Laura Rosel: “Estic superant el dol pel FAQS”

Laura Rosel conversa amb Jordi Grau sobre periodisme i comunicació en la Setmana dels Rahola.

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Aquesta setmana Laura Rosel ha estat  a la Biblioteca Carles Rahola, amb el periodista Jordi Grau, per conversar sobre la situació del món periodístic i, és clar, del programa que ara condueix Cristina Puig. La conversa, titulada: «El sentit del periodisme» s’emmarca en la Setmana dels Rahola, que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de periodistes. Rosel és una depredadora que caça històries, notícies, relats. L’honestedat professional que desprèn és la mateixa davant les càmeres, que en persona o darrere del micro d’una ràdio.

Què va passar amb Laura Rosel?

Més de quaranta programes en un any. Aquesta és la xifra, sense comptar el share i la quota d’audiència, que la periodista Laura Rosel deixa enrere amb la seva sortida del FAQS. Quan, a principis de gener, es va saber que no continuava, la notícia va causar commoció social. Jordi Grau pregunta sobre el motiu de la substitució. “No m’agrada el terme «substituir». Prefereixo dir que s’agafa el relleu”, corregeix Rosel. Rancúnia? Gens. La sabadellenca assegura que TV3 és una casa molt gran “on tots ens estimem molt però, alhora, molt complicada”. De fet, va parlar amb Cristina Puig una setmana abans de la seva estrena. Admet que “la seva entrada no ha estat fàcil”.

Ricard Ustrell, que va conduir el programa en un primer moment, va deixar el llistó molt alt. Però Rosel va agafar el timó de la nau i la va pilotar amb una energia contagiosa, que el públic va aclamar de forma pràcticament unànime. El 7 de gener la van convocar a una cafeteria situada en les proximitats de Catalunya Ràdio: “Em van dir que volien més entreteniment, i així van justificar el canvi”. No va tocar el cafè que li van oferir: “Va ser un disgust enorme per mi, però ara penso que és el repte més gran i la feina més apassionant que he tingut mai”.

Com es viu per dins un programa que emet unes cinc hores en directe? En acabar cada FAQS, de matinada, ja es feia la primera biòpsia. “La nit del dissabte, em costava dormir per l’adrenalina”. Si l’audiència era bona, explica, l’equip passava bé el diumenge. “Els dilluns fèiem veure que descansàvem, i els dimarts preparàvem la setmana següent”.

El pes de l’exposició

Laura Rosel afirma que li han dit de tot: des d’espanyolista a anticatalana. De terrorista a equidistant. I reconeix que “no s’ha de fer cas a les xarxes. És com anar a un camp de futbol, on la gent es desfoga”. Canvia el to, i afegeix: “el que sí fa mal és l’atac dels companys de professió, que et critiquin, que et faltin al respecte i t’insultin. Però reflexiona uns segons i accepta que “tot i que és cruel i injust, són les regles del joc. La pell se’t va endurint”.

És cert que Rosel no només ha brillat pel FAQS. Però també era obvi que el debat giraria entorn d’aquest programa, que ja forma part de la història de la televisió catalana i tenint en compte el seu seguiment popular. Per això, Jordi Grau feia al·lusió a les crítiques que anaven dirigides sobre el blanquejament d’algun personatge, ideologia o grup reaccionari. La periodista sap immediatament a qui es refereix: Ortega Smith, a qui el programa va entrevistar en dues ocasions. “Era representant de la gent que havia portat a judici a tot un govern. Volíem saber per què feien el que feien, encara que costés”. Reconeix que no van ser entrevistes fàcils. Des del primer moment, “Smith suava, venia excitat, amb ganes de guerra”. Però continua defensant que aquelles entrevistes s’havien de fer. “És dels convidats més complicats que he tingut al FAQS”, recalca.

El sentit del periodisme, segons Rosel, és explicar històries. I tota història, per ser explicada, necessita personatges. Per això, quan el FAQS va dedicar un programa al conflicte basc, van haver de buscar víctimes d’ETA, víctimes del GAL i, és clar, etarres. “Tots els actors que calguessin”. Van rebre severes crítiques per entrevistar algú presumptuosament vinculat a la banda. Però explica que “és un testimoni vàlid”. Com ho va ser el testimoni de Javier, el pare del nen que va morir a les rambles l’agost de 2017: “Va ser molt dur. Vam dubtar molt en fer-la perquè no volíem superar la línia groga”.

De convidats, tertulians i col·laboradors

Els convidats del Preguntes Freqüents solen anar acompanyats de polèmica però, què passa amb els que no volen participar? La reportera assegura que van ser molts els polítics que van declinar l’oferta d’asseure’s al plató del FAQS. Molts d’aquests, confessa, del PSC. Per altra banda, “em va quedar pendent Puigdemont”. “I Pilar Rahola?”, preguntava amb puteria Jordi Grau, “hi ha qui pensa que tenia certa predilecció per ella”. I Rosel contraataca, assegurant que era una peça important, i que, en qualsevol cas, només apareixia 10 minuts en cada programa.  I Joaquín Luna? “És un gran periodista, diu el que pensa i en aquest sentit és molt valent”. I recorda que “no són tertulians, sinó periodistes”. Si algú coneix la fauna del FAQS, sens dubte és ella. Per exemple, d’Israel García Juez, redactor d’Okdiario, afirma que és una persona “molt correcta, educada. Porta la contraria  a tothom, però sempre de forma sana”.

Queda temps per tractar assumptes tan transcendentals, com la irrupció de la tecnologia 2.0 al gremi. Rosel assegura que al principi internet apareix com una amenaça. Resulta que al final, “és una eina més, un canal de distribució a través de la qual el periodisme surt guanyant”. Grau pregunta com afecta el procés i l’agitació sociopolítica dels últims anys a la professió. I Rosel opina que d’alguna manera “estem implicant-nos emocional i visceralment, i això té els seus perills”.

Pel que fa a la censura i als límits del periodisme: existeixen tabús que no es poden tocar, com ara la monarquia o l’església? Rotunda, Rosel declara que “no hi ha línies vermelles”. “Així, es pot fer humor de tot?” interroga Jordi Grau. “I tant. Jo crec que sí. Una altra cosa és que tu t’ofenguis. Però jo no impediré, ni prohibiré, ni portaré ningú a la presó simplement perquè em faci emprenyar”.

La qüestió del masclisme també surt a la conversa. El paper de la dona és complicat en general, i el periodisme no és una excepció. I a la televisió “com més centímetres de carn ensenyis, millor. Hi ha gent que m’ha dit «que guapa estàs». Vull que em diguin que treballo bé, no saber l’opinió sobre la meva imatge. Al meu company no li deien si estava guapo”.

En certa manera, aquest capítol del passat està tancat. Ara Rosel mira al futur amb un suculent ventall de projectes. “Estic superant el procés de dol pel FAQS. Per això no el miro. El que va passar em va fer mal, però no m’ha desmotivat. Continuo treballant amb més ganes que mai”. Alguns ja l’esperem amb candeletes.

La Setmana dels Rahola continua aquests dies. Consulteu el programa al seu web.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació