Nit i Dia. Com dosificar un personatge malvat

La qualitat i la justificació de la maldat del personatge de Josep Maria Pou serà un dels pilars de la temporada

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

Convindrà fer cas al que diu Benet Muntada cada cop que es posa davant el taulell d’escacs perquè, al més pur estil d’El setè segell, deixa de parlar com un personatge per convertir-se en el demiürg de Nit i Dia, coneixedor infal·lible dels designis del guió com si l’hagués escrit ell mateix. La setmana passada ens va avisar que s’havien acabat els prolegòmens del primer acte i que ara començava l’acció. I tenia raó: a l’episodi d’ahir vam veure com personatges i trames que havien anat en una sola direcció es sacsejaven  per mostrar-nos cares ocultes fins ara. Benvinguts, punts de gir.

Va tornar la Wendy, motiu d’alegria pels fans, que mereix un parèntesi per celebrar-ho. Mima Riera va donar vida a un dels personatges secundaris més estimats de la temporada passada, capaç d’enamorar-nos gràcies a un tipus de prostituta molt diferent de les que ens té acostumats la ficció. La dolçor i la desimboltura de la Wendy contravenen tot el que esperaríem d’una puta d’extraradi, però una “princesa de barri” tòpica amb la duresa de consuetud hauria fet una mandra monstruosa. No sabem com pot aguantar el que aguanta i seguir amb els ulls plens de llum i les neurones-mirall sempre a punt per a l’empatia, però és una benedicció per als espectadors cansats de tòpics. La lliçó és que trencar els estereotips sense preocupar-se gaire de justificar-ho a vegades val el preu que s’ha de pagar en versemblança, i que bona part de l’èxit és en mans de la intèrpret.

La principal funció de la Wendy, però, va ser il·luminar la complicada psicologia d’en Benet. Aquesta serà una de les partides on la sèrie se la juga de debò: el personatge de Josep Maria Pou està dissenyat per ser immens, i la qualitat i l’explicació de la seva maldat han de ser un dels pilars de la temporada. Fins ara, la nostra fascinació pel Benet s’ha cuinat a foc lent, sostinguda per la contradicció entre la meticulositat del seu mètode assassí i els excursos literaris que es permet el personatge. Aquesta tensió, precisament perquè juga amb l’esperpent, ens obliga a especular sobre un passat traumàtic que la justifiqui. Jugar a imaginar-lo es converteix en un dels nostres exercicis favorits i la sèrie està sabent dosificar la informació. Tot això no es podria fer sense la interpretació tossudament sòbria de Pou, que ahir va recollir els fruits de saber insinuar el fons del personatge sense haver d’explicitar-lo: es confirma que en Benet Muntada té un codi moral propi –no és un sicari nihilista– i necessita donar amor desesperadament.

Les dones de la sèrie no van tenir tanta sort. Si el magnetisme de la Joana Porta rau en el control cínic que exhibeix, descobrir que la seva gran flaquesa és la gelosia… mnye. El matrimoni Miró-Porta ens agrada perquè junta dos personatges tan ambiciosos que ni tan sols es plantegen les exigències de la moral tradicional, fet que no encaixa de cap manera amb ensumar bufandes a la recerca d’amants del teu amant. Però el pitjor de la temporada segueix sent la Carmen Garcia: com un penell que es mou cap a on bufa el vent, l’advocada sembla buida per dins, incapaç d’oposar cap resistència idiosincràtica a les circumstàncies externes, davant les quals reacciona amb la previsibilitat d’un peó –fins aquí el meu atreviment en el terreny de les metàfores amb escacs–. No ajuda la interpretació de Mar Ulldemolins, tan lineal com el personatge.

La investigació avança jugant amb tot el que ja sabem i alimentant les nostres expectatives. Les propietats de l’eina que va matar en Kevin –que els amants de Michael Haneke coneixíem–, seguida de la trucada de l’ensinistrador de gossos / espeleòleg a en Martí Miró, confirma que el seu cas s’ha de vincular a una xarxa d’abús de menors institucionalitzada que té els seus orígens en el passat. Tenim clar que la naturalesa de la trama serà profundament escabrosa, i així alimenta les ganes de conèixer la magnitud de tot plegat i el rol de cadascú. Gràcies a un carisma ben construït i a un coneixement de les respectives biografies ben graduat, cada cop tenim més interès en saber què feien la Sara Grau i el Benet Muntada quan la trama criminal va començar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació