El clot

Quan veig algú pujant la bici al transport públic sempre penso si deu ser per fer el canvi de Passeig de Gràcia.

El tren no tira. Devem portar uns vint minuts aquí, aturats, just en el punt on es perd la cobertura, i no ens poden ni fer arribar unes disculpes per megafonia. Hem quedat entrant al túnel i no es veu res, ni llum del final ni hòsties, res. Quina merda. Bé, paciència. Sembla que l’altra gent no s’ho pren tan malament. Tampoc és que siguem gaires: una senyora que llegeix la bíblia com si no hi hagués demà i un ciclista amb bici i tot que no deixa de prémer el fre, com si li anés la vida. Quan veig algú pujant la bici al transport públic sempre penso si deu ser per fer el canvi de Passeig de Gràcia. També hi ha un avi que ronca i un parell de nois que no sé si van o tornen de festa, però se’ls veu força atropellats. I més enllà n’hi ha d’altres, suposo, però ja no els veig bé. Així en la fosca som tots com ombres. 

-Què, com vas?-el vell se m’asseu davant.
-Doncs bé, aquí, esperant que avanci.
-Clar, com tots -riu-. Diries que te’n mors de ganes? 

Sembla que m’ha tocat un xerraire. 

-Va, explica’m una mica la teva vida, que anirem fent.
-Fent què?-vull ser amable. Em recorda a l’avi, encara que segurament m’ho imagini.
-Ja recicles?
-Bé -què diu?-, sí, intento separar el rebuig i de tant en tant guardo els vidres.
-Per sentir-te millor amb tu mateixa.
-No! El problema és que mentre les grans empreses no canviïn…
-Ah, eludint responsabilitats, llavors. 

Què li passa, a aquest? Com si jo no en tingués prou amb lo meu. 

-I què, a ta mare quant fa que no li truques?-hi torna.
-Doncs parlem força per Whatsapp, en realitat -potser se sent sol, el pobre-. Ella em passa fils de Twitter, i jo…
-Ah, no sé si t’ho comptaran, això. Pensa que no estem gaire modernitzats. El temps passa més lent, per nosaltres.
-Com diu? 

Deu ser l’edat. Sap greu pensar aquestes coses, però tant de bo no hi arribi mai, així

-No, ara ja no cal que t’hi preocupis, per això

I riu. Merda, ho he dit en veu alta?

-Vinga. A qui dius que vas votar, a les eleccions?
-Miri, de política i de religió millor no…
-O sigui que ets dels que s’empassen la bajanada del mal menor.
-Ah, no! Jo sempre he votat pel que he cregut!
-Així és que vas llençar el vot. A la paperera de la història! 

Mentre el vell va rient i fa gargots en una llibreta, ens movem. Si aprofito ara per canviar de vagó, encara podré estar tranquil·la. 

-Disculpi, jo m’hauria d’anar acostant al cap del tren que la següent ja és la meva.
-Però si ens queda ben poc! Vinga, anem per feina: has fet alguna cosa memorable? Una maniobra d’Heimlich, potser? Has adoptat un gos vell? No, has escrit un llibre! Tothom escriu llibres, ara. Ni que sigui un blog, va, has transmès algun missatge que valgui la pena? Vam pagar a Facebook pels vostres perfils però sempre se’ns escapa alguna cosa. Digues, has estimat? 

Aquest home no hi toca. O sóc jo? Potser que baixi de veritat a esperar el pròxim tren, i que em toqui l’aire. Sembla que l’andana segueix tan fosca com el túnel. I fot rasca. 

-Ja te la pots endur que aquesta tampoc se salva. –És el vell que m’ha seguit. Plom. Però no es dirigeix a mi. A qui li parla? A més de nosaltres, a l’andana només hi ha una mena de gegantó embolicat tot ell en llençol negre. Deu anar a Marina. Es gira i mou el braç, lent, com dient-me que hi vagi, i som a prop, però no li veig la cara. Potser m’ho imagino, però cada cop és més fosc. El gest li enretira la màniga, i la mà… Bé, on hi hauria d’haver la mà, només hi té uns pals. O són branques? Però els mou ben bé com si fossin dits, com si fos… el seu esquelet? No, ha de ser una broma.
-Sí -el vell m’empeny-, per morir-se de riure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació