Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

FAQS. Ok boomer

Catalanisme boomer, independentisme millenial

Joana Ortega va ser la primera entrevistada del passat Preguntes Freqüents per celebrar el final del seu període d’inhabilitació arran del 9N i explicar-nos que “està il·lusionada” i, si hi hagués una proposta que la convencés, “no diria que no a tornar a la política”. La suspensió d’Artur Mas acaba el febrer, com qui no vol la cosa, i sentir la número 2 de l’últim president explícitament convergent “amb il·lusió” em va desencadenar un flashback proustià que duia directe a El Mas Style, un vidoeclip del Polònia amb un lloc d’honor a l’Olimp de l’humor català en què Bruno Oro parodiava el primer hit viral del pop coreà, el Gangnam Style, al crit de “Eeeeeeeei, sexy presi”. Si ho recordeu tan bé com jo, mentre Mas ens prometia que ens duria a l’Estat Propi “catalans, no tingueu por”, apareixia un Duran i Lleida amb ulleres de sol per enunciar que “també hi ha Unió”. Doncs bé, ara ja no hi ha Unió. Però torna Joana Ortega, que era la màxima representant al govern del partit difunt en aquell cada cop més llunyà i alhora cada cop més pròxim 2012. Algú ha dit consulta? Algú ha dit pacte fiscal?

José Bono al FAQS
José Bono al FAQS

Entre Ortega i José Bono, que va ser l’altre entrevistat estrella de la nit, deixeu que us parli del mem més popular d’Internet ara mateix al món anglosaxó i guanyant força a casa nostra, una fórmula simple i efectiva de dues paraules d’elevadíssima filosofia política curosament combinades per faltar al respecte: “Ok boomer”. Els boomers són la gent nascuda del baby boom (1945 -1965), i aquesta frase tan senzilla s’ha convertit en dinamita a les xarxes perquè la clivella generacional és un dels eixos que millor explica el camp de batalla polític ara mateix, tal com demostra Greta Thunberg. La frase s’ha de llegir com la resposta desdenyosa amb què un jove engega a pastar un argument llançat per un boomer amb un ras i sec “ok”, perquè el millenial se sent tan separat culturalment i educativa del seu conciutadà provecte que veu tan impossible entrar en una discussió racional com ensenyar-li a fer servir Tik Tok o Snapchat. Aleshores, el boomer diria que això és una discriminació per edat i que una mica de respecte, que quan tenia els anys del jove ell ja havia passat una guerra, corregut davant dels grisos, fundat dues empreses i tingut set fills. Tingueu l’edat que tingueu, proveu d’escoltar perles de l’entrevista amb Bono com “En un món global, les fronteres són una cosa ridícula” i cridar tots a l’una: “Ok boomer”.

Una altra cosa que separa boomers i millenials són els diaris: mentre la vella generació que controla el món se l’explica a través de portades de paper, la del futur ho fa amb amb hashtags. Per això el FAQS va multiplicar encara més la nostàlgia de la nit convidant a Rafael Nadal i José Antich, que el 26 de novembre del 2009 eren els directors de La Vanguàrdia i El Periódico i van impulsar un editorial conjunt amb deu diaris catalans més en defensa de l’Estatut del qual Alfonso Guerra, company de partit de Bono, celebraria la ribotada. Llegir l’editorial titulat “La dignitat de Catalunya” és retornar a una època en què els grans consensos semblaven possibles, com per exemple el de la immersió lingüística, i preguntar-se si de debò eren reals vist que aquesta mateixa setmana el PSC ha deixat de defensar-los. Nadal i Antich van repetir per activa i per passiva que avui aquest editorial seria impensable i van concloure que “vist amb ulls d’avui, si d’alguna cosa peca l’editorial és de ser suau”.

Des de l’independentisme es veu el vell catalanisme com el boomer de la política: una ucronia de racionalitat i moderació en què amb 3 o 4 diaris de paper n’hi havia prou per ordenar un món feliç que, quan l’ensenyes als millenials, els sembla un edifici lleig amb aluminosi que des del principi estava condemnat a esfondrar-se. Com l’abisme que separa els boomers dels millenials, el diàleg entre cultures polítiques cada cop és més impossible perquè les realitats es construeixen en bombolles informatives diferents i les mateixes paraules remeten a experiències de vida diametralment oposades. Però la joventut no és patrimoni dels joves: jo, que tinc la meitat de seguidors a Twitter que ma mare, us puc assegurar que l’espai de llibertat que s’està construint gràcies al digital i que permet desemmascarar les mentides que abans controlaven els grans grups de comunicació és capaç de despertar a algú de la letargia tant si té 16 anys com si en té 60. Amb el PSC abandonant el català, la caixa de pandora del 155 oberta per sempre més, i el referèndum sobre la independència cooptat pels partits autonomistes, cada cop que escoltes discursos que confien el futur dels catalans a la bona voluntat i l’esperit democràtic d’Espanya, només es pot respondre una sola cosa…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació