La Barcelona dels Merletti

Tinc a les mans “La Barcelona d’entreguerres 1914-1936”, un magnífic llibre de fotografia històrica que l’Ajuntament de Barcelona , l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (I.E.F.C.) i l’Editorial Efadós han coeditat recentment.

Tinc a les mans “La Barcelona d’entreguerres 1914-1936”, un magnífic llibre de fotografia històrica que l’Ajuntament de Barcelona , l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (I.E.F.C.) i l’Editorial Efadós han coeditat recentment. L’historiador Daniel Venteo, especialista en la història de les institucions socials i culturals barcelonines, ha treballat en profunditat els fons de la col·lecció de fotografies dels fotògrafs Alexandre i Camil Merletti, recollits per l’I.E.F.C., i ha aconseguit una perfecta simbiosi entre imatges i història, de manera que gràcies a aquest patrimoni fotogràfic podem gaudir d’un viatge per aquell període apassionant de Barcelona.

El tricicle dels Merletti | Arxiu Històric Fotogràfic IEFC

El llibre comença amb un magnífic capítol de Pep Parer, fotògraf i especialista en fotografia antiga, on es glossa la personalitat i el treball d’aquests dos grans fotògrafs, pare i fill, que en aquells anys van ser els veritables precursors del fotoperiodisme i van establir les bases del treball de generacions posteriors. Com se’ns explica, Alexandre Merletti, nascut a Itàlia el 1860, va emigrar primer a l’Argentina i va arribar a Barcelona el 1889. En poc temps comença a introduir innovacions en la forma de treballar dels fotògrafs: circula per la ciutat primer en moto i després en un tricicle equipat amb una escala plegable que li permet perspectives elevades. És el primer a utilitzar grans angulars, incorpora ràpidament càmeres plegables de formats més petits i domina la tècnica de la il·luminació artificial. Tota això el converteix en pocs anys en un fotògraf de referència i les seves imatges de la Setmana tràgica del 1909 i sobretot del judici a Ferrer i Guàrdia el consagren definitivament. Com explica Pep Parer en el seu apassionant relat, Merletti, com a bon italià, era una magnífic intèrpret i excel·lia en les fotos en que calia atreure l’atenció de la gent o dels personatges públics. Sobretot a partir de la Segona República en Camil, el seu fill, pren el relleu i manté el prestigi del negoci familiar fins que després de la guerra civil s’incorpora a la plantilla d’El Correo Catalán.

I després d’aquest imprescindible preàmbul entrem en el cos del llibre, on Daniel Venteo fa un gran treball amb comentaris generals sobre els diversos aspectes de la vida ciutadana agrupats en diferents capítols. Comencem pel relatiu a les consideracions en torn al paisatge urbà i aquí podrem veure imatges de carrers, places i edificis d’aquells anys, que encara identifiquem avui malgrat les transformacions que han sofert. Com en tot el llibre els peus de foto són molt complets i ofereixen informacions de gran interès que faciliten la comprensió de les imatges.

S’entra tot seguit en el capítol corresponent a la vida cultural barcelonina, amb impagables imatges del món de la cultura, l’espectacle i l’esport i els seus protagonistes.

En tercer lloc es presenta tota una sèrie d’imatges lligades al món dels transports que varen experimentar aquells anys profundes transformacions: els automòbils, els vaixells i el port, els trens i les estacions i, sobretot, l’aviació i l’aeroport.

El ‘Graf Zepelin’ a Barcelona | Arxiu Històric Fotogràfic IEFC

Un capítol apart mereix la primera emissora de radio del país, Radio Barcelona, i els seus programes i locutors, als quals els Merletti varen dedicar una especial atenció.

El següent capítol està dedicat a les imatges de l’època de la dictadura; la política i els seus personatges prenen més força, amb Primo de Rivera, el Rei Alfons XIII i la seva família o l’Exposició del 1929. Segueixen finalment uns darrers Capítols dedicats als temps de la República amb els seus líders, actes polítics i esdeveniments, inclosos els fets d’Octubre i els del bienni negre.

Al marge d’una notable lliçó d’història, el llibre reuneix una col·lecció de fotografies excel·lent, on es percep clarament la qualitat del treball i dels materials que utilitzaven els Merletti, sobretot dels negatius de plaques de vidre de grans formats. Realment no deixa de sorprendre com els fotògrafs d’aquells temps aconseguien una qualitat fotogràfica tan alta, sobretot quan treballaven en espais amb baixes llums i amb suports poc sensibles. En particular en les seves fotografies, especialment de grups, els personatges no quedaven moguts i són d’admirar també les grans profunditats de camp que aconseguien treballant amb lents que devien ser de lluminositats modestes.

El vot femení durant la república | Arxiu Històric Fotogràfic IEFC

Partint d’aquesta qualitat dels originals cal dir que el resultat que s’ha aconseguit en l’edició és magnífic, tant pel que fa a la definició com a l’equilibrada gama de grisos. Sens dubte hi deu haver tingut molt a veure la delicada tasca de recuperació digital dels originals realitzada als serveis de l’I.E.F.C.

Treballs com aquest posen de manifest l’interès per la recuperació de la fotografia històrica, però també per la interpretació de les fotografies de temps passats per persones que, amb els seus coneixements de la història, les poden situar en el seu context temporal i extreure’n tota la informació i els valors que contenen. Imatge i text es potencien així mútuament. És el cas d’aquesta “Barcelona d’entreguerres”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació