La Veïnal, la tele de la gent

És el tercer intent de televisió barcelonina comunitària

Divendres passat 22 de febrer es va presentar al recinte Fabra i Coats La Veïnal, una nova iniciativa de televisió comunitària. L’acte es va inscriure en el marc de les Jornades del programa obert de recerca i desenvolupament de projectes Cultura Viva, impulsats per l’ICUB. La presentació de La Veïnal va comptar amb la presència de portaveus de televisions comunitàries a Marsella, a Magdeburg i al barri del Clot, on fa trenta anys Pepi Rafel i companyia van engegar la Ràdio del Clot, precursora del que avui és betevé i segona televisió comunitària de l’estat espanyol.

Prendre’s la paraula

La Veïnal forma part de Cultura Viva. N’hi ha d’altres, com la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, la Xarxa de Comunitats de Memòria o el Discofòrum. Cultura Viva reconeix i dóna suport a diferents col·lectius i entitats que treballen en projectes culturals amb un gran valor públic i molts d’elles es van trobar a l’Espai Bota de la Fabra i Coats en l’inici de les Jornades’19 Cultura Viva. Es parla de participació ciutadana, d’afavorir noves centralitats culturals i veus diverses en tots els sentits: d’origen, de capacitats, de barris, d’edat. Quan es presenta el projecte de La Veïnal, La idea és fer comunicació no corporativa que permeti a diferents col·lectius prendre’s la paraula i autorepresentar-se sense el biaix extern propi dels mitjans, ja siguin públics o privats. A l’escenari algú apunta que no hi ha dret a la llibertat d’expressió sense canals lliures i oberts des d’on exercir-la, i per això Cultura viva crea estructures des d’on les comunitats puguin escalar i alimentar el sector públic, que se sol enfortir amb la pressió que exerceix el tercer sector: les associacions, els col·lectius, les comunitats.

El teixit associatiu de la ciutat és dens i està infrarepresentat. Al marge de la retòrica empoderadora sobre qui té els mitjans de comunicació, durant la presentació de La Veïnal queda palès que els entrebancs principals per fer créixer la comunicació comunitària són legals i econòmics, en aquest ordre. Al tercer sector hi ha molta experiència de realització de vídeos participatius i projectes comunicatius exitosos que han mort a base de multes, afectats per la falta d’un reglament que engegui la Llei General Audiovisual de l’estat espanyol del 2005, garantia que una tercera part dels recursos es destinen a espais televisius comunitaris. El cas de la Mosca TV – Tele.cat és paradigmàtic. La Tele.cat es va haver de convertir en la Mosca.tv per amagar-se de la multa institucional, i tres mesos enrere el projecte autogestionat d’Okupem les ones encara emetia, però un accident al local que els serveix de plató i la falta de recursos els han obligat a aturar de manera puntual les emissions.

La gènesi de La Veïnal

El 2017 nou col·lectius es plantegen fer una televisió comunitària per canviar l’hegemonia cultural, que parteix del grans mitjans i marca en excés l’opinió pública. El narrowcasting vol fer de contrapès del broadcasting corporatiu propi de la televisió tan pública com privada, fetes per uns pocs i dirigides a un públic ampli que no intervé més que de forma passiva a la construcció dels relats sociològics i polítics. La Veïnal és el tercer intent de construir una televisió comunitària barcelonina. Més enllà de la qüestió de la llei Audiovisual i el reglament absent, la trava de les televisions comunitàries és econòmica. Segons ens diuen fonts de Tele.cat, les institucions sovint cometen l’error de posar condicions poc realistes a les televisions comunitàries, com ara demanar-los el mateix ritme de programació que un canal públic o privat, quan les persones que participen d’un mitjà comunitari ho fan com a voluntaris. Les mateixies institucions pequen de posar en un mateix sac organitzacions consolidades com Green Peace i associacions de veïns, fet que beneficia les grans ONGs en detriment de les iniciatives ciutadanes locals i sense recursos.

Els col·lectius Càmeres i Acció, El Parlante, Teleduca, LaMosca.TV, Quepo, Neokinok TV, Paso a Paso, UbuTV i Fora de Quadre són els que ara mateix hi ha darrera la iniciativa. Del 2017 ençà, han fet un mapatge del sector audiovisual participatiu de la ciutat per mirar de treballar de forma comunitària i també han consultat a diferents entitats del tercer sector -no forçosament vinculats amb el treball audiovisual – per si una nova televisió comunitària la veuen necessària, si la gent la demanda. La resposta d’entitats com el grup de periodistes SomAtents, Ca la Dona, la cooperativa de Diomcoop o Cultura Trans és que sí i ho justifiquen de maneres diferents però sota un mateix principi comú: cal  evitar la influència excessiva de les corporacions, la mirada social crítica ha de venir de les persones afectades i els ciutadans s’han de poder representar a si mateixos. El colombià barceloní Alfredo Cohen, d’El Parlante, ha assajat la televisió comunitària a Ciutat Meridiana, i ho ha fet a imitació de les experiències llatinoamericanes dels anys vuitanta i noranta.

Les televisions comunitàries més enllà de l’estat espanyol

Les primeres televisions comunitàries són les dels anys setanta als EUA. Entre elles hi ha la Paper Tiger TV, la Downtown community TV center o el Manhattan Neighbourhood Network, que donava protagonisme a les minories ètniques dels Estats Units en general i de Nova York en particular. Un cas diferent però digne de menció és el de les Telestreets italianes, que van aprofitar les ombres de les ones televisives per contrarestar l’imperi mediàtic de l’expresident Berlusconi, propietari de tres canals privats i amb una influència de pes en tres mitjans públics més. Una ponent d’origen italià planteja la necessitat de crear televisions comunitàries no només com a eina d’empoderament de col·lectius ciutadans sinó també com a “via per plantar cara al monopoli informatiu del big data”, un pla una mica massa ambiciós, però no per això menys noble.

Des de principis del 2000, la legislació veneçolana assumeix que un terç de la comunicació ha de ser comunitària, i l’experiència s’ha contagiat a països llatinoamericans  veïns. Coneixem l’exemple de Clemencia Rodríguez, que amb la comunitat ha lluitat contra la invisibilització de la guerra a Colòmbia: al país centre americà, el nombre d’experiències comunitària televisives i radiofòniques arriba al centenar entre la dècada dels vuitana i la dels noranta, i tot això malgrat el reguitzell de presidents de dretes escollits els últims anys. També durant la primera dècada dels 2000, la Northern Visions TV de Belfast es va constituir com a canal de ràdio i de televisió comunitàries, tot i que a escala europea Alemanya és l’únic país que va compensar la venda d’ones d’emissió al sector privat amb el reconeixement del dret ciutadà a apropiar-se de les ones per la via de l’autogestió o la co-gestió amb els poders institucionals.

Televisió comunitària a Barcelona abans de La Veïnal

La primera televisió comunitària de l’estat va ser la de Cardedeu als anys vuitanta. Pel que explica Pepi Rafel, en temps de les Olimpíades algunes televisions comunitàries van perdre el dret a antena. Pepi Rafel explica que, tot i les multes derivades del conflicte a l’estat espanyol entre llei audiovisual i reglament citat més amunt, la televisió comunitària s’ha mantingut a casa nostra durant quaranta anys. La competència és estatal, però els ajuntaments tenen marge de maniobra i la prova d’això és que La Veïnal estarà co-gestionada entre l’Ajuntament i les entitats que la faran possible. Al tram final de la sessió, Quico Ràfols del Sindicat de Periodistes es posiciona en favor de la televisió comunitària i assenyala l’obligació institucional de subvencionar iniciatives de la ciutadania, a qui pertoca un terç de l’espai mediàtic; també suggereix a la concurrència que “ocupin el sindicat però, això sí, pagant quota”.

Després de Ràfols qui pren el torn de paraula és Pepi Rafel, que rememora els orígens de la xarxa de televisions del districte de Barcelona: “Tot va començar en una perruqueria que ens va cedir l’associació de veïns del Clot, i si ens vam posar a fer tele va ser perquè les ràdios comunitàries ens tapàvem les freqüències els uns als altres”. L’any 1994, la feina va donar fruits: va néixer Barcelona Televisió, que d’entrada estava co-gestionada per l’Ajuntament i les associacions. Rafel explica que aleshores “només es feia els informatius, un programa de debat i un de llibres: la resta de la programació la fèiem nosaltres, des de les associacions”. Rafel recorda amb nostàlgia el programa Por la cara i lamenta que amb cada canvi de director de Barcelona Televisió les associacions perdien una major franja de temps d’emissió i de recursos.

Tres anys més tard del naixement de la televisió barcelonina, l’any 97, la xarxa de televisió comunitàries que emetien a través del que avui és betevé es van quedar sense subvenció. Calien diners per a periodistes i formadors, però finalment els treballadors es van externalitzar i es va haver de lluitar per mantenir la mateixa plantilla de periodistes. Ja fa anys que els treballadors de districte de betevé han denunciat la cessió il·legal a què estan subjectes, subcontractats com a treballadors externs però en dependència amb l’Ajuntament de Barcelona. Els periodistes exigeixen condicions laborals pròpies de treballadors de l’Ajuntament, amb vacances pagades i altres meravelles tan impròpies de la nostra època al sector de la petita i mitjana empresa i fins i tot al tercer sector que als més joves quasi ens sobten (per desgràcia, sovint se’ns oblida que hi havia drets que podíem demanar). Per ara els periodistes estan guanyant els judicis, i se’ls haurà d’indemnitzar amb milers d’euros.

Les jornades de Cultura viva es reprenen el dia 2 de març. Podeu consultar tota la programació del cicle al web de Cultura Viva. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació