Experiències col·lectives

Iniciatives que apropin les diferents institucions que treballen per una finalitat coincident hauria de ser el més normal. Però es dóna el cas que estem ofegats en el dia a dia de les nostres tasques, i el que hauria de ser ben quotidià acaba essent l’excepció.

Des d’aquesta premissa l’experiència del projecte “Hibridacions i Contextos” és sempre positiva, malgrat que sempre hi ha coses per revisar i millorar, sobretot perquè l’alumne percep el projecte que treballarà com a alguna cosa més que un exercici d’escola. Sortir de les aules i canviar el professor pel professional amb propostes reals converteix la formació en situació significada i atenta, en emocions directes, i això tan sols pel fet d’haver traspassat el mur del centre. Crec, a més, que d’aquesta manera partim d’una metodologia basada en l’experiència, en què allò viscut és allò que queda, en un sentit molt clar de pair allò assaborit i mastegat, de construir amb esdeveniments, i assumir l’aprenentatge per projectes individuals i col·lectius.

Pel que fa al cas de l’edició d’aquest any, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic hem tornat a col·laborar amb ACVic Centre d’Arts Contemporànies, aquest cop a partir d’un taller proposat per l’artista Toni Giró “Temps morts / futurs possibles”, dins del marc d’una exposició titulada Economies del desgast”, comissariada per Magdala Perpinyà i compartida amb Jordi Mitjà.

El taller va proposar crear unes dinàmiques cooperatives en la pràctica creativa, un treball grupal basat en la confiança de l’altre. També el fet de dur a terme una reflexió crítica en les pràctiques laborals en aquest context de crisi i proposar maneres transversals d’exercir-les en benefici comunitari. Tot això contactant amb iniciatives locals per acabar dissenyant i realitzant unes micropropostes desenvolupades com un conjunt d’accions i realitzacions enfocades a alterar la percepció problemàtica de la realitat local.

A efectes pràctics, va constar d’unes sessions prèvies a un taller intensiu d’una setmana de durada, conduit pel propi Toni Giró amb algunes xerrades d’altres professionals (Fèlix Pardo, filòsof, i l’Horaci Polanco, dissenyador). Es van constituir quatre grups d’alumnes barrejats entre estudiants d’art i de disseny, i el resultat final van ser una sèrie de propostes o mini projectes, a manera de work in progress molt debatuts i elaborats des de l’entesa col·lectiva.

Si a aquesta activitat, a més, hi afegim que Hibridacions i Contextos acaba en una presentació en un lloc comú, amb la participació de tots els altres projectes de les altres escoles i centres d’art, en que tan els alumnes com els professors o els diferents professionals del sector poden contrastar els variats punts de vista, o com s’encaren distints temes i propostes, o si es generen des d’altres mètodes i processos, tot això fa que l’experiència d’haver-hi participat sigui del tot enriquidora.

Ara bé, si a més –amb un pressupost que ho permetés– s’accentués la visibilització dels diferents projectes presentats i es pogués generar un equip de recerca pedagògica que fes un recull formal dels resultats de la investigació, això consolidaria i referenciaria un projecte que els alumnes d’art i disseny necessiten i valoren.