Imagina’t que poguessis triar una persona il·lustre per ressuscitar i passejar-la per l’Empordà, mentre enregistreu en àudio una conversa sobre la realitat actual en comparació a la del moment històric que aquesta persona va viure. La Diputació de Barcelona ha atorgat el Premi de Comunicació Local 2024 al millor contingut d’àudio a una ficció sonora que parteix d’aquesta premissa: Ui, si aixequés el cap, destacant-ne l’innovador format narratiu i la qualitat tècnica. Un reconeixement que es suma al Premi Rahola i al Premi Sonor a la millor ficció sonora dels Països Catalans.
Aquest pòdcast, que parteix d’una idea original de Miquel Curanta, ha estat guionitzat per l’antropòleg, escriptor i traductor Adrià Pujol i assessorat per l’expert en podcàsting i periodista Toni Sellas. Ui, si aixequés el cap, una aposta de Ràdio Capital, és un pòdcast de ficció que recupera, aprofita i amplia el ventall de possibilitats que ofereix la narració oral. En prescindir de la imatge, la ficció sonora permet explorar estructures narratives experimentals, a un preu molt més assequible que el cinema. El fil conductor que vertebra els episodis de mitja hora d’aquest multipremiat pòdcast és aixecar el cap de difunts il·lustres i conversar amb ells, teatralitzant les seves impressions sobre les novetats de la nostra època fins a l’histrionisme, i fent-los dissertar sobre la seva època des d’una hipotètica perspectiva històrica.
Ressuscitar, interactuar amb esperits i fantasmes, teletransportar-se: escenes que en la ficció audiovisual comporten un pressupost altíssim en efectes visuals i condicionen per complet la història, el pòdcast narratiu les desenvolupa d’una forma més desacomplexada i amb menys cost d’oportunitat. L’altíssim preu dels efectes visuals pot actuar en perjudici dels guions cinematogràfics. El marge d’experimentació narrativa en ficció audiovisual s’ha reduït, en la mesura que els guionistes s’adapten a les estructures que marca la indústria per assegurar la rendibilitat d’una inversió molt elevada.

“El programa explora amb humor i una visió crítica el xoc de maneres i costums entre èpoques, que alterna amb reflexions existencials”
En canvi, el pòdcast convida a l’experimentació de noves estructures narratives i la barreja de gèneres, com en el cas d’aquesta producció que oscil·la entre la història, l’humor i la ciència-ficció. ¿Qui diu que en un futur algunes produccions audiovisuals no es basaran en ficcions sonores que hagin funcionat prèviament? Ui, si aixequés el cap explora amb humor i una visió crítica el xoc de maneres i costums entre èpoques, que alterna amb reflexions existencials interrompudes per les vicissituds de la vida urbana. Esporàdicament, apareixen elements quotidians que, mirats des dels ulls d’altres segles, ens poden arribar a semblar del tot inversemblants.
L’amfitrió del programa és una veu que representa l’essència de la comarca (Francesc Cambó en el capítol inaugural l’anomena Virgili), i després de completar dues temporades amb un total de tretze episodis, segons avisa Mercè Rodoreda, a l’altre barri ja es comença a parlar de les seves peripècies amb difunts. A partir de la segona temporada, els convidats sovint ressusciten de dos en dos, com en l’episodi sobre la funció inspiradora de l’Empordà a l’estranger, protagonitzat per Truman Capote i Tom Sharpe.
L’evident component especulatiu d’inventar converses fefaents amb i entre personalitats il·lustres suposa un gran repte per la imaginació. S’aborden de forma original les discussions més suades de l’actualitat, com ara quan es dona el debat entre Dalí i un cíborg sobre intel·ligència artificial, influencers i art contemporani. El to filosòfic de les intervencions va in crescendo a mesura que ens apropem al moment que Virgili acompanya els morts de tornada a la tomba, no sense anunciar abans la celebritat que ressuscitarà l’episodi següent.

L’èxit de l’aposta de Ràdio Capital per un pòdcast narratiu que parteix d’una premissa innovadora, demostra que hi ha moltes possibilitats a explorar en l’àmbit de la ficció sonora. Ui, si aixequés el cap ens condueix per una trama conversacional, distesa i gens monòtona, amb fantasiosos girs que alternen escenes còmiques basades en el xoc de costums i modals, amb d’altres més serioses on es pentina el relat històric a contrapel. Aquestes virtuts, sumades a la riquesa de vocabulari, la pluralitat de veus i l’alternança de registres, fa molt amena l’escolta. L’enhorabona als creadors, estem esperant que arribi la tercera temporada.