Gamificurs: una jornada de jocs i educació

Un dels reptes dels educadors del segle XXI és aconseguir la motivació dels seus alumnes per tal d’aconseguir temes, formes d’aprendre i de relacionar-se que els permetin augmentar la seva participació i que aprenguin més bé.

Però en aquest quadre falta un altre element que ha d’estar motivat. Són tots els educadors que són al davant dels grups i que hauran de ser una part important de l’equació que suposa revolucionar l’educació.

Des de fa un temps anem sentint propostes interessants, més o menys organitzades, que estan ajudant a aquesta transformació. Però a més de les iniciatives que puguin sorgir o puguin tenir el suport d’alguna organització, hi ha un col·lectiu d’educadors que proven, comparteixen i modifiquen la forma com fan les classes. I entre totes les propostes que estan afavorint aquest repensament educatiu hi ha la gamificació, o dit d’una altra manera, transformar les metodologies per tal d’aconseguir que les experiències educatives siguin viscudes com a jocs.

Aquest dissabte 27 de maig ha tingut lloc a l’ICE de la UB un curs ben especial: l’expansió del gamificurs. El gamificurs és una formació per al professorat que va tenir lloc el darrer mes de juliol (i que tindrà una segona edició properament) liderat per Natxo Maté i Christian Negre. L’expansió ha estat una mostra d’experiències i d’iniciatives interessants que han omplert de joc (i d’idees) al gairebé centenar d’assistents.

La jornada ha tingut dues parts. Durant el matí hem pogut escoltar experiències de mestres que han explicat com introdueixen el joc a l’aula i després de dinar ens hem dedicat a experimentar en primera persona alguns d’aquests jocs.

Hem pogut veure experiències que transformen tot un centre educatiu. El cas de la Seu d’Urgell és força peculiar, ja que hi ha l’energia del professorat i l’expertesa de les famílies que s’impliquen en impregnar de joc cadascun dels racons de l’escola. Al seu compte de Twitter es poden veure totes les accions que s’estan portant a terme.

En altres casos són els professors i les seves dèries les que fan de catalitzador pel canvi. A l’Institut Europa de l’Hospitalet han creat un escape room per tal que els alumnes puguin posar a prova els seus coneixements a l’hora de sortir de l’habitació.

Una cosa semblant passa amb el joc de rol. L’Oscar Recio és un professor d’Oviedo que fa viure experiències d’aprenentatge de geografia i anglès utilitzant partides de rol. Una de les frases que va dir a la jornada és al cor de qualsevol experiència de joc en un àmbit educatiu: “el joc de rol dona un objectiu on els aprenentatges són necessaris”. Dit d’una altra forma, la motivació que genera un joc (sigui de rol o no) crea la necessitat d’aprendre i aquests aprenentatges es poden transferir a altres situacions del món real.

El joc de taula també té un paper important en la seva aplicació a l’aula ja que, per una banda, permet aplicar-se directament com a font d’aprenentatges i, per una altra, es pot transformar fàcilment als continguts que es desitgin.

Els tallers de la tarda han estat un interessant complement. S’ha pogut jugar a rol i a rol en viu (on vam gaudir d’un interessant taller on es revivia la vaga de la Canadenca), s’han provat molts jocs de taula i ha calgut utilitzar l’enginy per sortir d’un escape room o per obrir una caixa seguint la proposta Breakout EDU.

L’experiència ha resultat molt positiva per a tots els participants. Però crec que un cop passada la jornada cal reflexionar una mica més sobre aquesta introducció del joc a contextos educatius. Per a mi, el principal perill és que es reprodueixin models i d’aquí un any es presentin les mateixes idees millorades.

Tot el que s’ha sentit ha de servir de catalitzador de noves propostes. Des de la meva perspectiva, el camí per transformar l’educació a partir de les experiències de joc anirà, d’una banda, a buscar respostes des del disseny de jocs (la disciplina teòrica que analitza quins processos són útils per tal d’aconseguir motivar els jugadors) i, de l’altra, a obrir el ventall d’inspiracions.

No cal aprofundir gaire en la teoria (hi va haver una excel·lent pinzellada de la mà del Joan-Tomàs Pujolà) però sí tenir conceptes teòrics que posin en context les intuïcions dels educadors.

D’altra banda, caldrà que els educadors coneguin molt més jocs i de molts tipus diferents. Aquí val tot: els que vam aprendre a l’educació en el lleure som molt útils perquè ens permeten crear una gran experiència des del no-res. I els videojocs ens ensenyaran com captar l’interès del jugador des del primer moment, un dels grans reptes de les aplicacions mòbils, formes diferents d’explicar històries o descobrir noves mecàniques.

Per sort hi ha camí per recórrer i, el més important, una bona base. Els formadors que van estar presents al gamificurs, ponents i participants, tenen un denominador comú: els brillen els ulls d’il·lusió quan expliquen les seves experiències o escolten les idees dels altres. La seva motivació és la llavor del canvi, per fer-la créixer caldran moltes experiències més, molts riscos i moltes errades. Si això passa, el futur de l’educació al nostre país serà molt ric i, de la mà del joc, divertit.