El rodatge de la segona temporada de ‘Polseres vermelles’, en marxa

La setmana passada l’equip de “Polseres vermelles” va engegar motors, enmig de força expectació. El rodatge de la segona temporada de “Polseres vermelles” ha començat, per tal d’oferir als telespectadors noves aventures a partir del gener vinent, a TV3.

Si durant la primera temporada la sèrie “va aconseguir emocionar-nos” aquesta segona remesa “ens robarà l’ànima”, segons Susanna Jiménez, cap de Coproduccions i de Ficció de TV3. “Polseres vermelles” torna amb força i segueix tenint com a escenari principal l’hospital des d’on el Lleó, el Roc, el Jordi, la Cristina, el Roc i l’Ignasi han captivat milers d’espectadors a Catalunya.

L’inici del rodatge de la nova etapa de “Polseres”, que va començar dilluns passat, ha coincidit amb l’estrena a Antena 3 d’aquesta producció de TV3 i Filmax que ha traspassat fronteres i que també ha aconseguit en l’emissió per a tot l’estat altíssims resultats d’audiència.

A més de l’interès de Spielberg per la sèrie, que la podria adaptar per a la cadena ABC, “Polseres vermelles” s’ha venut ja a televisions de Mèxic, Corea, Itàlia i França i cadenes d’altres països estan actualment en procés d’adquirir-la o interessats en el seu format.

“Polseres vermelles” marcarà un abans i un després en la ficció catalana”, ha indicat el president de Filmax Julio Fernández, que ha recordat també que aquesta era la primera experiència de la seva productora en l’àmbit televisiu i ha agraït a TV3 l’aposta. “Era una aposta arriscada i TV3 es va arriscar”, ha recordat.

La trama de la segona temporada arrencarà dos anys després del final de la primera. Els polseres hauran deixat enrere la infància i, a més de conviure amb les malalties, s’endinsaran en l’adolescència. “En la primera part es donava una perspectiva infantil de la malaltia, on els protagonistes la vivien com una cosa exterior contra la qual lluitaven, ara són adolescents i el conflicte és més interior. És una lluita interna de cada un de com assumir el que li passa i també entendre el que els va passant als altres”, anuncia el director de la sèrie Pau Freixas, que també avança que en el nou Polseres “explicarà amb tots els matisos possibles la personalitat de cadascú”.

El salt temporal entre la primera i la segona temporada ha estat fonamental per explicar la nova història. “L’aturada de dos anys entre una i l’altra ha estat una virtut perquè si no hauria estat una redundància”, diu Freixas.

Com en la primera temporada, el responsable de la història torna a ser Albert Espinosa, que manté el costum de començar a escriure els capítols des del final fins el principi. “Perquè escric finals que mereixin una història, i el final de la segona temporada el tenia molt clar”, diu.

Espinosa, que assegura que entre l’èxit de la primera temporada i l’inici d’aquest rodatge viu “una de les setmanes més felices” de la seva vida, deixa molt de la seva llarga experiència hospitalària en el món dels polseres. “En l’adolescència es desperta a l’amor, al sexe… i ser un adolescent i estar dins de l’hospital és molt complicat”, recorda.

A més dels canvis en la trama, la nova etapa de la sèrie comportarà també canvis en altres aspectes de la producció. “Les habitacions dels polseres seran diferents i el director de fotografia ha donat també a la sèrie un altre color. A més s’incorporaran personatges nous” apunta Espinosa. També hi haurà més exteriors que en la primera temporada, i tot i que l’hospital concentrarà bona part del rodatge, hi haurà altres escenaris. “Els exteriors giraran entorn el 30% de la sèrie”, diu Freixas.

L’Àlex Monner, el Lleó, l’Igor Szapakowski, el Jordi a la sèrie; la Joana Vilapuig, la Cristina; el Nil Cardoner, el Roc; el Marc Balaguer, el Toni, i la Mireia Vilapuig, l’Àlex, ja viuen intensament aquesta nova etapa. “Només amb la lectura dels capítols ja hi ha hagut moments que se m’ha posat la pell de gallina. La gent plorarà”, assegura Marc Balaguer.

També són conscients que s’han convertit en un referent per a aquells nois que passen temps ingressats als hospitals. “Fem la sèrie per a ells. Amb alguns hem creat un vincle i també hem viscut com alguna d’aquestes persones no han superat la malaltia i això fa mal”, diu Monner. “Sabem que interpretem persones que han viscut això de veritat”, comenta Cardoner. “Fins i tot, explica la Joana Vilapuig, quan s’emetia la primera part vaig rebre mails de persones que patien la malaltia i em deien si tu et poses bona i la superes nosaltres, també”.