Shakira no és de ningú

És preocupant i entristeix moltíssim que alguns mitjans no siguin capaços d’analitzar el fet més enllà d’un atac al jugador (a ell!)

Durant el partit entre l’Espanyol i el Barça a la graderia de l’estadi de Cornellà va onejar-hi una enorme pancarta on s’hi podia llegir la frase: “Shakira es de todos”. La pancarta, de mida gran i lletra clara, va ser vista per l’afició del camp, pels jugadors i, a través de les pantalles, pels qui seguien el futbol des dels bars i les cases. El missatge va anar acompanyat, també, del càntic testosterònic de “Shakira es una puta”.

Shakira Espanyol

Passat el partit, els diaris parlen de l’episodi i expliquen que això d’insultar la cantant era una “venjança” que l’afició dedicava a Gerard Piqué per haver insinuat fa poc que els seguidors de l’Espanyol no ompliren l’estadi. Ja està, tema resolt, com si tot plegat no fos més que una ximpleria i, en cap cas,  una expressió gravíssima de masclisme cavernícola.

El president del FC Barcelona, Josep M. Bartomeu, ha declarat que no va veure la pancarta i que, igualment, cal que sigui l’àrbitre qui ho anoti a l’acta, ja que com a club no poden “fer-hi res”. I l’àrbitre, que evidentment no va aturar el joc quan la pancarta va aparèixer a les grades, tampoc ha fet constar l’incident enlloc. Des de l’Espanyol no s’ha alçat cap veu de protesta o rebuig, per ara. I l’únic que se sap és que des de la Lliga Professional de Futbol (LPF) s’estudia denunciar l’acció.

Mentre des dels clubs tothom s’espolsa les puces, als mitjans la majoria de notícies sobre el tema no parlen de masclisme ni d’un atac contra la dona, sinó que es refereixen a l’ofensa i la humiliació que va rebre Piqué: que s’anomenés puta a Skahira és quelcom secundari i que es percep com a més o menys normal… “No n’hi ha per tant”, sembla haver conclòs el públic general.

Però ni Shakira es de todos ni Shakira és de ningú, perquè les dones, encara que la idea faci grinyolar certes mentalitats obtuses, no són propietat de la persona amb qui tenen una relació. Que una frase com aquesta pugui exhibir-se al mig d’un camp de futbol un capvespre qualsevol a la “moderna” Catalunya del  XXI demostra que el convenciment que les dones pertanyem a algú altre està encara molt interioritzat (i per tant, normalitzat), també a casa nostra.

La fantasia que una dona és de la seva parella segueix molt viva, com també persisteix la idea que les dones som una mica de tothom (Shakira es de todos, deien els aficionats d’ahir). I justament perquèsom de tothom la pancarta no va fer saltar cap alarma ni ningú va aturar el partit entre el Barça i l’Espanyol. I justament perquè som de tothom és “normal” que haguem de suportar floretes ―cutres en el millor dels casos, desagradables en molts altres― de mascles encesos quan fem un volt. I justament perquè som de tothom quan sortim a ballar sovint hem de desfer-nos del babós de torn que se’ns apropa massa, es fa pesat i si pot ens toca el cul i ens frega la cuixa o el braç. I justament perquè som de tothom quan tornem de nit cap a casa vigilem que ningú no ens segueixi, que no se sap mai, i caminem ben ràpid i amb el mòbil sempre a mà. Perquè som una mica de tots, clar.

Una altra de les pancartes que van mostrar-se impunement a l’estadi deia “Antonio de la Rua, contigo empezó todo”, fent referència a l’exparella de la cantant. El missatge citava l’antiga parella de Shakira per insistir en això que era “de todos” i que tothom qui volgués tenia accés al seu cos. Perquè les dones, per a gent capaç d’escriure pancartes així, no som més que trofeus o objectes. Perquè citar l’exparella era una manera de dir que Shakira era una fresca perquè havia tingut altres relacions. Perquè ja ho sabem: quan una noia té relacions és una guarra, però quan un noi té moltes nòvies és un supermascle i un triomfador.

Shakira Espanyol

Que aquests missatges lluïssin impúdicament al mig del camp és molt greu, però encara ho és més, tanmateix, que un cop produït l’incident ningú l’hagi condemnat com el que és: una manifestació repugnant de masclisme. Un atac contra una dona que és, a la pràctica, un atac contra totes les dones. Encara ara, no hem sentit cap autoritat de la Generalitat, ni de l’Ajuntament de Cornellà ni dels clubs de futbol assenyalant sense por aquesta nova demostració de violència contra les dones.

És preocupant i entristeix moltíssim que alguns mitjans no siguin capaços d’analitzar el fet més enllà d’un atac al jugador (a ell!) i que en poques notícies s’hagi pogut llegir que es tracta d’un nou atac masclista dins d’una societat patriarcal on l’any passat hi va haver 57 víctimes mortals per feminicidi i on aquest 2016 ja s’han assassinat 5 dones en només 13 dies (l’última va morir justament ahir, executada a trets pel seu exmarit al mig d’un carrer de Vila-seca i davant de la seva filla).

Clar que demanar que es condemni una expressió evident de masclisme dins el món de l’esport, on les dones són absolutament ignorades (només cal veure quantes notícies d’esport femení apareixen al telenotícies) o directament objectificades (penseu, si no, en la representació de les dones als campionats de motor, on les hostesses reben els pilots amb un somriure, una ampolla de cava i un ram flors) és pecar d’utopista, suposo.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació