Pensant la comunicació amb mirada crítica i 2.0

Cap a on tendirà la comunicació? El cicle “Pensar la comunicació. La comunicació en el context de la societat” es va cloure dimarts amb una taula rodona a la Fundació Valvi de Girona.

El grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona, sota la coordinació del professor i director del Campus Comunicació Cultural i Corporativa de la UdG, Dr. Lluís Costa, ha ofert, entre els mesos de febrer i abril, la quarta edició del Cicle de conferències i debats “Pensar la comunicació. La comunicació en el context de la societat”. El cicle ha constat de tretze conferències i es va cloure amb una taula rodona a la Fundació Valvi de Girona el passat 5 d’abril.

Lluís Costa, coordinador del Cicle Pensar la comunicació | Foto: Claudi Valentí

Una desena de professionals vinculats a l’àmbit de la comunicació, des dels seus respectius camps de professió, van fer reflexionar i al mateix temps van posar sobre la taula qüestions interessants, inquietants, preocupants i, per sobre de tot, pensar sobre el món de la comunicació no només del present sinó del que vindrà en un futur ben pròxim. A l’acte varen assistir-hi una cinquantena de persones entre estudiants, professors en representació de la universitat, especialistes del sector i alguns ciutadans que van venir a escoltar les diferents veus protagonistes.

El debat el va inaugurar el vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la UdG, Ramon Moreno, que va comentar els variats perfils professionals amb una mirada crítica i amb unes habilitats digitals 2.0. La comunicació fa que el producte sigui més intel·lectual. Parlem de continguts i opinió, del laboratori i de l’experimentació de nous formats a la universitat i, en definitiva, la formació de nous consumidors i perfils híbrids.

El director del Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional de la UdG, Lluís Costa, va obrir la conversa donant sentit als canvis tecnològics davant d’un món en constant transformació. Es va preguntar: cap a on tendirà la comunicació? Com a moderador de l’acte, va voler que els ponents parlessin sobre els maristes i els abusos sexuals i de quina manera s’ha gestionat la comunicació.

Els protagonistes del debat a la Fundació Valvi

Obrint la taula rodona, l’advocat i activista pels drets humans Joan Tamayo va reformular “Pensar la comunicació” com una societat en la qual no es pensa. “No trobo veu crítica, s’ha de reflexionar des de la universitat i demano retornar als valors davant una societat que se’n va a trossos. Amb això, s’ha de gestionar la comunicació. Amb tot, continuem sent víctimes de la comunicació manipulada i vivim en una societat dividida per classes”. Finalment, va dir als futurs comunicadors que han de ser activistes i desmuntar aquesta societat.

Tot seguit, la periodista Gemma Busquets va posar sobre la taula la pel·lícula Spotlight, en què un equip de reporters d’investigació del Boston Globe destapa els escàndols de pederàstia comesos durant dècades per capellans de Massachussets, i el llibre de Carles Porta sobre el pederasta de Castelldans. Aquests exemples els va plasmar com a mostra de la feina ben feta per part dels mitjans. Després, Carme Coll, de Comunica.cat, va destacar que la gestió comunicativa sobre els maristes va ser nefasta. S’ha de donar valor a un diari i tot es basa en comunicar. Àlex Martí, director de TV Girona, va comentar que si no hagués arribat a través dels mitjans de comunicació no hauria passat res. S’ha de donar veu a totes les parts afectades i ens hem d’assabentar de moltes coses a través no només dels mitjans, sinó de les mateixes xarxes digitals.

El responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Girona va coincidir a assenyalar que es tracta d’una crisi en tota regla. Oriol Cases ho va catalogar com un escenari de percepció versus realitat. Les xifres són interpretatives. A més, la comunicació juga el seu rol però malauradament ha mancat una certa proactivitat sobre el tema dels maristes. Al seu torn, Francesc Casadellà va partir de l’observació del factor de la velocitat i com estem preparats per comunicar. Sobre el cas dels maristes, pel que fa a la cooperació discrepa de la foto dels pares dels alumnes, però certament li va agradar. Amb això volia dir que les xarxes encanten.

En canvi, el periodista i soci director de La Factoria, Eduard Batlle, va afirmar amb un to irònic que voldria tenir el canal de què disposa Gerard Piqué. Per què té tant d’èxit? Què val la imatge? I l’exclusiva? El tema dels periòdics ha canviat, i òbviament la comunicació també. Per últim, l’artista Dolors Bosch va exposar que tothom està indignat i que els maristes no ho estan gens. Sobre la donació de les seves obres, comentà que les tècniques han evolucionat molt. La selfie dels estudiants i la forma de veure aquesta comunicació amb frases maques de la joventut i dels estudiants l’ha atrapat. Fins i tot va citar una frase de la filòsofa Marina Garcés: “Tenim canals que ens permeten de parlar sense pensar. Repetim opinions precuinades. Abans eren els refranys, ara són les tertúlies”. Avui tothom parla. Va acabar el seu torn dient que l’obra d’art no és el preu, sinó el que porta: sensibilitat, emoció i sentiment.

Membres de públic assistent a l’acte | Foto: Claudi Valentí

Seguidament, es va procedir a debatre sobre les parts bones i dolentes que té Internet i tot el que fa referència a la xarxa. S’ha de saber destriar la informació perquè hi ha molta opinió. A dia d’avui, fer periodisme en majúscules és car. Durant l’acte, caracteritzat per ser intens, obert, captivador, de reflexió, participatiu i per moments en certes opinions amb uns punts de vista creuats, una assistent va preguntar: “Qui penjarà els continguts dels mitjans de comunicació del futur?”. La resposta va ser que existeix un problema molt gran de cultura i també de formació. Gemma Busquets es va preguntar per què tenim la curiositat sobre algun assumpte i com formem l’esperit crític i la cultura popular. Fins i tot va aparèixer la figura de la dona en aquesta nova comunicació i quin paper ha de tenir. A la tertúlia la majoria eren homes.

En la seva última intervenció, l’advocat Tamayo deixà clar als estudiants que el capitalisme no ha d’intervenir-hi de cap manera. El moviment 15M va demostrar unes altres formes de poder comunicar. És a dir, s’ha d’autoorganitzar des de baix. Ha de ser la voluntat de tots nosaltres, en síntesi, la societat.

La tecnologia avança a passos agegantats. Calen més debats i estudis per progressar a través de la conscienciació de tot el que tenim al nostre abast. Disposem de nous canals de comunicació, nous formats i una nova narrativa per poder-ho fer millor, amb esperit i sentit crític. Per tant, hem de pensar i, així doncs, repensar aquesta nova societat de la comunicació de la qual formem part.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació