Torna l’Alternativa plena d’insòlites mirades

El Festival de Cinema Independent ja suma dinou anys i abans d'entrar a la vintena tria reivindicar el cineasta portuguès Pedro Costa i la musa francesa Jeanne Balibar.

Cada mes de novembre Barcelona té una cita amb el cinema més independent (i el més incòmode). Imatges “radicals” que se surten per la tangent i no segueixen les regles preestablertes es donen cita al Festival de Cinema Independent.

El Festival de Cinema Independent ja suma dinou anys i abans d’entrar a la vintena tria reivindicar el cineasta portuguès Pedro Costa i la musa francesa Jeanne Balibar. Amb l’obra d’ambdós l’Alternativa vol traçar, contundent, un laberíntic i paral·lel recorregut. Hereu i alhora molt diferent del gran Manuel d’Oliveira, les imatges recol·lectades de la realitat per la petita càmera digital de Pedro Costa no es van estrenar a cap sala espanyola fins el 2010. Ne change rien va canviar això, i ara és amb aquest film que el director i la seva protagonista, Balibar, donaran el tret de sortida al certamen. Comença demà dimarts, al CCCB, ple d’imatges diverses i propostes dispars que es perden per buscar-nos i, al final, ens troben.

Les retallades obliguen i l’Alternativa s’enfronta al repte de seguir satisfent expectatives cada vegada més altes. Difícil però no impossible, perquè amb menys dies i moltes menys pel·lícules, al llarg d’una setmana els rostres que s’amaguen rere la càmera enquadraran i enfocaran el millor d’un cinema divergent i per a molts alienígena. Avantguardista, sens dubte, seleccionat amb l’objectiu de despertar innocents espectadors i transformar-los en agosarats descobridors. Com la nena que ens dóna la benvinguda al cartell, l’Alternativa ens mira als ulls i ens anima a apropar-nos, sense prejudicis, a un cinema que massa vegades passa desapercebut, desbancat per la mirada freda i calculadora del mercat.

Canviem, doncs, les ulleres habituals i gosem endinsar-nos-hi. Onze llargmetratges i  dinou curts realitzats en els últims dos anys competeixen en les seves respectives categories, defugint tòpics i arriscant, en el què i en el com, en el missatge i en la forma. Destaquen la reconeguda a Sundance, 5 Broken Cameras d’Emad Burnat i Guy Davidi, que ens porta, just ara, al mur de Cisjordània. As above, so below, de la nord-americana Sarah J. Christman, la xilena El salvavidas, de Maite Alberdi Soto, o la colombiana Nacer-diario de maternidad de Jorge Caballero són algunes altres de les propostes.

Produccions de baix o quasi inexistent pressupost, a l’altre extrem dels blockbusters i realitzades moltes vegades amb diners procedents de les pròpies butxaques dels autors. Projectes personals com els que reuneix la secció Panorama, amb creadors formats a escoles de cinema de casa nostra (Pela del Álamo, Teresa Arredondo i Homer Etminani) que explicaran, en primera persona, quines han estat les seves apostes.

I per educar en l’audiovisual a les noves generacions i obrir l’horitzó a nous públics, El Meu Primer Festival traça nous camins dins l’animació i la ficció. Amb Petits Experiments s’ofereix als més joves un cinema no convencional que els farà dubtar i preguntar-se sobre allò que veuen cada dia a les mil pantalles que els envolten. A més, podran convertir-se en petits realitzadors gràcies al taller Crea el teu curt!

Cinema de minories que cada vegada són més majoritàries. El Festival compta amb un públic fidel que any rere any espera la seva arribada. Per a qui no es vulgui perdre res, des de l’any passat també pot accedir a un grapat dels films programats a través del portal online Filmin. Perquè l’Alternativa alimenta els nostres esperits crítics davant d’un fenomen, el cinematogràfic, que no només distreu, sinó que també cal analitzar i afrontar amb distància i judici.

I com el cinema ens pertany a tots, al Hall del CCCB es projectaran de forma gratuïta i contínua un total de 63 films, els més polièdrics del Festival. Alternes seran també les sales que acolliran el total de 130 pel·lícules del certamen, que s’escampa per la ciutat gràcies a noves col·laboracions. De la seu còmplice del CCCB, on competeixen els títols de la Secció Oficial, el Festival passa a projectar-se per primer cop també a la Filmoteca. La cooperació s’estén, com ja és habitual, a l’Institut Français, per oferir taules rodones i a Jeanne Balibar. Arriba també a la Casa Amèrica per portar el millor del festival mexicà: Contra el silencio todas las voces.

Un Festival valent que aposta pel cinema del futur. Punt de trobada de creadors i espectadors d’un cinema diferent, amb propostes insòlites i anòmales, l’Alternativa avui és més necessària que mai, donant  visibilitat a allò que queda amagat en la penombra de la sobreabundant oferta comercial. A Barcelona, capital de festivals i mostres cinematogràfiques, tothom hi trobava el seu Festival. Però ara molts d’ells desapareixen o tenen greus dificultats per sobreviure. Gairebé dues dècades acrediten la solvència de l’Alternativa i la seva condició de certamen de referència.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació