L’esquerda d’un present que fracassa

Andreas Huyssen parla, a través de l'art, dels processos de construcció de la memòria col·lectiva en els conflictes polítics internacionals.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Avui es tanca el congrés “Ciutadania europea en temps de reptes” de la Comissió Europea. Al Born Centre Cultural, el filòleg alemany Andreas Huyssen ha parlat dels processos de construcció de la memòria col·lectiva en els conflictes polítics internacionals. Ho ha fet a través de l’art, que té l’oportunitat de transformar la memòria en coneixement històric.

Andreas Huyssen durant la seva intervenció al Born CCM | Foto: Teresa Estrada

El congrés, que ha servit per debatre sobre els reptes i les necessitats de la Unió Europea i el futur dels seus ciutadans, ha focalitzat el debat en una observació crítica del passat per reflexionar al voltant de la violència i els conflictes recents, la modernitat transatlàntica i les estructures de domini i conflicte social. El discurs de Huyssen, professor de literatura comparada a la Columbia University, s’ha basat en la influència de l’art com a transmissor –i sobretot com a interpel·lador– de memòria.

Les obres de la colombiana Doris Salcedo i el sud-africà William Kentridge han servit per il·lustrar el missatge de Huyssen sobre “l’especificitat diferencial” de la barreja entre estètica i política, que critica les susdites estructures de domini i conflicte relacionades amb el triomf tecnològic. El filòleg alemany ha explicat que “tota memòria és representació” i que no hi ha altra manera d’estudiar el passat que no sigui políticament.

L’art, pràctica memorial i de denúncia

'Sibboleth', de Doris Salcedo, a la Tate Modern

Les instal·lacions i exposicions artístiques com les de Salcedo i Kentridge (que també inclouen projectes audiovisuals) aborden temes conflictius relacionats amb la violència i la fragilitat de la vida, en particular a països com Colòmbia, Sud-àfrica, Israel o Turquia, però que es poden traslladar a qualsevol altra banda tant per mitjà dels conflictes com dels museus. L’absència i l’expulsió són motius recurrents de la denúncia artística, i simbolitzen l’esquerda, la cicatriu, que s’ha obert en la constitució de les societats contemporànies, que Salcedo va representar a la Tate Modern de Londres amb l’obra Shibboleth.

Huyssen ha acabat parlant del “rebuig dels temps en la modernitat”, la seva inestabilitat i la seva dislocació, i ha ressaltat que el modernisme apareix a les obres de Salcedo i Kentridge “com una pràctica memorial” que serveix per criticar la política que ens ¿empara? des d’un “present que fracassa”, amb una inconsistència ofensiva i obscena que trastoca l’economia i la cultura i que posa en entredit el compromís ètic d’unes institucions que tenen molta a feina a fer per resoldre el problema polític de la integració.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació