Iniciativa privada i drets socials

Sí, clar, els drets socials s'han de protegir. Ara bé, si es vol mirar sota l'estora i remenar camps semàntics potser també s'hi trobaran ‘feina’,'sou’, ‘oportunitat’, ‘ofici’…

Gerard Cisneros respon aquí l’article de Montse Barderi “Menys emprenedoria i més drets”.

Em sembla que Montse Barderi en el seu article, com altres que he anat veient, simplifica una mica massa les coses. “Menys emprenedoria i més drets socials”. Home, no ho sé. Sí, clar, els drets socials s’han de protegir i incrementar i crear una societat més justa i tot plegat. Hi estem d’acord. També és cert que hi ha un discurs més o menys demagògic al voltant de les bondats de l’emprenedoria.

Ara bé, si es vol mirar sota l’estora i remenar camps semàntics potser també s’hi trobaran ‘feina’,’sou’, ‘oportunitat’, ‘ofici’… Perquè clar, si ens hi fixem, els treballadors treballen en empreses (oh, miracle!), per empreses o bé són autònoms i llavors ja porten un puteig a sobre que no cal ni parlar-ne.

D’altra banda “com diu Josep Ramoneda, és simplement un empresari”. És veritat. El canvi de nom forma part de la demagògia que dèiem. Però el que no es pot fer és demonitzar la figura de l’empresari. Si ens creiem les proclames escrites amb faltes d’ortografia a la paret de qualsevol estació de RENFE no anem bé. L’empresari dóna feina a la gent que viu en la seva mateixa comunitat. Paga uns impostos que van al seu ajuntament. Paga una seguretat social dels treballadors. I, a més, està aportant alguna cosa a la societat (si és pastisser, pastissos,;si és quiosquer, premsa; si és editor, llibres…).

Una altra cosa que apareix a l’article: ‘una mala notícia per als emprenedors: la seva principal font de finançament són els amics o la família i la majoria no se’n surten’. Bé, aquí el que passa és que el sistema bancari (les caixes, se les han carregat) no dóna crèdit. No és el mateix el crèdit a un paleta per comprar-se casa i cotxe en plena bombolla que a algú que necessita ampliar capital per comprar una nova màquina per la seva empresa. Per exemple. I si no tothom se’n surt potser la gent s’ho hauria de plantejar una mica més bé, això de muntar una empresa (tot i que si el context no fos el que és, potser els aniria bé).

Confondre l’economia productiva amb una manca de drets socials no és bo ni efectiu. Els drets socials s’han de pagar, i aquí no tenim petroli. L’empresari petit forma part d’un teixit que manté la cohesió social i laboral del país. No es deslocalitza, no paga impostos a una altra banda perquè té la seu fiscal vés a saber on.

No demonitzem tot el que té a veure amb produir, amb ser empresari. Val més fer una revisió crítica de la situació. Però crítica, no cítrica.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació