Londres: el parc temàtic del petrodòlar islàmic

Nicab, Hijab, Xador… en veureu de tota mena si aquests dies volteu per Londres. Aquesta ciutat, tradicionalment ja prou castigada pels moviments integristes islàmics, viu cada mes d’agost el que es coneix com ‘The Season’, és a dir, ‘La Temporada’ en el nostre idioma. Aquesta temporada és la que venen a passar els ricatxos dels països àrabs a la capital britànica. La concentració de ciutadans dels Emirats Àrabs, l’Aràbia Saudita i, especialment Qatar és altíssima, sobretot a la zona de Knightsbridge, és a dir, on hi ha els grans magatzems Harrod’s i l’hotel Mandarin Oriental.

Aquests dies he pogut observar en què consisteix exactament ‘The Season” i es pot resumir en tres paraules, ni més ni menys: fer el merda. Les vacances d’aquesta gent es basen en passejar Brompton Road amunt i avall. No entren pas al Victoria & Albert Museum ni al Museu d’Història Natural ni per equivocació, sinó que l’objectiu és arrasar botigues i situar-se a les terrasses dels bars i restaurants –que ja s’han dotat de les pertinents catximbes perquè fumin com a casa- per fer-se veure.

Són famílies molt nombroses que es mouen totes de la mateixa manera. A davant hi solen anar homes molt xavacans amb unes ulleres de sol horribles i polos de marca amb el logotip ben gros. Els acompanyen els adolescents amb gorres llampants i fent fotos amb el mòbil. Al darrere hi van tot de dones –suposo, perquè no se’ls veu res- vestides com Batman i una serventa asiàtica cuidant els nens. Alguns, fins i tot, porten guardaespatlles. A Harrod’s es mouen com a casa i, de fet, estan a casa seva des que el Qatar va comprar els grans magatzems l’any 2010. Una bandera de Qatar presideix l’edifici, situada molt poc per sota de la bandera britànica. Dins de l’establiment hi ha un espai comercial i un bar dedicats al país àrab i la proporció general de dones dins l’establiment amb el cap cobert d’alguna manera –moltes només deixant veure els ulls- ve a ser de30 a1.

Els fills grans d’aquestes famílies s’han fet portar els cotxes amb vaixell des dels seus respectius països. Seria bastant absurd pretendre moure’s per Londres amb el propi cotxe si no fos per la premissa de fer el merda que hem dit abans. S’hi poden veure Bugatti, Lamborghini, Ferrari, Rolls Royce, Porsche i, fins i tot, un Range Rover xapat en or -com xapat en plom deu ser el cervell del seu conductor. Durant el dia només fan que anar amunt i avall prement l’accelerador, fins i tot quan no és necessari, perquè tothom senti petar els motors. També circulen sense assegurança i aparquen com els rota. Durant la nit es dediquen a fer curses pels carrers de la ciutat. La premsa local s’està queixant aïradament de l’assumpte dels cotxes tot reproduint a pàgina sencera fotografies dels automòbils, la qual cosa segurament els engrescarà de cara a l’any vinent a dur cotxes més grossos, més llampants i a fer més el cafre.

Aquesta mateixa premsa que brama pels cotxes també es feia ressò que vora 700 joves britànics estan combatent a Síria com a jihadistes de l’ISIS. I aquest ISIS es finança de les aportacions particulars de milionaris de països com l’Aràbia Saudita o Qatar, és a dir, que fins i tot podrien ser els mateixos que fumen amb catximba als morros dels anglesos i es dediquen a fer servir els seus carrers com a circuit de curses els que paguen la factura d’enviar ciutadans britànics a escoles de fanatisme per tal que tornin fets terroristes potencials. Si els seus amics s’acabessin imposant a Europa, ja buscarien un lloc més plàcid i agradable on anar a passar les vacances. Tot plegat fa venir ganes d’anar amb bicicleta per deixar de pagar-los la festa.