Un homenatge de doble tall

La Filmoteca de Catalunya projecta Ludwig, de Luchino Visconti, dins del marc de la celebració del bicentenari del naixement del compositor Richard Wagner. La segona de les dues projeccions programades serà avui dimecres a les 20:00 hores.

La Filmoteca de Catalunya projecta Ludwig, de Luchino Visconti, dins del marc de la celebració del bicentenari del naixement del compositor Richard Wagner. La segona de les dues projeccions programades serà avui dimecres, 30 de gener, a les 20:00 hores.

La relació de Ludwig (1974) amb Wagner té una doble vessant. Per una banda, tot i que el protagonisme absolut de la pel·lícula correspon a qui va ser rei de Baviera entre 1864 i 1886, Wagner és un personatge significatiu, tal com correspon a la real devoció obssessiva del monarca. Per altra, la banda sonora es basa gairebé exclusivament en fragments de les seves obres. L’homenatge, però, deixa un sabor agredolç.

I és que el retrat que s’ofereix de Wagner és una mica galdós perquè, prescindint de la seva incontestable grandesa artística, el músic apareix al film com una persona ambiciosa, manipuladora i caragirada. Sense anar més lluny, la primera vegada que apareix en pantalla ho fa queixant-se amargament de les, al seu entendre, pèssimes condicions en què es veu obligat a viure i treballar. Això, després que el rei, en la primera reunió amb el seu Gabinet anunciés que una prioritat del seu Govern havia de ser la de trobar Richard Wagner, que s’havia vist obligat a amagar-se per fugir dels seus creditors, i li proporcionés allotjament, protecció i una remuneració fixa.

El sobirà estava convençut que la “grandesa d’un país és la dels seus artistes” i que “el regal més gran que pot fer un sobirà al seu poble és enriquir al seu esperit”. Per això, mogué cel i terra per aconseguir que s’estrenés el Tristan und Isolde. També recolzà al compositor en el seu projecte de construir el teatre de Bayreuth. Malgrat tot, el músic no dubta de qualificar-lo com “l’últim llunàtic d’una família de llunàtics”, decebut perquè el rei ha encaixat amb astorament la demanda d’una altíssima suma de diners per part del compositor.

Wagner tampoc mostra escrúpol en utilitzar la seva influència amb el rei per netejar els seus draps bruts. Quan la seva relació adúltera amb Cosima Liszt, dona del seu col·laborador  Hans Von Bülow, es convertí en un escàndol ingobernable, el compositor demanà ajut al monarca demanant-li que escrivís una carta de suport al director i pianista. Poc temps després, però, Cosima es divorcià i anà a viure amb Wagner.

Qui havia parlat del músic amb la més alta consideració (“Si Richard Wagner no fos un artista, seria un sant”) i ofereix conèirxer-lo com un regal de noces més valuós que les joies que de la corona bavaresa, acaba per sentir-se traït. Malgrat això, en la darrera trobada entre el monarca i el dramaturg s’insinua una reconciliació, quan aquest recorda al rei que pot confiar en ell: “un pot estimar els seus amics, fins i tot havent-los traït”.

L’altre gran presència de Wagner a Ludwig és la banda sonora. Molt diferent de la grandesa gairebé èpica i l’efecte narcotitzant que tenia l’Adaggieto mahlerià a Morte a Venezia, els arranjaments per a orquestra o piano a càrrec de Franco Mannino, director de l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i col·laborador habitual de Visconti, sonen més aviat irreals, estranyament fragmentats i, sovint, abruptament acabats en el muntatge. Els fragments de les òperes funcionen gairebé com leitmotifs que no només acompayen el desenvolupament de l’acció sinó que es poden associar a girs de la personalitat del protagonista.

Així, per exemple, els temes de Tristan und Isolde sonen quan es parla de l’estrena de l’òpera a Munich, però també estan associats als amors prohibits, com ho era el dels protagonistes del drama wagnerià. Una selecció orquestal del Dúo d’amor de l’Acte II acompanya les trobades i visites de Lluís II amb la seva cosina Elisabet, emperadriu d’Austria, o quan Wagner i Cosima es troben a esquenes del seu marit. En alguna d’aquestes trobades, Ludwig parlarà devotament de Wagner, un amor que també es revelarà com impossible.

En canvi, Lohengrin està més associat amb el caràcter idealista del monarca. El Preludi de l’Acte I sona quan el rei decreta cercar el compositor, i també quan el visita per presentar-li la seva promesa. Tannhäuser, per la seva banda, acompanya els moments en què el rei defuig les seves responsabilitats com a governant, o quan s’aïlla en el seu deliri. Materialització d’aquesta alienació és la cova de Venus del castell de Linderhof, decorada amb escenes de l’òpera. Amb la Cançó de l’estel que canta Wolfram a l’Acte III veiem aparèixer Ludwig navegant al llac de la cova en una barca en forma de conxa.

La banda sonora va servir també per estrenar una peça fins aleshores inèdita, l’Elegia en la bemoll. La versió original per a piano acompanya els crèdits inicials, mentre que una versió orquestral de Mannino serveix per als crèdits finals. Aquest tema de 13 compassos escrit el 1881, és el retoc d’un esbós molt anterior, de 1858, que Wagner regalà  a Cosima pel seu aniversari, que coincidia amb el dia de Nadal. No és l’única vegada que li oferí un present similar. A la pel·lícula es mostra la que fou l’estrena de l’Idil·li de Siegfried el Nadal de 1870, el primer que el compositor i Cosima celebraren com marit i muller.

Més enllà del major o menor protagonisme de Wagner a la pel·lícula, el que està fora de dubte és que la seva programació és encertadíssima. La darrera vegada que la Filmoteca ho va fer fou el 2006, en aquela ocasió per conmemorar el centenari de Luchino Visconti. El film està per sobre dels problemes de metratge, muntatge i producció que patí en el seu moment, i s’hi troben unes interpretacions excepcionals (començant per la de Wagner a càrrec de l’anglès Trevor Howard, i seguint per les de Helmut Berger com a Ludwig i Romy Schneider en una esplèndida emperadriu Sissí). Els qui s’animin a encarar els 245 minuts de durada de la pel·lícula (unes dimensions dignes de drama wagnerià) gaudiran d’un espectacle majúscul. Una obra d’art total. I aquest és el millor homenatge.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació