Nit i Dia. Per trobar la merda, seguiu els diners

A la pel·lícula Tots els homes del president, que narrava la investigació periodística del cas Watergate que va acabar amb la dimissió de Richard Nixon de la presidència dels Estats Units, la font de dins el govern —Deep Throat, més conegut a casa nostra com a Garganta Profunda—, donava un consell als periodistes que ha acabat convertint-se en el lema que tot persecutor de polítics s’hauria de tatuar a la natja: “Seguiu els diners”. La mítica sèrie The Wire va demostrar com aquesta idea es podia convertir en un motor argumental molt poderós i la gran novetat de la segona temporada de Nit i Dia és haver adoptat la mateixa premissa: per més que es ramifiquin les trames i els personatges semblin desconnectats entre ells, si destapem el flux de diners il·lícits, veurem com tot encaixa.

El matrimoni Joana Porta i Martí Miró és el cor que fa bategar la màquina. Quan un veu en pràctica el brillant mecanisme de l’especulació artística, pensa en les cròniques que just la setmana passada explicaven com l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, justificava el seu tren de vida dient que a la seva dona, que era president d’una casa de subhastes, “li anava molt bé amb l’art”. Planyo Arcarazo i Galceran, perquè la realitat del país desborda la imaginació de qualsevol guionista.

Ara bé, fa mandra que la corrupció moral vagi lligada al llibertinatge sexual sense més. En cap cas s’ha de descartar que els sopars d’empresa del Canal Isabel II acabessin com un pícnic amb el Marquès de Sade, però també ho fan les de col·lectius tan nobles com els castellers i els escoltes. Així, si la hiper-sexualitat de la Joana Porta és un dels llocs recorrents —i interessants— de la nova temporada, utilitzar-la com un mecanisme que per ell mateix reforça la condició de personatge malvat és un recurs legítim però flàccid. Que no és plena Catalunya d’ànimes bones i caritatives que incorporarien en Peter Vives per animar la seva vida sexual? El problema de fer servir la sexualitat dels personatges per dir alguna cosa d’ells és que has de comptar amb espectadors cada cop més difícils d’escandalitzar i, sobretot, mostrar-la sense que sembli que et fa vergonya, construint seqüències amb la mateixa intensitat dramàtica que la resta. Mireu com follen les mares de Big Little Lies, per exemple.

A l’episodi d’ahir, vam veure com la teranyina dels diners arribava a més personatges: tot i que el pintor Damià Camps i l’advocada Carmen Garcia es coneguessin a l’exposició per primer cop —ho sentim tots molt, però pinten bastos, estimat David Verdaguer—, els seus sous ja estaven connectats des de feia temps. A l’altre costat, la jutge Olga Comas, que ja ens va convèncer la primera temporada amb una bona interpretació de Victòria Pagès i millora enguany, cada cop més poderosa sense haver d’apujar la veu ni mig decibel, ha reunit personatges aparentment inconnexos per, precisament, indagar d’on surten aquests salaris. Veurem si el principal repte dels Intocables de Comas és demostrar que estan tan lliures de pecats com la seva cap creu o, en cas afirmatiu, si poden esquivar les visites d’en Benet Muntada. Vista l’eficàcia i meticulositat del llibreter-sicari-escaquista, els recomanaria buidar la seva biblioteca i comprar-se un ebook.

Amb dues investigacions en marxa i tantes peces sobre el tauler, cada episodi de Nit i Dia avança a poc a poc i ens deixa amb ganes de més per a la setmana vinent. Després de la creació dels Intocables i la confirmació que el petit Kevin va ser assassinat, és el moment que la sèrie es deixi de presentacions tècniques i comenci a entrar més a fons en els conflictes interns dels personatges. Comencen a acumular-se massa diàlegs explicatius que intenten deixar ben mastegades les connexions entre tot plegat quan, en realitat, podríem avançar més en les històries personals sense necessitat de tenir el mapa de la corrupció tan clar des del principi. Seguir els diners no ha d’estar renyit amb seguir personatges.