Hi ha moltes maneres de néixer

La dinovena edició de l'Alternativa premia una fotografia de la maternitat presa des de múltiples punts de vista, el llargmetratge 'Nacer. Diario de maternidad' un retrat sincert i desmitificador del part.

La dinovena edició de l’Alternativa premia una fotografia de la maternitat presa des de múltiples punts de vista, el llargmetratge ‘Nacer. Diario de maternidad’ un retrat sincert i desmitificador del part.

Si hi ha alguna cosa que ens iguala a tots és la mortalitat. Tots som remers fatigats en el riu de la vida que va a parar al mar de la mort. Però com comença la roda a fluir? Dediquem molt temps i esforços a pensar i imaginar el moment del darrer alè, però menystenim massa sovint aquell primer contacte amb el món. Nacer. Diario de maternidad el porta al primer pla, una i altra vegada, a través de casos reals que s’allunyen de les veritats heretades sobre el naixement d’un èsser humà. Un film que encaixa perfectament amb la voluntat divergent del Festival de Cinema Independent de Barcelona, i que per això segurament ha guanyat el Premi de l’Alternativa al Millor Llargmetratge.  Un retrat sincer i desmitificador del part que dinamita tots els tòpics: parir és dur, dolorós, brut i no gaire agradable.

Jorge Caballero, professor al Màster de Realització Documental de la UAB i autor també de Bagatela (2008), ens col·loca davant d’un periple poc reconfortant. Alliberat dels requisits formals i narratius propis del cinema de gènere, càmera en mà el director improvisa un recorregut, nu i lleial, per diferents maternitats dels hospitals de Bogotá. El seu propòsit: dibuixar amb imatges un diari fet d’històries reals que tenen noms i cognoms reals.

Sense filtres, sis parts formen el trencaclosques anomenat maternitat: l’espera, l’acompliment, l’estima, la defensa, l’acceptació i la resistència. Sense desviar la mirada, agafem la mà de sis dones a punt de ser mares. Sense concessions, experimentem al seu costat els instants més crus i també els més alegres. Aquests són uns naixements sense cap banda sonora per ofegar els crits. Desgarren la carn i cremen. El director colombià fa un exercici de crítica postcolonial i s’oposa a l’imaginari occidental que converteix l’acte de tenir un fill en la festa de l’epidural i els vídeos casolans. “Menos mal que esto se olvidará”, diu una infermera. Però cada part és un món: mares que no miren al seu fill, altres que no deixen d’acaronar-los i repetir quant se l’estimen. Mostrant les múltiples cares de la realitat, Nacer. Diario de maternidad ens obliga a replantejar els estereotips més comuns i a vegades els més equivocats: parir no és divertit, no és fàcil i pot ser molt solitari.

L’embaràs no sempre està ple d’anècdotes divertides, a diferència del que ens mostra la indie Juno 

El part no sempre és ràpid i fàcil, tal com el retrata sovint la pantalla petita, per exemple l’exitosa sèrie Sex on the City

El part no sempre és un moment familiar i jovial, gairebé multitudinari, com es representava durant el part doble de El padre de la novia 2   

Jorge Caballero tracta amb respecte l’espectador, a qui parla amb total franquesa i sense enganys. Els nadons surten blaus i arrugats, bruts i encongits. Una de les embarassades ens diu que “en otra vida quiero ser hombre para hacer hijos y no tenerlos”. Perquè ni la ciència més avançada pot dominar la natura, enormes panxes s’enfronten a la inexorabilitat d’un temps que ni es pot allargar ni es pot escurçar. Honorable amb els fets tal qual són,  els ofereix el director, en agraïment “a la seva mare, la seva dona, la seva filla, i a totes les mares valentes del món”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació