tinta invisible i ens diuen que dibuixem allò que no podem mostrar o expressar; un sentiment, una idea. Fem com els participants i dibuixem a la paret i al terra una sensació, que només podem veure quan els llums de neó són encesos. La curiosa il·luminació de la sala i les pintades brillants donen a l’estança un aspecte fantàstic, on tots els dibuixos creen una unitat molt especial.

Ens tornem a posar les sabates i entrem al taller de l’Alicia Casadesús “El paisatge de les paraules”. Tots mirem una pantalla on cada 2 minuts s’hi projecten un total de 7 paraules en diverses localitzacions. Dibuixant allò a que els mots ens remeten obtenim un paisatge. Mirem la paret plena de paisatges mentre Casadesús ens explica com una mateixa paraula té ressonàncies diferents per cada persona i per tant no hi ha dos paisatges iguals.

Tampoc ens perdem el taller de Núria Marquès “FAQ: preguntes freqüents”. Com en les “Nou preguntes” de Francis Duncan, Marquès ens proposa 9 preguntes basades en interrogants plantejats a Picasso. L’artista ens explica que són preguntes inspirades en el pintor andalús, però molt aterrades al context d’un taller per a totes les edats. Què sents quan et banyes al mar? En què penses més sovint? Què és el que més t’agrada de la vida? Què és el que més t’agrada de l’amor? Què és el que més t’agrada fer? Aquestes són algunes de les preguntes que ens vam poder trobar i que vam respondre dibuixant amb la limitació del color blau. El blau de Picasso i del Mediterrani. El blau que crea altra vegada un tot amb els dibuixos particulars penjats a la paret.

Seguint amb el blau en Xavier Garriga i l’Oriol Vilapuig ens porten el taller “Arxiu d’històries d’amor”. Basant-se en els relats d’amor Willow Pattern que s’amaguen en els plats anglesos de porcellana d’imitació xinesa Spode del segle XIX , els dos artistes ens proposen dibuixar el relat d’amor dels nostres pares en un plat de cartró. La paret plena de plats ens parla del vincle fundacional que d’una banda uneix avis, pares i nets i que d’altra banda compartim totes les persones pel fet d’existir.

Hem de fer cua per entrar al taller d’en Juan Escudero “Acció pendular”. Deu pèndols carregats de sorra fina de color negre pengen del sostre i quan giren, impulsats per l’acció dels participant, la sorra cau dibuixant cercles i el·lipsis. L’artista ens explica que li interessa molt la relació entre l’art i la ciència. Ell treballa amb patrons i inèrcies i en aquest taller vol transmetre l’experimentació física a través d’un artefacte que remet a un rellotge de sorra.

Continuant amb l’experiència del temps, el taller de Lola Lasurt “El gran fris” ens proposa fer un fris conjunt copiant seqüències de films i documentals basats en Picasso. Hi ha per exemple fotografies del documental de David Douglas Duncan i del Ballet Parade, per al qual Picasso va dissenyar l’escenografia i el vestuari. Lasurt ens parla de la importància dels frisos que per exemple podem trobar a les esglésies i que són una manera de mantenir viva la nostra història. Ella treballa creant frisos històrics a l’oli i en aquest taller ha fet una transposició del seu treball per recordar-nos la importància de recordar el nostre passat. Aquí l’elecció de colors és lliure, però s’aconsegueix igualment una totalitat en aquesta seqüència creada de manera conjunta.

Barcelona Dibuixa 2019

Acabem amb els tallers “No sóc jo” de Jordi Duró i “Crea el teu propi emoji” de Pablo Lentile, dos tallers on l’expressió facial i el rostre són els protagonistes. En ambdós casos partim d’una base ja feta: el perfil del rostre (rectangular en el primer cas i rodona en el segon). Duró ens fa crear una màscara amb la qual transformar-nos i Lentile ens permet crear el nostre propi emoji, de forma lliure o amb plantilles.

Canviem ara el Born pel Gòtic amb la intenció de veure el taller “Quantes “primaveres” tenim?”, que Jorge Egea ha preparat per al Museu Frederic Marès. Al bell mig del pati hi trobem una dona ajaguda en un camp de blat. Es tracta de Primavera o Plenitud, un nu de bronze fet per l’escultor Marès. Egea, també escultor figuratiu de bronze i marbre, ens proposa deconstruir la figura creada per Marès i crear un dibuix personal amb allò que ens transmeti la contemplació de l’obra. Ens asseiem sobre un coixí i partint d’una silueta o d’un full en blanc, dibuixem lliurement el que vulguem de l’escultura. Els dibuixos penjats a la paret creen un mosaic que, mirat a través d’una silueta  transparent, conformen una única imatge. Egea ens explica animat que hi ha hagut molt afluència de públic i que gran part dels dibuixos han girat al voltant de reivindicacions feministes. Egea ha pensat un espai de creació on hem pogut reflexionar sobre l’interessant contrast que hi ha entre la imatge de la dona als anys trenta –quan Marès va fer l’escultura– i a l’actualitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació