Josep M. Cortina: “Quan retratem ja no treballem en solitari”

Josep M. Cortina reuneix els retrats que ha realitzat al llarg de molts anys i arreu del món en un llibre, 'Retrats d'arreu'. Hem parlat amb ell del projecte i de què significa retratar.

Aquest dissabte dia 18 de juny a les 12 del migdia Josep M. Cortina presenta el llibre ‘Retrats d’arreu’. L’acte es farà a la Llibreria Altair a la Gran Via num 616 (entre Rambla de Catalunya i el carrer Balmes) Presentarà l’acte el bon amic l’Abert Padrol,  llibreter, editor i gran viatger.

Autor: Josep M. Cortina

Després de molts anys fent retrats, tant a casa nostra com en els seus viatges arreu del món – a països com Líbia, Mali, Ghana, Marroc, Índia, Indonèsia, Etiòpia, Vietnam, Perú, Cuba, Vietnam o els Estats Units – Josep M. Cortina recull ara aquestes imatges en un llibre: Retrats d’arreu, pel que ha engegat una campanya de micromecenatge. L’excedent aconseguit serà destinat als projectes de desenvolupament que la ONG Ecos de Mali duu a terme a aquest país africà.

JS: Què significa per a tu la realització d’aquest projecte?

JMC: Els motius que m’han impulsat a tirar endavant aquest projecte són, com acostuma a passar, diversos. En primer lloc m’ha permès explorar el meu arxiu fotogràfic, rememorar molts dels viatges i les experiències viscudes i retrobar les persones que hi havia vist i fotografiat. Curiosament, amb la majoria d’elles havia passat més estona veient-les en la pantalla de l’ordinador en les tasques d’edició que en contacte personal. D’altra banda, crec que avui en dia ens limitem excessivament a les imatges virtuals vistes en pantalles i monitors. A mi m’agrada la corporeïtat que dona el suport amb paper. En els fulls d’un llibre pots, d’alguna manera, tocar les persones, estar més proper a elles.

Finalment, em va semblar una manera de recuperar personatges que m’havien interessat o emocionat i donar-los a conèixer als meus amics i coneguts perquè ells també participessin d’aquestes impressions i sentiments. Per això també, el projecte es fa amb col·laboració amb la ONG Ecos de Mali que està portant a terme projectes de desenvolupament molt interessants en aquell país. Els possibles excedents del projecte aniran destinats a finançar-los, com una forma d’agraïment a les persones que em van permetre fotografiar-les desinteressadament.

JS: Per què retratar? Quin és l’interès i quina la dificultat del retrat?

JMC: Com a fotògraf jo m’adscriuria al corrent del documentalisme, en el que la figura humana, aïllada o en el seu context, és sempre un dels principals centres d’interès. I d’aquí neix precisament l’interès pel retrat. El punt essencial del retrat és que suposa treballar amb matèria viva amb la que interactuem en el mateix acte fotogràfic. El fotògraf no és l’únic protagonista de l’acció, perquè el tarannà i l’actitud de l’ésser fotografiat són essencials i tenen molt a dir. Sobretot, s’ha d’establir entre fotògraf i fotografiat una relació de la que depèn l’èxit de l’intent fotogràfic. Per tant, ja no estem treballant en solitari sinó acompanyats de les persones a les que retratem. Aquest és per a mi el repte i alhora l’atractiu essencial del retrat.

JS: Com es salva aquesta dificultat?

JMC: La dificultat de fer un retrat és precisament la d’establir unes relacions de complicitat amb la persona retratada. No intimidar-lo, deixar que actuï i es mostri amb la màxima naturalitat. Hi ha moltes maneres i trucs per fer-ho, i d’això parla abastament un dels capítols del llibre, però fonamentalment cal aproximar-s’hi amb respecte i tranquil·litat, sense intimidar i interessant-se, de veritat, per la persona a la que es fotografia: la seva feina, el seu entorn, els seus objectes, els seus interessos… Fent-ho així tenim les portes obertes per fer un bon retrat.

Autor: Josep M. Cortina

JS: No tots els retrats són iguals.

JMC: Els retrats de llibre són molt variats. Podríem distingir dues gran tipologies: aquells en els que es posa l’èmfasi en el rostre i on, per tant, els trets psicològics són determinants; i l’altre, on el subjecte es fotografia en el seu entorn, adquirint un caràcter més contextualitzat.

JS: Aquests retrats expliquen històries de diferents parts del món, actuen com a fragments de realitats diverses.

JMC: En el llibre hi ha també retrats de gent de casa nostra però la majoria de les imatges són de persones de diferents països, cultures i ètnies. D’aquí precisament el títol de Retrats d’arreu. Això, evidentment, els dona un cert caràcter exòtic vistos amb els nostres ulls. Però curiosament, quan un es fixa amb major atenció en els posats i les mirades detecta la mateixa mena d’emocions i sentiments – curiositat, sorpresa, alegria, ràbia o indiferència – que podem trobar aquí. Ara bé, s’ha de reconèixer que allà aquests estats d’ànim es manifesten amb molta més espontaneïtat, sense tantes reserves com les que podem trobar a casa nostra. I aquest és precisament el gran plaer de fotografiar arreu.

JS: De quina manera t’afecta el fet d’estar en trànsit a l’hora de retratar?       

JMC: Des del punt de vista tècnic, per les limitacions de temps i equipament que són inherents als viatges, totes les fotografies han estat fetes en condicions d’il·luminació natural, tret d’algun cop de flash escadusser. Res d’estudi, ni de focus i equips de llum, de reflectors o pantalles difusores. Es tracta de conformar-se i aprofitar les llums de les que es disposa just en el moment en que es té la possibilitat de fer les fotografies. En aquest sentit, la ja esmentada adscripció al món del fotoreportatge explica la meva inclinació per una fotografia amb pocs artificis, encara que això pugui anar en detriment de la perfecció formal.

Autor: Josep M. Cortina

JS: Què hi ha del fotògraf en un retrat?

JMC: Del fotògraf, en els retrats, hi ha molt més del que pot semblar. Pensem que el fotògraf tria el que més li interessa d’entre les moltes possibilitats que se li ofereixen: la situació o l’ambient, la persona, el moment, l’actitud, l’enquadrament, la llum, etc. Tot aquest conjunt d’eleccions tradueixen la seva visió del món, la seva ideologia i els seus sentiments. En aquest sentit, el llibre conté un breu recull de frases de grans fotògrafs que parlen del retrat. En citaré només una de Richard Avedon, que subscric plenament: “Els meus retrats parlen més de mi que de la gent que fotografio.”

JS: Què permet la fotografia que no permet un altre mitjà d’expressió i de construcció de realitats, com la literatura o el cinema, per exemple?

JMC: La fotografia és una més de les arts plàstiques, que es complementa amb les altres. Una fotografia acompanyada d’un bon text, per exemple, pot ser un mitjà més potent que cadascun d’ells per separat. Avui mateix s’està treballant molt amb reportatges vídeo-fotogràfics en els que es combinen les dues modalitats amb gran eficàcia. Pel que fa la fotografia, aquesta té la facilitat de la instantaneïtat que, encara que exigeixi reflexió prèvia, permet fixar elements de la realitat i transmetre’ls amb equips molt senzills i una gran economia de temps.

Autor: Josep M. Cortina

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació