World Press Photo torna a Barcelona

S’acaba d’inaugurar al CCCB l’11a edició del WORLD PRESS PHOTO, el prestigiós certamen internacional que premia els millors treballs fotoperiodístics de l’any.

S’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’onzena edició del WORLD PRESS PHOTO, el prestigiós certamen internacional que premia els millors treballs fotoperiodístics de l’any.

2on Premi Fotografies individuals Temes Contemporanis Foto: Massimo Sestini

WORLD PRESS PHOTO (WPPh) és una organització holandesa sense ànim de lucre, fundada el 1955, dedicada al món del fotoperiodisme. Entre les seves activitats organitza, des del 1957, aquesta mostra fotogràfica que premia els millors treballs de l’any. Perquè ens fem un idea de la seva entitat, podem dir que aquest 2014 el jurat internacional ha hagut d’escollir entre més de 97.000 imatges rebudes de 5.692 fotògrafs (dels quals 281 són espanyols), procedents de 131 països. D’altra banda, des de fa cinc anys l’organització ha ampliat el seu àmbit als treballs anomenats Multimèdia, és a dir reportatges que combinen la fotografia amb vídeo i so, un format que des de la irrupció de les noves tecnologies digitals ha anat guanyant un lloc en el mitjans de comunicació. Els treballs guanyadors es presenten en una exposició itinerant en més de quaranta països.

És doncs un muntatge considerable a escala mundial que malauradament aquests darrers anys ha generat considerables polèmiques en el món del fotoperiodisme. El primer premi de l’any 2013 ja va ser objecte d’una forta contestació perquè es va considerar per part de molts mitjans que el seu autor, el suec Paul Hansen, havia manipulat excessivament el procés d’edició digital. Se li retreia que hagués manipulat la imatge original per tal d’aconseguir un efecte més dramàtic en una fotografia que retratava un seguici d’homes que portaven en braços els cadàvers d’uns nens a Gaza. Finalment, el jurat va mantenir el premi perquè, tot i reconeixent que potser s’havia abusat de la postproducció, no hi havia hagut un veritable frau.

Aquest incident va generar en els mitjans un fort debat sobre quins eren els límits de la manipulació digital en el fotoperiodisme. Resulta molt difícil establir criteris generals que siguin unànimement acceptats, però l’organització de WPPh ha fixat uns mínims que orienten les decisions del jurat. Segons va comentar a la roda de premsa el seu director d’exposicions, Erik de Kruijf, els concursants han d’enviar sempre l’arxiu original de la imatge; s’accepten els ajustos per millorar la lluminositat, contrast i saturació de color, sempre que no siguin tan exagerats que alterin la visió original i no eliminin radicalment la informació de les zones de altes i baixes llums. A una foto no se li pot treure ni afegir cap píxel i no es poden clonar parts de la imatge. Les informacions sobre les circumstàncies en què s’ha fet la fotografia no poden contenir cap dada inexacta. De fet, el criteri de fons és que no es pot falsejar la realitat original alterant allò que varen veure els ulls i la càmera del fotògraf.

1er premi Reportages gràfics | Foto Pete Muller

Però el Photo Press d’enguany ha viscut una nova polèmica que s’ha acabat, després de llargues discussions, amb la retirada del Primer premi de la categoria d’Actualitat concedit inicialment al fotògraf italià Giovanni Troilo. El seu reportatge de 10 imatges sobre la degradació de la vida a la ciutat belga de Charleroi va ser acusat de manipulació, primer per l’alcalde de la ciutat i després massivament per la professió. En aquest cas l’acusació no es referia al procés d’edició sinó en la mateixa presa de les imatges. Una d’elles no havia estat feta a Charleroi i, en una altra, uns familiars del fotògraf havien actuat en un muntatge simulat de la relació sexual d’una parella a l’interior d’un cotxe. L’assumpte va arribar a l’extrem que, davant de la primera reacció de WPPh de mantenir el premi a Troilo, el prestigiós Festival “VISA pour l’Image” es va negar a mostrar els treballs presentats per aquell certamen.

Veiem doncs que les exigències de fidelitat del fotoperiodisme s’afronten a la temptació de manipulació en origen o en l’edició de les imatges. Un debat que no és nou, que ve de lluny, però que certament les tècniques digitals tendeixen a potenciar.

A Barcelona, WPPh té com a col·laboradora permanent la “Fundació Photographic Social Vision”, dirigida per Sílvia Omedes, que des de fa anys organitza l’exposició a la seu del CCCB. En aquest onzè aniversari els organitzadors han celebrat que any rere any augmenti el nombre de visitants. L’any passat va superar la xifra de 43.000, la qual cosa el converteix probablement en un dels certàmens fotogràfics que concentra més públic a Barcelona i confirma el gran interès dels barcelonins pel fotoperiodisme.

Les 134 fotografies de la mostra es presenten agrupades en vuit categories, atenent a la seva temàtica. Enguany se n’ha afegit una de nova, dedicada als treballs de llarga durada (de més de tres anys). La guanyadora ha estat la fotògrafa americana Darcy Padilla amb el seu extraordinari treball “Amor de família 1993-2014”, que ja vàrem tenir ocasió de veure en tota la seva amplitud en la exposició que se li va dedicar a l’Arts Santa Mònica el 2014.

La fotografia guanyadora és del suec Mads Nissen que, impressionat per un episodi de violència homòfoba va interessar-se per aquest fenomen a Rússia i va fotografiar una parella gai en un moment d’intimitat al seu petit apartament de San Petersburg.

1er Premi Reportatges Gràfics Temes contemporanis Foto: Mads Nissen

Enguany, com és normal, estan molt presents imatges de temes com el virus de l’Èbola, el conflicte d’Ucraïna i les onades d’immigrants a la a la costa mediterrània. En aquest terreny cal esmentar el tercer premi en la especialitat de Multimedia, “A les portes d’Europa“, obtingut pel fotògraf Carlos Spottorno, l’únic espanyol que enguany ha estat guardonat.

Pel que fa la resta de treballs, donada la seva varietat i qualitat, resulta difícil recomanar-ne alguns en particular. La millor recomanació és que els aficionats al fotoperiodisme acudeixen abans del 13 de desembre al CCCB per veure el conjunt de l’exposició.

En d’altres ocasions havíem criticat que les sales de la planta baixa del centre en què es presenten les fotografies tenien les parets i sostres de color negre i sense cap obertura, la qual cosa podia resultar a estones una mica claustrofòbic. Enguany, aquest aspecte ha millorat sensiblement i les sales pintades de blanc resulten molt més acollidores i fan la visita més agradable. Cal mencionar que, a més de les fotografies, es presenten en un espai especialment condicionat alguns dels reportatges videogràfics guanyadors.

Primer premi fotografies individuals. Foto Sergei Ilnitsky

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació