Un homenatge a Tatiana Sisquella

La periodista Tatiana Sisquella va morir ahir als 35 anys d’edat a causa d’un càncer. La presentadora de La tribu de Catalunya Ràdio i articulista del diari ARA serà recordada per la seva vitalitat i la seva manera humana i propera de fer periodisme: posant un interès especial en la psicologia de les persones i acostant realitats i pensaments plurals a través de les ones radiofòniques. Periodistes i escriptors com Núria Coll, Xavier Bosch, Carles Capdevila, Albert Om i Toni Soler l’han homenatjat a través de diferents escrits publicats als mitjans de comunicació.

“No sé com aprendrem a viure sense tu. Me n’aniria ara mateix allà dalt a retrobar tres de les persones més meravelloses que he conegut i que la vida m’ha arrencat.
Sort, almenys, que ens vam conèixer després que em diguessin tant que hi havia una “noia a RAC1 molt simpàtica amb qui faria bones migues“. L’únic consol és que has estat molt molt feliç i t’has sentit molt estimada. No és casualitat. No he conegut mai ningú amb el teu carisma. A tots els que t’hem conegut ens deixes una empremta enorme. Eres un imant, tothom et volia a prop. Potser la teva missió a la vida era aquesta i ara te’n pots anar havent-la complert del tot”, ha escrit la periodista i escriptora Núria Coll.

“Hi ha periodistes addictes a l’actualitat, a les notícies i a la quota de poder que comporta aquesta professió. Però després hi ha persones tan enamorades de la vida que trien el periodisme per acostar-se a altres persones que no pensen com elles, que les passen putes, que lluiten per sobreviure en un món fràgil, on tot penja d’un fil, on d’un dia a l’altre reps una batzegada que et deixa estabornit i que despulla totes les teves febleses. Aquesta era la Tati. Algú que, per sobre de tot, s’estimava la vida. Per això aquesta nostàlgia anticipada en alguns dels seus articles, aquest amor per la gent gran, aquest temor latent de no tenir prou vida per encabir-hi tota l’energia i l’entusiasme que desbordava”, ha deixat escrit el periodista i escriptor Albert Om.

Carles Capdevila, director del diari ARA també li ha dedicat unes paraules: “Un dissabte, la Tatiana Sisquella va escriure: “Una de les coses més difícils de fer en aquesta vida és probablement renunciar a algú o a alguna cosa. Renunciar vol dir arribar a la conclusió que allò que crèiem que podíem tenir, allò que volíem aconseguir o allò que ens pensàvem que seria nostre, de sobte no ho podrà ser. Vol dir acceptar que, per una limitació o un contratemps, alguna cosa amb la qual comptàvem no l’assolirem. Costa, és difícil i fa mal“. Els lectors vam haver de renunciar fa uns mesos a les delicioses columnes de la Tati que feien companyia a les cartes del seu íntim amic Albert Om a la contraportada en els primers dos anys i mig de vida de l’ARA”.

“No recordo quanta estona vaig trigar a dir-l’hi, però als dos minuts ja havia decidit que volia fitxar-la. A RAC1 m’havien confiat el programa dels matins i, a l’hora de crear l’equip d’ El món, el Joan Maria Pou em va suggerir que rebés la Tatiana Sisquella, que estava convençut que podia encaixar. L’endemà mateix ens vam reunir en un despatxet de l’emissora, a la planta 15, amb Barcelona als peus. El primer impacte va ser bo. Hi ajudaven els seus ulls rodons i una mirada que t’acollia amb franquesa, sense malícia. La Tati era ufanosa, oberta. Tenia una veu melosa, amb molts registres, i un bon català. La meva dèria, mentre parlàvem, era intentar percebre si feia les neutres com pertocava i col·locava els pronoms febles allà on calia. I sí, sense cap problema, tot i que es va excusar per haver anat a una escola anglesa i temia que al seu vocabulari hi faltessin paraules. En aquella mitja hora de l’estiu del 2004, li vaig intuir l’empenta, l’ambició i el desvergonyiment necessari per a la nostra feina. I, sobretot, moltes ganes d’aprendre i de compartir. Tot i els nervis de l’entrevista, reia fort, desacomplexadament. D’aquella manera que tots sabem que esclafia, que es notava que era allà. El bon humor era, si més no públicament, el seu estat natural. Aquell catàleg de virtuts que va mostrar en l’entrevista el va anar desplegant després a la ràdio i al carrer”, explica el periodista i escriptor Xavier Bosch.

Toni Soler li ret homenatge així: “La Tatiana era periodista -una molt bona periodista- i així la recordaran els seus oients, però sobretot era una persona marcada per una insaciable curiositat, per les ganes de saber i entendre, per l’afany de conèixer i enriquir la seva vida amb la vida dels altres. Només coneixia la implicació, era la seva manera de transitar per la vida. I estimava la seva gent amb una entrega sense límits”.

Aquí podeu llegir els articles que Tatiana Sisquella va escriure al diari ARA.