Comiat amb tinta xinesa

De jove no m’importava matar.

La lluminositat de la neu / omple la casa / amb calma.”  Taneda Santôka

De jove no m’importava matar. Cada cop que premia el gatell sentia que salvava tot un poble, un país, els amics, la família. Després de tant temps, allà fora, en la llunyania de la ciutat, encara cau de tant en tant alguna bomba. Sembla que afluixa, però no. Tot continua igual.

Com en aquest tros de terra solitària. També aquí tot continua igual, silenciós i blanc com l’hivern que comença a quedar enrere. La neu encatifa encara els camins i es confon amb les flors dels cirerers. Blanc sobre blanc. Fa mesos que no passa res, cap remor, com si el temps s’hagués aturat. Avui, però, la quietud ha estat interrompuda pel pes de les teves petjades sobre la neu. Les he sentit molt abans que arribessis, portades per un fil d’alè. Grosses i amples com el teu cos corpulent. Has vingut amb la primera claror del matí i te n’has anat amb el primer capvespre. Adéu mare, m’has dit, i m’has fet un petó de comiat.

Quan he sortit encara he vist la teva ombra al final del camí. Just quan agafaves l’últim revolt, la natura ha exhalat i s’ha aixecat una brisa. Darrere teu, com un presagi, les flors dels cirerers han cobert les empremtes de les teves gastades sabates de guerriller. 

Un dia vaig somiar que els enemics ens acorralaven i vessaven molta mort. Però jo ressuscitava i em posava a pintar. No em veia amb cor de continuar matant. I vaig decidir abandonar la ciutat i venir-me’n en aquest tros de terra oblidat. Pintar em manté en pau, a pesar de tanta, tanta guerra. És una pau dolça, serena com el perdó.

Gràcies per haver vingut, fill. Feia temps que t’esperava. Tinc el cos xaruc i cansat.

Ara ja el puc colgar a la neu i acotxar-me sota el cedre roig de la família. Quan arribi el desglaç, em deixaré endur per la remor de l’aigua, riu avall, i em perdré eternament amb el teu pare i els teus dos germans. 

Al bagul de la família hi trobaràs les tintes i els pergamins. Per si algun dia t’acorralen els enemics i sents, com jo, que la guerra s’esfondra. També hi trobaràs els meus dibuixos fets amb tinta xinesa. És el millor que et puc deixar. Són la meva veritat dels últims anys, feta amb amor, no amb idees.

Adéu, fill meu. T’estima, la teva mare. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació