L’última nit

Se’m partia el cor quan, assaborint una croqueta de carn d’olla, que es fonia a la boca, pensava que, per poder pagar el compte d’aquell àpat, els pares sopen cada vespre patata i mongeta i res més, i als coneguts els diuen que fan règim.

Després de dos anys d’atur i dos més sense, passant-les putes, per fi havia aconseguit una feina. El sou no era per tirar coets però em permetria pagar les factures i, qui sap, potser també anar tornant els deutes a poc a poc; als pares i als sogres els havíem deixat amb la pell i l’os de tant estirar-los la pensió. Al final, després de picar molta pedra, m’havia tocat la grossa: contracte indefinit. Havien valorat l’experiència al volant i el carnet de camions.

Vam sortir a sopar, tots dos sols. La veïna es va quedar amb els nens fins que es van adormir, i després es va endur al seu pis el receptor del vigila-nadons amb càmera de visió nocturna que ens van regalar els sogres quan va néixer el gran.

No ens ho podíem permetre, però l’ocasió s’ho valia. Una cosa senzilla, sense sortir del barri. Al Racó de la Isabeló tot és de confiança, fins i tot el preu. Se’m partia el cor quan, assaborint una croqueta de carn d’olla, que es fonia a la boca, pensava que, per poder pagar el compte d’aquell àpat, els pares sopen cada vespre patata i mongeta i res més, i als coneguts els diuen que fan règim. Fins i tot vam demanar una ampolla de vi i, com sempre, me la vaig beure gairebé tota jo.

Quan tornàvem a casa, entonats i satisfets, vam topar amb la colla del bar: «Felicitats, nano! Què et pagues?» Les notícies volen, al barri. Hauria d’haver passat de llarg, dir-los que l’endemà havia de matinar, posar qualsevol excusa. 

No ho vaig fer. Vaig aviar la dona amb un «Ves passant, jo pujo de seguida» i els vaig convidar a una ronda, «Una i prou», vaig deixar clar.

Bevent les canyes me’n vaig adonar: estaven neguitosos, es llançaven mirades ràpides. Després de la primera cervesa no van voler repetir; allò no era normal. Se’m van eriçar els pèls del clatell; l’instint em deia que fotés el camp d’allà cagant llets.

Massa tard. M’ho van deixar anar a boca de canó: un els havia fallat, el xofer. Jo encaixava. Que no patís, d’encastar el cotxe robat a l’aparador se n’encarregaria el Nic, que n’havia après fent de doble en escenes perilloses al cinema; jo havia d’esperar amb la furgoneta engegada i fugir a tota hòstia quan ells pugessin amb les bosses plenes.

De res no hauria servit resistir-m’hi. Em necessitaven i no m’haurien deixat escapar; és així com funciona. Van dir-me que m’ho mirés pel costat bo: «Pren-t’ho com una prima de fitxatge». Potser al final podria tornar els deutes més aviat del que m’havia imaginat.

Tot és blanc; la llum, encegadora. Fa olor de desinfectant. Tinc fred. Puc moure les parpelles, la resta del cos no em respon.

Entra una filera de bates blanques. El que duu la veu cantant alliçona els altres: «Cas de lesió medul·lar completa, amb trencaments múltiples a les cervicals, i ferida al cervell. És aviat per assegurar-ho però les perspectives no són gaire esperançadores. Diagnòstic: tetraplegia.» A mi ni em mira. Surten en fila índia.

No sé si van fugir; no sé si el botí va ser suculent, no sé si em donaran la meva part, no sé si n’hi haurà prou per tornar els deutes. No sé si els nens vindran, no sé si és bo que em vegin així, no sé què han explicat als pares i als sogres, no sé de què viurem a partir d’ara. Només sé que aquell camió de les escombraries va aparèixer del no-res. Anava a tota velocitat, directe contra mi. L’impacte era inevitable, allò no era una pel·lícula. Vaig fer l’única cosa que es podia fer: accelerada, cop sec de volant, relliscada, topada lateral i triple volta de campana.

Vaig sentir el crec al clatell i un rajolí de sang que baixava per la templa dreta abans de perdre el coneixement.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació