Persona infiltrada. La intimitat de les famílies catalanes

La persona infiltrada ni és el famós ni és l’impostor de la família, som nosaltres

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

La gràcia del Persona infiltrada, el nou programa de TV3, és que la persona infiltrada ni és el famós ni és l’impostor de la família, som nosaltres. La premissa és simple: personatge popular de l’entorn tevetresí preferiblement propens a la impertinència –Tomàs Molina, Marc Giró–, passa un dia sencer amb una família anònima preferiblement propensa a l’autobombo –reivindicar l’amor per l’Espanyol o la fe en el poder curatiu dels mandales–. Si la celebritat descobreix quin membre de la família és un farsant, els espectadors s’enduen un premi, si la família triomfa en l’engany, els diners es queden a casa. Amb l’excusa de participar en el joc de màscares, els televidents perdem el pudor que normalment frena el morbo antropològic o, dit d’una altra manera, el voyeurisme deixa de ser un plaer culpable i esdevé la finalitat en ella mateixa.

El programa em va fer pensar en un relat del darrer llibre de Sergi Pàmies en què el protagonista és un escriptor que explica que va als aeroports amb l’únic objectiu d’observar la gent. Amb la coartada de l’art sempre s’ha excusat als creadors per la seva pulsió tafanera: si duus una moleskine plena de gargots, ets un estudiós de la condició humana, si ets una dona de fer feines que para l’orella, ets una xafardera. La distància entre les audiències estratosfèriques dels realities i el nombre de gent que confessa que els mira demostra que el tabú perviu, i un dels mèrits de Persona infiltrada, a part de no ser un programa de “catalans que fan x”, és que ens descarrega de la sensació d’intromissió: a diferència de Gran Hermano, on no hi ha disculpa possible, Persona infiltrada ens permet ficar el nas fins al cul de la família perquè se’ns assegura que estan fent comèdia.

L’efecte alliberador d’aquesta premissa s’estén pertot, oxigenant les mateixes dinàmiques que en altres programes similars ens afarten. Assaig de Pastorets? Classe de ioga a la platja? Competició de postres? Persona infiltrada no s’escapa ni per un moment de la insofrible tendència a gimcana per adults que tenen tots els realities actuals, però la innovació formal produeix resultats apassionants. En comptes de patir vergonya aliena cada cop que la gent normal intenta comportar-se com se suposa que es comporta la gent normal, la gent normal del programa fa el que fem tots tota l’estona: interpretar un paper. L’alleujament encara és més gran en el cas del famós, que posant-se el barret de detectiu es treu de sobre l’obligació d’escenificar la seva baixada al món dels mortals fingint una fascinació compulsiva per qualsevol bajanada. Quin plaer veure celebritats avorrint-se i criticant la tradició més ancestral d’una família com cal perquè “no me la crec, és massa forçada”. La cara d’algú a qui li han dit que el seu hobby de tota la vida és poc creïble és un luxe postmodern.

La lliçó és que els realities no descriuen la realitat: són un manual d’instruccions per a la realitat. Si ens preguntem que vol dir “ser nosaltres mateixos” i provem de mirar dins nostre, l’únic que trobarem és un silenci insondable. La solució és mirar enfora. En el fons tots som com nens que juguen a pares i mares que, reiterant i perfeccionant la imitació, ens hem oblidat que jugàvem. Com que no sabem si el que fem nosaltres en privat és normal i tampoc sabem si el que la gent fa en públic correspon amb el que passa de portes endins, el desig d’observar la vida sense filtres és un universal potentíssim que la televisió explota gràcies a la il·lusió d’immediatesa. Persona infiltrada és interessant perquè qüestiona aquesta possibilitat del primer a l’últim minut del programa. La intimitat no existeix: a la vida real, fins i tot quan estem solssempre notem la presència d’una càmera.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació