FAQS. Aterrant amb Santi Vila

'Polarització' és la paraula de moda

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

Al ritme de producció literària actual, per saber el que va passar durant el procés haurem d’invertir més temps llegint del que va durar el procés, cosa que faria riure a Kafka. I ni així: ara que tot just començaven a quallar les descobertes periodístiques de Tota la veritat (Ara llibres), aquesta setmana Mariano Rajoy ha publicat la seva veritat en forma de memòries i Santi Vila, que ja fa temps que va treure llibre, va anar al FAQS a explicar la seva en format televisiu. Totes es contradiuen. D’acord amb els periodistes, Vila no va abandonar el vaixell fins a l’últim segon perquè se li havia promès tàcitament que encapçalaria la llista convergent de la bandera blanca autonomista post-ensulsiada general, segons Rajoy, el 155 hauria caigut encara que Carles Puigdemont hagués convocat eleccions de genolls i, paraula de Vila, els ministres marians havien garantit deixar-ho passar tot com si res i, abans de la piulada de les 155 monedes de plata, Puigdemont era més santivilista que Santi Vila. L’interès mediàtic del traïdor nacional desapareix amb la sensació que no hi havia gaire a trair perquè en realitat no hi havia gaire de res. 

Santi VIla al FAQS
Santi VIla al FAQS

Inhabilitat per 1 any i 8 mesos, ni prou lleial per uns ni prou traïdor pels altres, vam haver de preguntar-nos què hi feia un polític amb tan poc horitzó electoral com Vila al prime time del nostre estimat Preguntes Freqüents. Responem que posar el seu granet de sorra per construir la pista d’aterratge, la metàfora estrella d’aquest hivern que ha deixat l’al·legoria del xoc de trens en via morta –pun intended-. En una situació en què les elits polítiques dels dos països volen entendre’s després d’haver promès que no s’entendrien i necessiten que els seus votants s’entumeixin en la dolçor calenteta del pacte, el Vila que vam veure al FAQS és una arma de desmobilització massiva, una veu perfecta per mullar la dinamita de l’octubre del 2017 intentant confirmar que no n’hi havia per tant, que tot eren tàctiques i contratàctiques esgrimides per polítics cínics en mode business as usual

Contra això, una de les paraules de la setmana ha estat “polarització”, posada a la primera línia per Quim Torra, que va aixecar polseguera mediàtica compartint una entrevista amb el seu teòric de capçalera, Paul Engler, en el que podríem anomenar “La filosofia política de l'”Apreteu””. Segons Engler -a Núvol també l’hem llegit i entrevistat-, totes les societats estan polaritzades al voltant de molts eixos -avortament, redistribució de la riquesa, immigració- i l’objectiu no ha de ser una societat despolaritzada, que trepitjaria la fina línia en què utopia i distòpia es toquen, sinó polaritzar a favor de les causes justes, com van fer les sufragistes, el moviment pels drets civils, els activistes LGTBI, etc. En altres paraules, si una societat no està polaritzada, gairebé segur que està adormida sobre les injustícies que la travessen.

El contrari de la polarització és la negociació: la primera pertany al poble mobilitzat i als canvis reals, la segona a les elits polítiques i als acords cosmètics. La negociació és el “real” quan Santi Vila diu “Trobo a faltar que es torni a parlar de política real”. I com que l’independentisme és un moviment híbrid, amb un peu al carrer i l’altre a les institucions, les dues estratègies entren en contradicció. El resultat de les eleccions espanyoles ha obert la possibilitat d’un futur tripartit a Catalunya per via d’un quid pro quo dilatat en el temps que empeny a ERC i PSOE a la negociació. Com que l’aritmètica deixa el puigdemontisme fora de totes les negociacions, aquest espai desubicat crida a favor de la polarització irredempta.

La tragèdia de l’independentisme no és ni la negociació ni la polarització, sinó que ningú té els incentius, la força ni la creativitat per polaritzar per les raons adequades. El risc de no polaritzar és normalitzar les injustícies, el risc de polaritzar malament és perdre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació