La importància de la tradició

L’Alentejo és la regió més gran, pobre i deshabitada de Portugal. Encara ara, molts homes es reuneixen a les tavernes i, tot bevent una cop de vi, es posen a cantar cançons temes tradicionals i improvisar lletres actuals. Això és el cante. Una forma d’expressió única, que transmet el passat de Portugal a través de les veus apassionades d’un present canviat.

Dimecres passat va començar la divuitena edició del Festival DocsBarcelona. El certamen, que es podrà veure fins avui diumenge, pretén apropar el gènere documental al gran públic i demostrar que no és el germà petit de la ficció. Un bon exemple és la pel·lícula Alentejo, Alentejo, que es podrà veure avui diumenge als cinemes Aribau Club de Barcelona.

Alentejo, Alentejo

L’Alentejo és la regió més gran, pobre i deshabitada de Portugal. Encara ara, molts homes es reuneixen a les tavernes i, tot bevent una cop de vi, es posen a cantar cançons temes tradicionals i improvisar lletres actuals.  Això és el cante. Una forma d’expressió única, que transmet el passat de Portugal a través de les veus apassionades d’un present canviat i que la UNESCO no ha dubtat en qualificar de patrimoni de la humanitat.

El cante neix a les tavernes i als entorns rurals, on els miners i els pagesos es reunien per cantar en grups corals les cançons que els havien ensenyat el seus pares. Les lletres parlen de la terra seca i calenta de l’Alentejo, del treball al camp, els sants locals i, evidentment, l’amor. A inicis del segle XX alguns grups van començar a transformar aquest cant informal en cors escènics i, poc després, la dictadura portuguesa va utilitzar aquests grups d’exemple del bon folklore nacional. Anys més tard, el cante va rebre un altre revés quan bona part de la població d’Alentejo es va veure obligada a emigrar. Inesperadament, però, van començar a aparèixer al voltant e Lisboa grups similars als cors de cante alentejano. Demostrant, una vegada més, l’estreta relació entre tradició i identitat.

Avui en dia la tradició s’ha reinventat: Hi ha més cors que mai i fins i tot s’ensenya cante a les escoles. I, evidentment, s’ha convertit en una marca més de cara al turisme que comença a frequentar la zona. Ara bé, quines seran les conseqüències? Què significa el cante per a les noves generacions? Són algunes de les preguntes a les que que intenta donar resposta Alentejo, Alentejo un documental de Sérgio Trefaut.

Alentejo, Alentejo, a través d’una estructura narrativa força lliure, confronta diferents escenes on els protagonistes assimilen la cultura: des de tavernes, escoles primàries o cases particulars. Gairebé cada seqüència vol representar un nou punt de vista de manera que l’espectador ha d’anar unint el trencaclosques de com s’ha reinventat el cante. Si bé és cert que un documental així reivindica la importància de la tradició i, alhora, ajuda a fer més visible la realitat econòmica d’Alentejo (la majoria d’habitants viuen del camp, de la mina o es veuen obligats a emigrar) l’escàs interès dramàtic li acaba jugant una mala passada. Dit això, llarga vida a la tradició!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació