Rosselló-Pòrcel, fugaç i fulgurant

                                                                                           Tota la meva vida es lliga a tu,                                                                                                 com en la nit les flames a la fosca

La Filmoteca de Catalunya va acollir dilluns la presentació de Flames a la fosca, un documental de Juanjo Suñer i Albert Jarabo sobre la vida i l’obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en un acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i Quindrop Produccions Audiovisuals. Laura Borràs, directora de la ILC, va resumir l’essència de Rosselló-Pòrcel: “un poeta d’imatges fulgurants” que s’ha convertit en un mite de la nostra literatura.

Flames a la fosca ressegueix la trajectòria vital i creativa d’un autor tocat per la tragèdia, que amb vint-i-quatre anys va morir de tuberculosi en un sanatori del Brull, a les faldes del Montseny, isolat, contrariat, deixant una obra poètica que tot just començava a edificar-se però que ja era immensa. El seu adéu prematur va fer d’ell una promesa estroncada de poeta majúscul, que no trigaria gaire a convertir-se en mite.

L’exteclista d’Antònia Font, Jaume Manresa, posa música a les paraules de Rosselló-Pòrcel. Al ritme de la melodia i dels versos del poeta, l’actor Miquel Àngel Torrens Llabrés i la ballarina Aina Pascual Silva recreen la seva emoció i el seu simbolisme a través de la dansa, amb el cos i la veu. El director de la Filmoteca, Esteve Rimbau, va celebrar la “transversalitat del cinema” a l’hora d’obrir-se a altres disciplines artístiques.

El documental també recull el testimoni de diversos escriptors, poetes i músics de la cultura catalana, així com la veu de grans estudiosos de l’obra de Rosselló-Porcel, entre els quals destaquen Sebastià Alzamora, Biel Mesquida, Miquel de Palol, Maria del Mar Bonet o Josep Camprubí. Entre tots recorden la seva infantesa a Palma, les seves inquietuds, l’arribada a Barcelona en plena efervescència republicana, l’austeritat amb què vivia, els impulsos, la intensitat vital i poètica i, de manera especial, la seva amistat amb Salvador Espriu.

Una relació que esborrona

En aquella època, a la capital catalana es va congregar una generació brillant de poetes i escriptors, des de Rosselló-Pòrcel fins a Salvador Espriu passant per Joan Teixidor, Joaquim Amat-Piniella, Joan Vinyoli o Josep Palau i Fabre; però entre Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu va néixer una amistat incondicional, tal forta que una part de la vida del poeta mallorquí es troba continguda a l’obra de l’autor de Cementiri de Sinera. La mort de Rosselló-Pòrcel va impactar profundament Espriu, que ja estava marcat per les morts també prematures dels seus germans i una malaltia que el va obligar a restar tres anys al llit.

Tot i que mai es va trencar, la seva relació va patir un sotrac decisiu arran dels Fets de Maig del 1937, motivat pel posicionament divergent sobre la revolució entre un i altre. Espriu optava per la moderació i la prudència; Rosselló-Pòrcel, d’esquerres i bel·ligerant, defensava la revolució un cop acabada la guerra. Però al cap de pocs mesos la tuberculosi se l’enduria amb només vint-i-quatre anys. Des d’aleshores i fins al final de la seva vida, Espriu no va deixar mai de recordar-lo, de reivindicar-lo i d’enyorar-lo, sobretot en la seva poesia.

“No parlaré ara de la seva sensibilitat extraordinària, de la seva cultura, de l’obra que deixa, de la seva bondat. Ningú no l’ha conegut, potser, tant com jo. Pocs l’hauran estimat més. Tots el recordarem, espero, amb l’afecte i la devoció que ell es mereixia”, va escriure a Marià Manent. Rosa Delor, experta en l’obra d’Espriu, va parlar del “valor de l’amistat” d’aquesta “relació tremenda” i va negar una suposada atracció homosexual: “Buscar-hi una homosexualitat és una banalitat”. Josep Camprubí, que el 2011 va organitzar l’exposició “Imitador del foc: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’Estudiants de Catalunya (1930-1938)”, va destacar la simbologia present a la seva obra i a la seva correspondència, fruit d’una relació “que esborrona”.

Al final de la projecció, Laura Borràs va presidir una taula rodona amb la presència de Juanjo Suñer i Rosa Delor, acompanyats del director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Josep Ramon Cerdà, i el productor executiu de Televisió de Catalunya, Jordi Ambrós, que va recordar que aquest dijous a la nit el documental s’estrenarà al Canal 33. Cerdà va explicar que l’any 2013, el del centenari del naixement de Rosselló-Pòrcel, les institucions del govern de Mallorca no van organitzar “res” en memòria del poeta, cosa que va ser “un punt d’inflexió” per tirar endavant el documental i “fer justícia” a l’autor de “Imitació del foc”, fugaç, fulgurant i inoblidable.