Joaquim M. Puyal: la societat i els mitjans

Des de l’experiència adquirida després de més de 40 anys com a professional de la comunicació, Joaquim M. Puyal va escriure 'Aicnàlubma', un text crític, però divulgatiu alhora, que analitzava la feina dels periodistes en la societat actual, tan canviant i tan supeditada a les noves tecnologies.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Joaquim M. Puyal serà demà el protagonista de la Setmana dels Rahola, que comença amb una conferència a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG (a les 12 h) titulada “La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada”. El 2011, el periodista de Catalunya Ràdio va publicar Aicnàlubma, un llibre en què reflexionava sobre la societat i els mitjans de comunicació.

Joaquim M. Puyal | Font: VilaWeb

Des de l’experiència adquirida després de més de 40 anys (aviat 50) com a professional de la comunicació, Joaquim M. Puyal escrivia un text crític, amb voluntat divulgativa alhora, que analitzava la feina dels periodistes en la societat actual, tan canviant i tan supeditada a les noves tecnologies, especialment els mitjans de comunicació. En aquest llibre, titulat Aicnàlubma (ambulància al revés), Puyal dóna la seva visió sobre el paper dels mass media, la seva responsabilitat en tant que hipotètic servei públic i el seu impacte mediàtic.

L’actual locutor dels partits del Barça a la ràdio pública catalana se centra en dues qüestions o problemàtiques que exemplifiquen un paradigma basat en “el negoci de la indústria”: la televisió, com a transmissora de missatges que es troba al centre del sistema, i la posició del receptor, que Puyal considera víctima del mercantilisme desproporcionat i dels (molts) continguts de fiabilitat diversa –i tants, absolutament banals– que projecta la petita pantalla. I actualment, les tecnologies digitals. Per aquesta raó, l’autor d’Aicnàlubma aposta per canviar aquest paradigma per un de nou, “els drets del receptor”, per situar-lo a ell –a ells, a elles– al centre del sistema.

Puyal orientarà la conferència de demà a Girona a la producció de discursos, un tema que tracta amb profusió a Aicnàlubma. Hem de tenir present, però, que el context ha canviat des de l’època en què l’escriví, i avui dia les noves tecnologies digitals tenen un pes molt més gran en el modus operandi dels periodistes, més o menys directament (Puyal i el seu programa de ràdio actual inclosos).

El prestigi del periodisme, no cal obviar-ho, està en entredit. I de manera més que justificada; només cal donar un cop d’ull a la majoria de programes de bona part de canals de televisió (fins i tot els que es fan dir informatius) o a determinats diaris, entre molts mitjans escrits i digitals. Puyal n’és conscient i fa una “autocrítica de la praxi mediàtica” explicant les causes, les raons, els actors i les conseqüències d’aquesta realitat. Al final, se centra en el receptor, “el ciutadà”, que es troba en una situació ambigua entre la desconfiança (legítima) i la superficialitat (per ser generosos amb el llenguatge), i que Puyal considera “el màxim damnificat” de la confluència d’interessos entre propietaris dels mitjans, la persecució exagerada de generar impacte i la sobreinformació constant que trobem a les xarxes.

Puyal acaba incloent un manifest sobre l’ofici periodístic, “un ofici amenaçat”, apostant per adaptar la “sostenibilitat” dels continguts a l’època digital i lluitar per fer-lo més democràtic, tenint en consideració els drets de l’espectador. Un espectador que, tot i així, també ha de ser responsable del que veu, escolta o llegeix, perquè entre els seus drets també hi ha el de la denúncia, si convé, al mateix temps que entre les seves responsabilitats hi ha la de tenir un criteri a pesar del cacau comunicatiu que l’envolta (o justament per aquest motiu) i no deixar-se engalipar pel paternalisme. I això té molt de sentit en el context de les noves tecnologies i les xarxes socials, però encara en té més, per extensió, en un món tan voluble, tan subjecte a la frivolitat i a la lleugeresa com el nostre.

Demà, Puyal parlarà de la construcció del discurs comunicatiu i dels reptes, els debats i les controvèrsies que s’originen i es perpetuen al seu entorn, i no ho farà en un escenari qualsevol, ja que estarà envoltat d’estudiants de comunicació: futurs executors d’aquest ofici amenaçat, que necessita recuperar -o potser simplement trobar- una ètica i una credibilitat a l’alçada de la seva incidència social.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació