Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

Netflix, Marie Kondo i plegar la roba com a ideal de felicitat

Crítica de 'Tyding Up', el nou reality show de Netflix

Les resolucions ambicioses han mort: Netflix estrena el 2019 suggerint-nos que, abans d’intentar perdre 10 quilos o escriure la novel·la d’una vegada per totes, comencem per ordenar la casa. Tidying up (¡A ordenar!), és l’adaptació televisiva de La màgia de l’ordre (Ara Llibres), l’èxit de vendes internacional amb el qual la guru de l’ordre Marie Kondo va ensenyar-nos que per llençar una andròmina és important acomiadar-se cerimoniosament de l’objecte. Igual que va passar amb el llibre, mig món s’ha abocat a veure el programa i les xarxes bullen discutint sobre la millor manera de plegar uns texans o quantes vegades podem compartimentar un compartiment ja compartimentat.

Hem vist mil iteracions d’aquest tipus de reality show, que a cada episodi ens ofereixen una història en tres actes rigorosament aristotèlics. Inici: Kondo arriba a la llar d’una família americana que procedeix a explicar-li de quines maneres l’acumulació de trastos posa en perill el benestar domèstic. Parlen amb la casa per presentar els seus respectes i explicar-li que venen canvis. Nus: la família malda per aprendre les tècniques ordenadores de Kondo i descobrim que els petits problemes del principi tenien unes arrels més profundes del que semblava. Parlen amb els objectes que engegaran a dida per donar-los les gràcies pels serveis prestats. Desenllaç: just quan podria semblar que la merda material i emocional se’ls menjaria, els nostres herois aconsegueixen organitzar la coberteria i la pau acaba arribant. Parlen amb les parets per declarar-los l’amor renovat i compartir les lliçons de la travessia. Després de tants dies, a tothom li sembla normal conversar amb entitats inanimades.

Tot rutlla a Tidying up, que s’enfronta als problemes inesquivables del gènere i surt victoriosa sense pretendre revolucionar res. D’entrada, el xoc cultural entre una Kondo que només parla japonès -sempre va acompanyada de la seva traductora- i les parelles estatunidenques, posa una distància saludable. La selecció dels conillets d’índies de cada capítol segueix els codis pseudosubversius que han fet triomfar Modern Family: aparença de progressisme i diversitat dissenyada per amagar la carrincloneria subjacent sota una capa de falsa ironia. És una enganyifa, però funciona, que és una bona definició per a l’entreteniment de masses en general. Finalment, el programa excel·leix en la gestió de l’exageració, el taló d’Aquil·les que sol enfonsar aquest tipus de formats. Els problemes són petits, les victòries són petites, i la felicitat resultant és petita.

Precisament, l’èxit de l’evangeli-zen que Marie Kondo predica arreu del món es deu a aquesta apologia del petitisme. Si pensem en els programes que van popularitzar la filosofia del canvi radical, la diferència no pot ser més gran: a les mítiques franquícies d’Extreme makeover: House Edition –importada a Espanya com “Esta casa era una ruina”- es tractava de reconvertir les llars protagonistes per via del reinici absolut, gastant una morterada per transformar una casa ruïnosa en un monument al kitsch i l’opulència. En canvi, Kondo no ensenya a comprar, sinó a desprendre’ns del que no necessitem. Píndoles budistes per posar fi al desig insaciable i reconnectar amb el que tenim per via de la ritualitat pagana.

Hi ha molta saviesa en el que pregona Kondo i un innegable plaer en posar cada cosa al seu lloc. No obstant això, és impossible mirar el programa sense una sensació de nostàlgia del turbo d’abans de la crisi perpètua. I és que si el lema de la coach més popular del món és generar “guspires de felicitat”, no ens queda més remei que reflexionar sobre com ha canviat la vida fins a arribar al punt en què, en el caos social, polític i cultural en el qual estem immersos, ordenar alguna cosa més enllà dels calaixos de la cuina sembli una aspiració poc més que ridícula. La felicitat en forma de guspira costumista o aprendre a plegar la roba una mica millor. No demanem res més al 2019.

PS: Heu vist la nova “Flagship Store” que Muji acaba d’obrir al Passeig de Gràcia?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació